5.
El sistema nerviosos humà.
El sistema
nerviós presenta dues parts, el sistema nerviosos central (SNC)
i el sistema nerviós perifèric (SNP).
5.1) El Sistema
Nerviós Central (SNC).
Està constituït pe l'encèfal i per la medul·la
espinal. Ambdós òrgans estan protegits per ossos (crani
i columna vertebral respectivament) i recoberts per tres membranes
protectores denominades meninges, existint un líquid amortidor,
el líquid cèfalo-raquidi, entre la més interna
i la segona. El SNC és l'encarregat de rebre i interpretar els
impulsos sensitius i generar els impulsos motors.
5.2) El Sistema
Nerviós Perifèric (SNP).
És el conjunt de nervis que connecten el sistema nerviós
central (l'encèfal i la medul·la espinal) amb les diverses
parts del cos. Els
nervis són llargs fils constituïts per feixos d'axons
de diferents neurones. Els més gruixuts presenten una membrana
externa protectora. És doncs una estructura similar a la dels cables
elèctrics domèstics. Els nervis es poden classificar segons
tres criteris:
1)
Segons el sentit en què transmeten l'impuls nerviós
es diferencien tres tipus de nervis: el sensitius (condueixen l'impuls
nerviós cap al sistema nerviós central), els motors (condueixen
l'impuls nerviós cap els músculs i les glàndules)
i els mixtos (condueixen l'impuls nerviós en els dos sentits).
2) Segons
del lloc d'on surten
es diferencien dos tipus de nervis: els nervis cranials que surten
del crani i els nervis espinals o raquidis que surten de
la medul·la espinal.
a) Nervis cranials.
Només són 12 parelles (12 cap a l'esquerra i 12 cap a la
dreta). Uns són sensitius , altres motors i altres mixtos. Bàsicament
controlen els músculs del cap i el coll, exceptuant un, el nervi
vague que regeix moltes vísceres..
b) Nervis raquidis.
Són 31 parelles. Tots són de tipus mixt. Els de la regió
sacre, degut a la seva forma, reben el nom de "cua de cavall".
Tots els nervis raquidis presenten una arrel dorsal i una arrel
ventral. L'arrel dorsal és sensitiva i presenta un gangli,
denominat gangli raquidi o espinal, constituït pels
cossos de les neurones que reben informació de la pell i dels òrgans.
L'arrel ventral és motora, és a dir porta informació
cap a la pell i els òrgans.
3)
Segons coordinen actes involuntaris o voluntaris
es diferencien dos tipus de nervis: els nervis del Sistema Nerviós
Autònom i els nervis del Sistema Nerviós Voluntari.
a) Sistema Nerviós
Autònom o Vegetatiu. És el que controla de forma
involuntària - totalment o parcialment- les funcions de les vísceres
(cor, pulmons, estómac, intestí i bufeta de l'orina), la
pressió arterial, la producció de suor, la producció
d'orina i la temperatura corporal. Està controlat per l'hipotàlem
i la medul·la espinal. Els nervis estan formats quasi totalment
per fibres amielíniques. Es diferencien dos tipus:
- El Sistema Nerviós
Autònom Parasimpàtic. És el que predomina en
els moments de relaxació. Està constituït
pel nervi cranial vague i comparteix els nervis raquidis de la regió
sacre.
- El Sistema Nerviós
Autònom Simpàtic. És el que predomina en els
moments de tensió. Està constituït per nervis
que comparteixen la resta dels nervis raquidis. Les fibres nervioses
d'aquest sistema estan parcialment separades de la resta dels nervis
raquidis i formen dues cadenes de ganglis, una a cada costat de la columna
vertebral.
b) Sistema Nerviós
Voluntari. És el que controla totalment o parcialment les
accions voluntàries del nostre cos. Aquestes poden ser accions
conscients, com per exemple agafar un objecte que volem, o inconscient,
com per exemple avançar la cama dreta al caminar. Està controlat
pel cervell. El nervis estan formats totalment per fibres mielíniques.
|