3r
ESO. Tema 2. LA NUTRICIÓ I LA SALUT
|
|||
Llegeix les explicacions sobre la nutrició i els tipus de nutrient i realitza l'exercici "Test de resposta múltiple 2.1". Després llegeix les explicacions sobre les necessitats de nutrients i realitza els exercicis "Test de resposta múltiple 2.2" i "Mots encreuats 2". |
|||
2. Aliments. Són els productes dels quals obtenim els nutrients necessaris per a la vida. Aliment és doncs tot allò que mengem o bevem i que dóna lloc a nutrients. Exemples d'aliments són la fruita, la carn, la llet, els ous, etc. 3. Nutrició. En sentit estricte és el conjunt de reaccions químiques mitjançant les quals l'organisme obté, processa i utilitza els nutrients presents en els aliments. Per exemple l'obtenció d'energia en la cèl·lula a partir de la glucosa. Aquest conjunt de reaccions és un procés que es dóna de forma automàtica, directa i independent de la nostra voluntat. En sentit ampli la funció de nutrició comprèn també tots els processos que acompanyen a l'anterior, és a dir l'alimentació, la digestió, la respiració, la circulació i l'excreció. 4.
Alimentació. És l'acció de prendre
i ingerir aliments, és a dir el menjar i el beure. L'alimentació
és un procés discontinu, voluntari i, per
tant, educable. | |||
5.
Tipus de nutrients. Es distingeixen els següents
tipus: |
|||
|
Glúcids. La seva funció és aportar energia (4kcal/g) excepte en el cas de la cel·lulosa, constituent de l'anomenada "fibra vegetal", la missió de la qual és regular el trànsit intestinal gràcies que augmenta el volum de la femta. Es distingeixen els glúcids senzills o sucres com són la glucosa, sacarosa i fructosa de les fruites i la lactosa de la llet; i els glúcids complexos o fècules com el midó dels cereals, de les llegums i de les patates. | ||
|
Lípids. La seva funció principal és aportar energia (9kcal/g). Altres funcions són constituir estructures (membrana plasmàtica, greixos protectors dels ronyons, etc.), constituir reserves energètiques (teixit adipós), aïllant tèrmic (pannicle adipós) i afavorir reaccions (vitamines lipídiques). Els més coneguts són els triglicèrids i els àcids grassos de les grasses animals i dels olis vegetals i el colesterol, molt abundant en el rovell dels ous. | ||
|
Proteïnes. Realitzen moltes funcions. Les dues principals són constituir estructures (com les proteïnes actina i miosina de la musculatura i la proteïna col·lagen dels ossos, cartílags, tendons i lligaments) i constituir els enzims que són les molècules que regulen la digestió dels aliments i totes les reaccions químiques internes de les cèl·lules. Altres funcions són constituir els anticossos, constituir algunes hormones com l'hormona del creixement i l'hormona insulina, i servir com font d'energia en cas de extrema necessitat (4kcal/g) com l'albúmina de la sang. | ||
|
Aigua. La seva principal funció és constituir el mitjà en el qual es realitzen totes les reaccions químiques pròpies dels éssers vius. A més de constituir el mitjà intern de les cèl·lules, també es troba constituint el líquid intercel·lular i el mig intern circulant dels animals, com és la sang i la limfa, i el mig intern de les plantes, l'anomenada saba. És doncs el mitjà que transporta tots els nutrients. Es troba en tots els aliments en major o menor proporció. | ||
|
Substàncies minerals. Són substàncies inorgàniques que ocupen distintes funcions com constituir estructures esquelètiques (el fosfat de calci i el carbonat de calci dels ossos), mantenir la sanitat del mitjà intern (el clorur sòdic i el clorur potàsic de la sang) i intervenir en la constitució de substàncies químiques específiques (com el ferro de l'hemoglobina i el iode de l'hormona tiroxina). (Veure imatge de clorur sòdic (NaCl) disolt en aigua). | ||
|
|||
|
|||
|
1. Completa
vol dir que conté tots els nutrients que necessitem (glúcids,
lípids, proteïnes, aigua i substàncies minerals).
Les necessitats nutricionals varien d'una persona a una altra i són molt difícils d'avaluar, però si amb una dieta normal el seu estat de salut és bó i el seu pes és correcte, es pot deduir que les necessitats nutricionals d'aquest individu s'ajusten a la mitjana. |
||
9. Prevenció de les malalties provocades per la mal nutrició. És convenient: 1. Ingerir tots els tipus d'aliments sense deixar cap. És a dir ingerir almenys un poc dels que ens agraden menys i evitar ingerir massa dels que ens agraden més. 2. Ingerir la quantitat precisa per a no engreixar-se ni aprimar-se. És convenient pesar-se amb certa regularitat. En persones en creixement sempre deu donar-se un augment de pes. 3. No abusar dels dolços ni dels greixos. En canvi és necessari ingerir cada dia fibra vegetal (present en verdures i fruites) per a facilitar el trànsit intestinal i la defecació. 4. Alternar la carn amb el peix com fonts de proteïnes. Un excés de proteïnes animals pot provocar malalties com la gota (dolor articular per excés d'urats). 5. No abusar dels ous ni de les grasses animals pel seu alt contingut en colesterol que pot dipositar-se en l'interior de les artèries i provocar infarts. 6. Consumir fruites i amanides ja que, com normalment s'ingereixen crues, són molt riques en vitamines. Aquestes substàncies també estan presents en les verdures, en les carns i els peixos, però com són molt sensibles a la calor, es destrueixen al bullir aquests aliments. 7. Repartir els menjars al llarg del dia, procurant que el desdejuni sigui abundós i el sopar escàs si poc després es va a dormir, i mantenir la regularitat horària dels menjars. 8. Beure de 1,5 a 2 litres d'aigua cada dia. 9. No abusar de la sal (menys de 3g al dia) per a evitar problemes renals i de pressió arterial. 10. Evitar els destil·lats alcohòlics (ginebra, brandi, etc.) ja que són molt tòxics pel fetge. 11. En cas de diarrees ingerir molts líquids, arròs, i pastanaga bullits, peix bullit i poma bullida o iogurt. Evitar els aliments crus i els rics en fibra. 12. En cas de restrenyiment es recomana les verdures, les prunes i el pa integral. |
|||
|
|||
|