Per Setmana Santa de 2003 aprofitant que estava d'excursió per la província de Terol, vaig quedar un dia amb el Xavi i la Laia, que venien des de Barcelona per fer la Sima San Pedro.

Quan vaig arribar a la sima, ells ja havien instal.lat la corda i varem iniciar el descens. El rapel era el més llarg d'una sola tirada que mai havia fet, i la veritat, tenint en compte que és totalment aeri, que són 100 metres, i que vas separat 23 metres de la paret més propera i que hi ha claretat absoluta i que el forat és molt gran: FA POR! o millor dit, fa realment MOLTA POR !

Suposo que és qüestió d'acostumar-s'hi, però sincerament no en tinc ganes. Quedarà així com un fet puntual, a mi doneu-me rapels que no passin de 50 metres, que ja està bé.

A mida que baixaves (o pujaves) senties el soroll dels aparells treballant sobre la corda i botaves una mica, encara que fos estàtica, perquè eren 110 metres de corda d'una sola peça. I a cada petit saltiró pensaves mil coses. Són pensaments curiosos que no tindries mai en situacions de vida "normal".