Introducció. Les plantes són el grup d'organismes més abundants del planeta, els que produeixen matèria orgànica a partir de matèria inorgànica i, per tant, els que permeten l'existència dels animals i dels fongs, que som organismes que necessitem matèria orgànica per poder alimentar-nos. Dintre de les plantes podem diferenciar dos grups: les plantes inferiors o plantes sense flors, que són les molses i les falgueres, i les plantes amb flors, que son les gimnospermes, com per exemple els pins, que tenen unes flors molt poc vistoses, i les angiospermes, com per exemple els ametllers, que són les que tenen flors molt vistoses.

En aquest capítol s'estudien les molses i les falqueres. Van ser els primers organismes que van aconseguir viure fora de l'aigua. Abans d'elles, fa uns 400 milions d'anys, només havia vida a l'aigua. Les falgueres, com ja presenten vasos conductors interns, poden arribar a tenir metres d'alçada i van arribar a constituir grans boscos, els restes dels quals van originar els actuals jaciments d'hulla, i van aportar les fulles que van servir d'aliment als grans dinosauris herbívors. A les selves de centroamèrica i de sudamèrica encara es poden observar falgueres de més de 15 metres d'alçada. Resulta molt interessant conèixer com són i com es reprodueixen uns organismes que han sobreviscut tant de temps, aproximadament unes 200 vegades més que nosaltres els homínids.

Llegeix les explicacions sobre les característiques generals i la classificació de les plantes i realitza el "Test de resposta múltiple 13". Després llegeix el text sobre les falgueres i realitza el "Relacionar dibuixos amb noms 13" i el "Mots encreuats 13".

1. El Regne de les plantes o Regne dels Metàfits. Aquest regne compren les plantes que són els organismes eucariotes, pluricel·lulars, tisulars (és a dir amb cèl·lules especialitzades que formen teixits) i amb nutrició autòtrofa fotosintètica. Les plantes es diferencien de les algues en què presenten un texit epidèrmic impermeable i transparent, la qual cosa els ha permés poder viure fora de l'aigua sense perill de dessecació. El Regne Plantes, que també es coneix amb el nom de Regne Vegetal, compren les molses, falgueres, gimnospermes i angiospermes. Aquests quatre grups es diferencien en funció de si tenen o no teixits conductors, flors (òrgans que generen pol·len), llavors i fruits.

• Teixit conductor. Teixit format per unes cèl·lules especials que formen uns conductes (vasos) pels quals circulen líquids (sava). En les fulles aquests vasos es reconeixen fàcilment perquè constitueixen l'anomenada nervació de la fulla. La presència de teixit conductor perment diferenciar tres parts en les plantes que són: arrel, tija i fulles. Aquestes tres parts es tracten en el capítol següent.
• Flor. Òrgan reproductor de les plantes superiors. En ella es formen el grans de pol·len
• Pol·len. Estructura resistent a la dessecació que conté cèl·lules reproductores masculines i, per tant, que permet la dispersió d'aquestes cèl·lules d'una flor a un altre sense aigua, és a dir a través de l'aire.
• Llavor. Estructura resistent a la dessecació que conté l'embrió de la futura planta i, per tant, que permet la seva supervivència fins que hagi suficient humitat en el sòl per germinar i crèixer.
• Fruit. Estructura que protegeix a la llavor. Pot ser carnosa i alimenticia per a propiciar ser ingerit pels animals i que aquests, mitjançant les seves defecacions dispersin les llavors.

En base a aquest conceptes la classificació de les plantes és així:

2. Les molses. Són organismes fotosintètics amb teixit epidèrmic impermeable i algunes cèl·lules conductores però sense arribar a formar un autèntic teixit conductor.

Gràcies a posseir una epidermis impermeable que evita la seva dessecació van ser els primers organismes fotosintètics que colonitzaren els continents. Com manquen de teixit conductor l'aigua ha d'ascendir de cèl·lula a cèl·lula. Aquest ineficaç mecanisme fa que no sobrepassin uns pocs centímetres d'altura. Presenten estructures semblants a arrels, tiges i fulles però en realitat son falses arrels, falses tiges i falses fulles donat que internament no presenten vasos conductors de saba.

Van aparèixer per evolució a partir d'alguna espècie d'algues que vivia en la zona de vaivé de les ones. La majoria viuen en zones molt humides, com sòls de boscos. Unes altres són aquàtiques. Algunes espècies són capaços de viure en zones molt seques, aguantar secs diversos anys i passar a la vida activa quan torna a ploure. Això els permet viure en llocs inhòspits com sobre roques, murs, teulades, etc. Tenen prou amb què, de tant en tant, plogui per a poder-se reproduir.

Presenten reproducció asexual per fragmentació i reproducció sexual amb alternança de generacions. Aquesta consisteix en que la molsa presenta dues formas, una amb forma de filament amb moltes falses fulles de color verd i que és molt abundant, i una altre amb forma de filament llis de color marrò i poc abundant. Les formes de color verd generen gàmetes masculins i gàmetes femenins i per això s'anomenen gametòfits. Si hi ha aigua els gàmetes masculins van nedant i fecunden als femenins i així es generen una cèl·lula zigot que comença a multiplicarse i genera una forma de color marró. Aquesta quan és adulta produeix espores sexuals (espores amb la meitat d'informació genètica) i per això aquesta forma s'anomena esporòfit. Posteriormente aquestes espores cauen al terra, germinen i cada una de elles dóna lloc a una forma de color verd. Les cèl·lules de la forma verda tenen la meitat de cromosomes que les cèl·lules de la forma marró i per això es diu que en la reproducció sexual de les molses s'alternen dues formes, tenint una el doble de cromosomes que l'altre.