Introducció. Els peixos són els vertebrats més antics, els primers van aparegué fa un 500 milions d'anys, erenpetits, tenien una carcassaòssia i no tenien mandíbules. La seva boca era circular i estava adaptada a l'alimentació per filtració. Després van aparegué els peixos mandibulats i cuirassats, després els taurons, que han canviat ben poc i, per últim, els peixos amb espines. Al tenir respiració branquial no han pogut colonitzar el medi terrestre. Un petit grup, els anomenats peixos pulmonats, gràcies a tenir la seva bufeta natatòria comunicada amb l'exterior, poden viure fora de l'aigua, reptant i saltant sobre el fang humit gràcies a les seves aletes pectorals . Quan arriba l'estació seca i el fang es comença a assecar, aquests peixos s'enfonsen i sobreviuen aprofitant la humitat inferior. Els peixos pulmonats ens donen una pista de com van aparegué els pulmons i les extremitats dels animals que caminen sobre el terra.

Els amfibis van aparèixer fa uns 370 milions d'anys i alguns van arribar a superar els tres metres de llargada. Gràcies a tenir respiració pulmonar van ser els primers vertebrats que van colonitzar el medi terrestre però, com els seus pulmons son molt senzills, encara necessiten el recolzament de la respiració cutània. Això ha comportat que la seva pell sigui nua i humida per la qual cosa només poden viure en llocs molt humits. A més la fecundació és externa, per la qual cosa necessiten de l'aigua per poder-se reproduir. En conclusió, els amfibis poden viure fora de l'aigua però només en llocs humits i en els que de tant en tant hi ha pluges abundants, per tant no s'han independitzat del tot del medi aquàtic.

Llegeix les explicacions sobre les característiques generals i la classificació dels peixos i realitza el "Test de resposta múltiple 18". Després llegeix el text sobre els amfibis i realitza el "Relacionar dibuixos i noms 18" i el "Mots encreuats 18".

1. Els vertebrats. Són els metazous que presenten columna vertebral, és a dir una estructura òssia articulada que protegeix el cordó nerviós o medul·la espinal. El nom de columna vertebral és el més apropiat pels vertebrats bípedes, com són els humans i els ocells, però pels peixos i pels vertebrats quadrúpedes, també s'acostuma a utilitzar el nom de d'espina dorsal. Tots els vertebrats presenten circulació tancada, és a dir la sang sempre circula per l'interior d'un conductes anomenats vasos (artèries, venes i capil·lars). Es coneixen unes 50.000 espècies. Es diferencien 5 grups de vertebrats que són el peixos, els amfibis, els rèptils, els ocells i els mamífers. En aquest capítol es tracten el dos primers.

• Peixos. Són els vertebrats que presenten la pell amb escames dèrmiques i que neden a l'aigua amb aletes.

• Amfibis. Són els vertebrats que tenen la pell nua (sense escames, ni plomes ni pel) i humida i que presenten quatre potes en posició lateral per caminar i nedar.

• Rèptils. Són els vertebrats que presenten la pell amb escames epidèrmiques i que tenen quatre potes en posició lateral (excepte les serps que no tenen potes) per la qual cosa generalment caminen reptant pel terra.

• Ocells. Són els vertebrats que presenten la pell amb plomes, les extremitats anteriors constituint dues ales que a la majoria els permeten volar, i les extremitats posterior constituint dues potes que els permeten caminar.

• Mamífers. Són els vertebrats que presenten la pell amb pels. La majoria presenten quatre potes per caminar, uns pocs presenten aletes per nedar, com les balenes, i uns altres pocs presenten ales per volar com els rat-penats

2. Els Peixos. Són vertebrats aquàtics que presenten aletes per a moure's, una pell proveïda d'escates dèrmiques (com a la sardina) o de denticles dèrmics (com en el tauró) o sense ells (com en la llamprea), que respiren per brànquies, que tenen temperatura interna variable i que generalment es reprodueixen per ous que no suporten la dessecació. Les escates dels peixos són dèrmiques i estan recobertes per una epidermis transparent i mucosa que s'asseca fora de l'aigua. Són els vertebrats més antics que es coneixen, van aparèixer en el Paleozoic, fa uns 500 milions d'anys.

1. Morfologia externa. Es distingeixen tres parts: cap, tronc i cua.

• Cap. Presenta dos orificis nasals, la boca i dos ulls sense parpelles.

• Tronc. Presenta 4 aletes parells (les dues aletes pectorals i les dues aletes ventrals) i 2 aletes imparells (l'aleta dorsal i l'aleta anal). A més presenta una línia de terminacions nervioses que capten les vibracions de l'aigua (línia lateral).

• Cua. Va des de la claveguera fins al final, que és on es troba l'aleta caudal. La cloaca és una petita cavitat oberta a l'exterior a l'interior de la qual es pot diferenciar l'orifici genital, l'orifici excretor i l'orifici anal o anus.

2. Morfologia interna. Presenten una columna vertebral o espina dorsal (cartilaginosa o òssia) que protegeix la medul·la espinal. Presenten un cor ventral amb una sola aurícula i un sol ventricle, per la qual cosa la circulació és simple, és a dir la sang al donar una volta sencera per tot el cos només passa una vegada pel cor. Molts tenen una bufeta natatòria capaç d'inflar-se i desinflar-se (funció de flotabilitat).

3. Reproducció. Els mascles tenen dos testicles i les femelles dos ovaris. La majoria de les espècies són ovípares. Ambdós progenitors alliberen els gàmetes a l'exterior, la fecundació es produeix en l'aigua (fecundació externa) i passat un temps i acabat el desenvolupament embrionari, l'ou eclosiona i surt un jove peix anomenat aleví. També hi ha espècies ovovivípares en les quals la fecundació és interna i l'ou roman i eclosiona dintre de la mare, com la gambusia i els peix d'aquari "gupy". També hi ha espècies vivípares, en les quals l'embrió obté aliment de la mare via sanguínia, com la tintorera i el peix martell.

4. Classificació. Es distingeixen tres classes:

Classificació dels peixos
Ciclòstoms. Tenen forma de anguila però manquen de mandíbules, d'escates i d'aletes parells. La boca és rodona i proveïda de dents i l'esquelet és cartilaginós. Exemple: les llamprees, animals que amb la boca es fixen en altres peixos i els dessagnen fins la mort.	Condrictis. Tenen mandíbules, esquelet cartilaginós i sense espines, denticles dèrmics en la pell, aleta caudal amb el lòbul superior molt desenvolupat, i manquen de opercle, pel que mostren fenedures branquials laterals. Exemples: tauró blanc, tintoreres i rajades.	Osteïctis. Tenen mandíbules, esquelet ossi i amb espines, escates dèrmiques en la pell, aleta caudal amb els dos lòbuls semblants, opercles que tapen les brànquies i molts tenen una bufeta natatòria dilatable per pujar o baixar per flotabilitat sense necessitat de nedar. Exemples: lluç, sardina, sorell, carpa i truita.

3. Amfibis. Són vertebrats que en estat adult presenten quatre extremitats (tetràpodes), pell nua, fina i humida, que poden viure fora de l'aigua ja que respiren per pulmons i que com els peixos precisen de l'aigua per a reproduir-se ja que la fecundació es produeix en ella (fecundació externa).

1. Morfologia externa. El cos d'alguns amfibis com les granotes i els gripaus només presenten dues parts (cap i tronc) i el d'uns altres, com les salamandres i els tritons, presenten tres parts (cap, tronc i cua).

• Cap. Presenta dos ulls amb parpelles (una superior, una inferior, que és mòbil, i una membrana nictitant transparent que recobreix tot el glòbul ocular quan l'amfibi està submergit), dues membranes timpàniques laterals i la boca que posseeix llengua bífida i projectable i unes dents molt febles i tots ells iguals.

• Tronc. Presenta quatre extremitats. Les anteriors acaben en quatre dits i les posteriors en cinc dits que, en moltes espècies, estan units mitjançant membranes interdigitals (adaptació a la natació).

2. Anatomia interna. Presenten dos pulmons molt senzills i poc eficaços (respiració pulmonar), per la qual cosa per a respirar precisa la captació d'oxigen a través de la seva pell fina i humida (respiració cutània). Per a mantenir la pell humida segrega substàncies mucoses i, de vegades, per a repel·lir a les seves depredadors, també tòxiques. El cor presenta dues aurícules, una que rep sang dels pulmons i altra que rep sang de la resta del cos, i només un ventricle on ambdues es barregen, és a dir presenten circulació doble i incompleta (doble vol dir que la sang en donar una volta sencera per tot el cos passa dues vegades pel cor, i incompleta vol dir que en el cor no estan completament separades la sang rica en oxigen i la sang pobre en oxigen sinóque es barregen).

3. Reproducció. La fecundació és externa (1). Els òvuls fecundats es dipositen en l'aigua i són fixats amb substàncies mucoses (2) . Es tracta d'ous de coberta permeable que s'assecarien en un medi aeri sec. Al cap de 2 o 3 mesos neixen les larves denominades cap-grossos que respiren per brànquies, manquen d'extremitats i es mouen mitjançant una cua (3). Després experimenten una metamorfosi: la cua es redueix, apareixen les quatre potes, desapareixen les brànquies (4) i es formen els pulmons, per la qual cosa el individus ja poden sortir de l'aigua (5).

4. Classificació. Els dos principals grups d'amfibis són:

La classificació dels amfibis
Anurs. Manquen de cua en estat adult. El segon parell de potes està adaptat al salt i són capaços d'emetre sons. Són les granotes i els gripaus (com granotes però amb potes posteriors més curtes).	Urodels. Els adults presenten cos allargat i amb cua. Les extremitats són curtes i estan adaptades a la marxa reptant. Exemples són les salamandres (presenten color negre amb taques grogues) i els tritons (presenten una cresta dorsal a manera d'aleta).