Neptú és el vuitè planeta del sistema solar en proximitat al Sol. És el quart en quant a diàmetre però el tercer en quant a massa ja que és més dens que Urà. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors. Ocasionalment, Plutó (fins al 2006 considerat el novè planeta del sistema solar), degut a la seva òrbita excèntrica, està més a prop del Sol que Neptú.
La seva òrbita va ser predita, de forma
independent, per John
Couch
Adams (el 1845) i per Urbain Le Verrier
(el 1846) a partir de les
anomalies de l'òrbita
d'Urà
respecte a les
lleis de Kepler i
de la llei
de la gravitació
universal de Newton.
Va ser
descobert per Johann
Gottfried
Galle, el 23 de
setembre de
1846 a 1° d'interval de
la posició
predita per Adams i Le Verrier. Més tard, es va advertir que
Galileu ja l'havia
observat
el 1612, però l'havia
pres per una
estrella.
Caracteristiques
fisiques
A l'orbitar tan lluny del Sol, Neptú rep molt poca calor. La
temperatura a les regions més altes de
l'atmosfera és de 55 K (-218 ºC). Com que Neptú
és un gegant gasós no té superfície
sòlida,
però a mesura que un s'endinsa més i més en la
seva atmosfera
la temperatura augmenta pel que sembla que el planeta pot tenir una
font interna de calor. Es pensa que pot ser un romanent de la calor
generada per la concreció de matèria durant la
creació del planeta,
que ara irradia calor lentament cap a l'espai. La velocitat del
vent en l'atmosfera de Neptú, de fins a 2.000 km/h, és la
major
del sistema solar i es creu que els vents s'alimenten del flux
de calor interna.
L'estructura interna s'assembla a la d'Urà: un nucli rocós cobert per una crosta gelada, ocult davall una atmosfera gruixuda i espessa. Els dos terços interiors de Neptú es componen d'una mescla de roca, aigua, amoníac líquid i metà. El terç exterior és una mescla de gas calent compost d'hidrogen, heli, aigua i metà. Igual que Urà i a diferència de Júpiter i de Saturn, la composició de l'estructura interna de Neptú es creu que està formada per capes distintes. Com a Urà, el camp magnètic de Neptú està fortament inclinat en relació amb el seu eix de rotació, a 47° i desplaçat almenys 0,55 radis (uns 13.500 quilòmetres) del centre físic del planeta. Comparant els camps magnètics d'ambdós planetes, els científics han arribat a la conclusió que eixa extrema orientació podria ser característica dels fluxos a l'interior del planeta i no el resultat de la inclinació de l'eix d'Urà.