Els ordes de cavalleria eren unes institucions creades per organitzar els cavallers en la defensa dels seus ideals (lluitar sempre a favor del bé, de l'Església i dels febles). Funcionaven com unes germandats en què els cavallers s'han jurat lleialtat i ajuda mútua. Per dir-ho d'una manera clara, eren com una mena de clubs privats de nobles que es regien per uns estatuts.

Cavaller de l'orde teutònic, creat el 1190. Lluità pel nord d'Europa, sobretot.

Els ordes de cavalleria sovint estaven relacionats amb un ideal religiós i amb les croades, és a dir, amb la voluntat de conquerir terres en nom de la cristiandat. L'orde de Sant Joan de Jerusalem, el del Temple o el del Toisó d'Or en són exemples.

Altres exemples d'ordes de cavalleria són el famós de "l'escut verd amb la dama blanca"  o l'orde de la garrotera, d'origen anglès i que apareix en un episodi del Tirant lo Blanc.

Retorn a "Aspectes de la novel·la"
Retorn a l'inici