1r
d'ESO. Tema 1. L'Univers, la Via Làctea i el Sistema Solar
|
Introducció. L'observació del cel en una nit sense núvols ni llums propers generalment ens provoca fascinació, un sentiment que va creixent quan aprofundim en el seu coneixement. Hi podem distingir moltes "estels", però algunes en realitat són galàxies que estan molt lluny, és a dir immenses agrupacions d'estels acompanyades de d'enormes núvols de gas i pols còsmica, que es mouen juntes per l'espai. Les galàxies petites "només" contenen unes 100.000 estrelles, mentre que les més grans poden tenir-ne més de 3 bilions (3 ·1012). La
nostra estrella, el Sol, només és un estel més i
el volum del nostre planeta, que a nosaltres ens sembla tan gran, és
un milió de vegades més petit que el del Sol. És
evident que si no coneixem una mica l'Univers en pràcticament ignorem
quasi tot el que existeix. Per això és tan important el
seu estudi i perquè potser un dia els humans podrem viatjar a altres
punts de l'Univers. En aquest capítol trobaràs dades molt
interessants sobre l'Univers i sobre el nostre Sistema Solar. |
Llegeix les explicacions sobre l'Univers, les estrelles, les galàxies i la Via Làctia i respon a les preguntes del "Test de resposta múltiple 1.1". Després llegeix les explicacions sobre el Sistema Solar, els planetes, els satèl·lits i els cometes i respon a les preguntes del "Test de resposta múltiple 1.2" i del "Mots encreuats 2" 1. Univers. És el conjunt de tota la matèria que existeix. S'ha comprovat que l'Univers es troba en expansió contínua. Segons la teoria de "la gran explosió" (Big Bang), fa 15 000 milions d'anys tot la matèria i energia es trobaven concentrats en un únic punt que va explotar. 2. Astre o cos celeste. És cadascuna de les masses de matèria que hi ha a l'Univers. Hi ha molts tipus d'astres, els principals són les estrelles, els planetes i els satèl·lits. 3. Estrella. És un astre amb llum pròpia. És de naturalesa gasosa i en el seu interior es produeixen reaccions atòmiques en les quals es desprèn molta energia calorífica i lluminosa. Un exemple d'estrella és el Sol. 4. Classificació de les estrelles. Les estrelles es classifiquen segons la seva temperatura i segons la seva grandària.
5. L'evolució de les estrelles. Les estrelles joves es formen per condensació dels àtoms d'hidrogen i de la pols còsmica que formen les nebuloses. L'hidrogen reacciona entre si originant heli, que s'acumula en el nucli, i molta energia. L'hidrogen superficial es dilata i irradia llum vermella originant una estrella gegant vermella. En el seu nucli l'heli es transforma en altres elements químics i, finalment, segons que la seva massa sigui major o menor, es formarà una nana blanca, una estrella de neutrons o un forat negre. En ocasions l'estrella es col·lapsa i explota originant-se una supernova. 6.
Galàxia. És una agrupació d'estrelles,
pols còsmica i gas que es mouen junts per l'espai. Es coneixen
unes 100.000 galàxies. Cadascuna pot contenir entre 100.000 a 3
bilions d'estrelles. Un exemple de galàxia és la Via
Làctia. |
7.
Tipus de galàxies.
Segons la seva forma es denominen: el·líptiques
(1), espirals
(2), embarrades
(3), irregulars
o esferoidals. |
Dibuix del llibre "Ciencias de la Naturaleza" de 1r d'ESO. Editorial Santillana. 2003 |
|
9. Via Làctia. És la galàxia en la qual es troba el nostre sistema solar. Està formada per uns 100 000 milions d'estrelles. És una galàxia de tipus espiral i presenta quatre braços. En un d'ells es troba el Sol. Per això a la nit s'observa una taca lletosa i allargada (camí de llet). Presenta un diàmetre de 100 000 anys llum i un grossor en el centre de 20 000 anys llum. Una de les galàxies més pròximes a ella és la galàxia de Andròmeda que està a 2 milions d'anys llum. |
|
Dibuix
del llibre "Ciencias de la Naturaleza" de 1r d'ESO. Editorial
Santillana. 2003
|
10.
Nebulosa. És una massa de pols còsmica i gas que
queda il·luminada per les estrelles.
11. Planeta. És un astre opac, és a dir sense llum pròpia, que gira al voltant d'una estrella. Un exemple de planeta és la Terra. 12. Satèl·lit. És un astre opac que gira al voltant d'un planeta. Exemples de satèl·lits són la Lluna que gira al voltant de la Terra i Fobos i Deimos que giren al voltant de Mart. 13. Constel·lació. Regió del cel delimitat per un grup d'estrelles que aparentment es mouen juntes. Les principals ja eren conegudes en les primeres civilitzacions i van rebre noms mitològics. Per exemple Óssa major, Óssa menor, Orió, etcètera. Les 12 constel·lacions que s'observen prop de l'horitzó i que la Terra aparentment recorre en una volta al voltant del Sol es denominen constel·lacions zodiacals. |