Introducció.
Les plantes són el grup d'organismes més abundants del
planeta, els que produeixen matèria orgànica a partir
de matèria inorgànica i, per tant, els que permeten l'existència
dels animals i dels fongs, que som organismes que necessitem matèria
orgànica per poder alimentar-nos. Dintre de les plantes podem diferenciar
dos grups: les plantes inferiors o plantes sense flors, que són
les molses i les falgueres, i les plantes amb flors,
que son les gimnospermes, com per exemple els pins, que tenen unes
flors molt poc vistoses, i les angiospermes, com per exemple els
ametllers, que són les que tenen flors molt vistoses.
En
aquest capítol s'estudien les molses i les falqueres. Van ser els
primers organismes que van aconseguir viure fora de l'aigua. Abans
d'elles, fa uns 400 milions d'anys, només havia vida a l'aigua.
Les falgueres, com ja presenten vasos conductors interns, poden
arribar a tenir metres d'alçada i van arribar a constituir grans
boscos, els restes dels quals van originar els actuals jaciments d'hulla,
i van aportar les fulles que van servir d'aliment als grans dinosauris
herbívors. A les selves de centroamèrica i de sudamèrica
encara es poden observar falgueres de més de 15 metres d'alçada.
Resulta molt interessant conèixer com són i com es reprodueixen
uns organismes que han sobreviscut tant de temps, aproximadament unes
200 vegades més que nosaltres els homínids.
|
1. El Regne de les plantes o Regne dels Metàfits. Aquest
regne compren les plantes que són els organismes eucariotes,
pluricel·lulars, tisulars (és a dir amb cèl·lules
especialitzades que formen teixits) i amb nutrició autòtrofa
fotosintètica. Les plantes es diferencien de les algues en
què presenten un texit epidèrmic impermeable i transparent,
la qual cosa els ha permés poder viure fora de l'aigua sense perill
de dessecació. El Regne Plantes, que també es coneix amb
el nom de Regne Vegetal, compren les molses, falgueres,
gimnospermes i angiospermes. Aquests quatre grups es diferencien
en funció de si tenen o no teixits conductors, flors (òrgans
que generen pol·len), llavors i fruits.
- Teixit conductor.
Teixit format per unes cèl·lules especials que formen
uns conductes (vasos) pels quals circulen líquids (sava).
En les fulles aquests vasos es reconeixen fàcilment perquè
constitueixen l'anomenada nervació de la fulla. La presència
de teixit conductor perment diferenciar tres parts en les plantes que
són: arrel, tija i fulles. Aquestes tres
parts es tracten en el capítol següent.
- Flor. Òrgan
reproductor de les plantes superiors. En ella es formen el grans de
pol·len
- Pol·len.
Estructura resistent a la dessecació que conté cèl·lules
reproductores masculines i, per tant, que permet la dispersió
d'aquestes cèl·lules d'una flor a un altre sense aigua,
és a dir a través de l'aire.
- Llavor.
Estructura resistent a la dessecació que conté l'embrió
de la futura planta i, per tant, que permet la seva supervivència
fins que hagi suficient humitat en el sòl per germinar i crèixer.
- Fruit. Estructura
que protegeix a la llavor. Pot ser carnosa i alimenticia per a propiciar
ser ingerit pels animals i que aquests, mitjançant les seves
defecacions dispersin les llavors.
En base a aquest conceptes
la classificació de les plantes és així:
PLANTES
(Metàfits)
|
Plantes no
vasculars, és a dir sense teixit conductor
|
Plantes vasculars,
és a dir amb
teixit conductor
|
Molses(Briòfits)
|
Plantes
sense flors i, per tan, que no produeixen ni pol·len ni llavors
|
Plantes
amb flors i, per tan, que produeixen pol·len i llavors
|
|
Falgueres
(Pteridòfits)
|
Amb
les llavors no dintre de fruits
|
Amb
les llavors dintre de fruits
|
|
Gimnospermes
|
Angiospermes
|
2.
Les molses. Són organismes fotosintètics amb
teixit epidèrmic impermeable i algunes cèl·lules
conductores però sense arribar a formar un autèntic teixit
conductor.
Gràcies a posseir
una epidermis impermeable que evita la seva dessecació van
ser els primers organismes fotosintètics que colonitzaren els continents.
Com manquen de teixit conductor l'aigua ha d'ascendir de cèl·lula
a cèl·lula. Aquest ineficaç mecanisme fa que no sobrepassin
uns pocs centímetres d'altura. Presenten estructures semblants
a arrels, tiges i fulles però en realitat son falses arrels,
falses tiges i falses fulles donat que internament no presenten
vasos conductors de saba.
Van aparèixer
per evolució a partir d'alguna espècie d'algues que vivia
en la zona de vaivé de les ones. La majoria viuen en zones molt
humides, com sòls de boscos. Unes altres són aquàtiques.
Algunes espècies són capaços de viure en zones molt
seques, aguantar secs diversos anys i passar a la vida activa quan torna
a ploure. Això els permet viure en llocs inhòspits com sobre
roques, murs, teulades, etc. Tenen prou amb què, de tant en
tant, plogui per a poder-se reproduir.
Presenten reproducció
asexual per fragmentació i reproducció sexual amb
alternança de generacions. Aquesta consisteix en que la molsa
presenta dues formas, una amb forma de filament amb moltes falses fulles
de color verd i que és molt abundant, i una altre amb forma de
filament llis de color marrò i poc abundant. Les formes de color
verd generen gàmetes masculins i gàmetes femenins
i per això s'anomenen gametòfits. Si hi ha aigua
els gàmetes masculins van nedant i fecunden als femenins
i així es generen una cèl·lula zigot que comença
a multiplicarse i genera una forma de color marró. Aquesta quan
és adulta produeix espores sexuals (espores amb la meitat
d'informació genètica) i per això aquesta forma s'anomena
esporòfit. Posteriormente aquestes espores cauen al terra,
germinen i cada una de elles dóna lloc a una forma de color verd.
Les cèl·lules de la forma verda tenen la meitat de cromosomes
que les cèl·lules de la forma marró i per això
es diu que en la reproducció sexual de les molses s'alternen dues
formes, tenint una el doble de cromosomes que l'altre.
|
3. Les Falgueres. Són organismes fotosintètics
amb teixit epidèrmic impermeable i amb teixit conductor
i que, com les molses, precisen aigua per a reproduir-se, ja que els
gàmetes masculins han de desplaçar-se nedant fins els
gàmetes femenins. Això es deu al fet que, com succeeix
en les molses, no tenen flors i, per tant, no poden produir pol·len
(estructures que tanquen els gàmetes masculins i que permeten
el seu transport per l'aire).
Gràcies
a posseir teixit conductor poden distribuir eficaçment per tota
la planta l'aigua que absorbeixen del sòl. A causa de això
poden arribar a altures de 1 o 2 metres en països temperats i fins
16 metres en les selves tropicals. Com posseeixen teixit conductor presenten
autèntiques arrels, autèntiques tiges i
autèntiques fulles. Igual
que les molses van aparèixer per evolució a partir d'alguna
espècie d'alga verda.
Com
les molses presenten reproducció asexual, a partir del
rizoma que para de creixer, i reproducció sexual amb alternança
de generacions. A diferència de les molses, la forma
més gran i més abundant és la que produeix les
espores sexuals, és a dir l'esporofit (que en el nostre país
tenen una mida d'entre 25cm a 2 m d'alçada) i la forma petita
i poc abundant és la que forma els gàmetes, és
a dir els gametòfits (tenen una mida d'uns 5 o 6 mil·límetres).
L'esporòfit
posseeix unes fulles molt grans denominades frondes, que surten
d'una tija subterrania horitzontal denominat rizoma, de la qual
sorgeixen nombroses arrels. Els frondes generalment estan molt
dividits i quan són joves estan enrotllades sobre si mateixos
en forma de bastó. En el seu inrevés es troben uns punts
groguencs, els sorus, dintre dels quals estan els esporangis
que son els llocs on es formen les espores sexuals (es diuen
així porque són espores que només tenen la meitat
d'informació genètica que les seves cèl·lules
mares). A partir de cada una d'elles es pot format un gametòfit
que és una làmina molt petita (1cm2) denominada
protal·lus. En la seva cara inferior, la que està
en contacte amb l'aigua, apareixen unes protuberàncies amb gàmetes
masculins dintra i unes altres protuberàncies més grans
amb un un sol gàmete femení dintre. Si hi ha prou aigua
al terra, els gàmetes masculins van nedant i fecunden
als femenins i així es generen una cèl·lula zigot
que comença a multiplicarse i genera una forma que acabarà
un nou esporòfit.
|