El gènere, tant en la literatura com en el cinema o la televisió, és una forma organitzativa, que caracteritza els temes, l'escenografia i els procediments narratius escollits per l'autor. D'aquí surten unes categories temàtiques estables, que coneixen els creadors i el públic, que sol tenir unes preferències concretes. Així, els gèneres reben noms com : cinema d'animació, experimental, melodrama, històric, cinema negre, còmic, de terror, de ciència-ficció, fantàstic, musical, d'aventures, bèl.lic, de l'oest o eròtic.
Aquestes categories no són invariables, perquè estan sotmeses a les circumstàncies polítiques i socials i als viaranys de les modes. I també és cert que les pel.lícules solen tenir més d'un tema, o bé que hi ha pel.lícules que tracten un tema semblant però desenvolupen l'argument d'una forma diferent. Per exemple, una pel.lícula de terror pot ser dramàtica o còmica, com passa amb El jove Frankenstein, dirigida per Mel Brooks, que és una paròdia de El doctor Frankenstein, de James Whale.
UN APUNT LITERARI...
Mary Shelley és la creadora del mite, en escriure la novel.la Frankenstein o el Prometeu modern, la història d'un científic boig que, amb restes de cadàvers, crea un nou ésser, un monstre que rep la vida a través de la força de l'electricitat d'un llampec. El doctor és presa del pànic en veure la seva obra i... la història no té pas un final feliç.
Consulteu:
Ets capaç de dir un títol de pel.lícula per a cadascun dels gèneres que s'han citat dins el quadre? Au, va, prova-ho!
Les pel·lícules de ficció poden classificar-se en diversos gèneres, segons:· El tema que tracten.
· L'estil emprat en la narració de la història.
Gèneres segons el tema
El cinema històric
Algunes pel·lícules expliquen fets que han succeït en la història llunyana o recent, tot i que no sempre són realment fidels a allò que va passar i, fins i tot, moltes vegades, modifiquen la realitat històrica.
El cinema històric també pot explicar la biografia d'una persona important en un moment determinat de la història i, a través del relat de la seva vida, conèixer la societat del seu temps. Aquest és el cas de la pel·lícula Companys, procés a Catalunya .
En aquestes pel·lícules s'expliquen uns fets que, tot i tenir certa connexió amb la història real, recullen llegendes de tradició popular. Com a exemple tenim pel·lícules com Excalibur.
Les pel·lícules que, normalment, anomenem "de guerra", expliquen fets que se situen totalment en un ambient bèl·lic: la primera guerra mundial, la guerra del Vietnam… El que s'explica no sempre ha succeït així en la realitat.
Tradicionalment, els herois d'aquestes pel·lícules solen ser persones dures que es mouen per grans ideals patriòtics, que combaten heroicament amb l'únic objectiu de destruir l'enemic.
Després de la primera i la segona guerres mundials, es van realitzar moltes pel·lícules d'aquest gènere a fi de fer propaganda política de determinades idees. També se n'han fet moltes sobre les guerres de Vietnam i de Corea amb un objectiu ben diferent: denunciar l'absurditat i la injustícia que suposa una guerra, així com les seves terribles conseqüències. Aquest és el cas de Apocalypse Now . Els protagonistes d'aquestes pel·lícules són soldats que pateixen, tenen por i remordiments per allò que els toca fer.
Els westerns són pel·lícules que situen l'acció a l'oest dels Estats Units d'Amèrica. Si tenim en compte que els EUA és una nació jove, entendrem que la major part de la història d'aquest país se centri en la conquesta de l'oest.
La majoria d'aquestes pel·lícules ens narren les proeses dels valerosos cowboys americans, en la seva lluita per conquerir unes terres que pertanyien a les tribus dels indis.
Normalment, es presenten els indis com persones incivilitzades i salvatges, deformant, així, la realitat històrica.
A les pel·lícules policíaques es relaten històries relacionades amb el món del crim i de la delinqüència.
Alguns directors, com Alfred Hitchcock, afegeixen a les pel·lícules policíaques el recurs del suspens, que consisteix en augmentar progressivament la intriga per mantenir l'espectador en tensió contínua fins el desenllaç. Per exemple, a La finestra indiscreta.
Es tracta de pel·lícules on l'acció transcorre al barris marginals de ciutats importants: Chicago, Nova York…, en ambients propicis per a la delinqüència i el crim organitzat. Les bandes dominades per la màfia i els gàngsters són el centre de les històries.
El cinema negre va néixer, als EUA, després de la crisi econòmica de 1929 i alguns el consideren un subgènere del cinema policíac.
Les pel·lícules de terror van néixer com a conseqüència de l'èxit obtingut pel cinema expressionista alemany, que va aprofitar l'atracció que tenim les persones per les coses misterioses i inexplicables, per tal d'analitzar la consciència humana.
L'aparició del film de James Whale, Frankenstein, l'any 1931, va marcar el camí a seguir en les posteriors pel·lícules de terror: personatges estranys o demoníacs, decorats lúgubres, il·luminació artificial, música i efectes especials…
En les pel·lícules d'aquest gènere, es barreja la fantasia i la ciència, situant-se en el futur. Apareixen científics que duen a terme experiments impossibles, utilitzant aparells mecànics, robots , animals i éssers estranys, amb el propòsit de dominar el món. També es planteja el futur de la humanitat, una visió del món catastrofista, de guerres interestel.lars, d'aliens que volen destruir la Terra, etc.
Es tracta de pel·lícules en les quals la música, la dansa i l'amor juguen un paper fonamental. Exemples d'aquest gènere són Cantant sota la pluja o Moulin Rouge.
Gene Kelly canta la famosa "Singing in the rain"
Gèneres segons l'estil de la narració
Hi ha pel·lícules que segueixen un determinat estil, una manera especial de tractar el tema, una moda o un moviment artístic, coincident amb la pintura o la literatura. Així podem parlar de:
· cinema realista. El cuirassat Potemkin, d'Eisenstein, n'és un exemple.
· cinema naturalista. Els quatre-cents cops, de F. Truffaut.
· cinema expressionista. El gabinet del doctor Caligari, de Robert Wiene.
· cinema surrealista. El gos andalús, de Buñuel.
La famosa escena de la navalla, a El gos andalús
Però, a més, segons el tractament que es doni a l'argument, hi ha diversos gèneres:
En les pel·lícules tràgiques, els personatges es troben presoners del destí i lluiten per sobreviure a tot tipus de desgràcies i catàstrofes: guerra, misèria, malalties, mort… Malgrat la seva lluita, el destí els empeny a un final desgraciat contra el que res poden fer, estan condemnats des del principi. Es tracta de personatges idealitzats amb una gran força moral i física, superior a les persones normals.
En les pel·lícules dramàtiques es narren els problemes de la vida quotidiana amb les seves penes i les seves alegries. Els personatges són realistes. Com a variants del cinema dramàtic tenim la comèdia i el melodrama.
A les pel·lícules d'humor es relaten històries plenes d'acudits visuals (gags) i efectes còmics. Un exemple d'aquest tipus de cinema són les pel·lícules burlesques del primitiu cinema còmic , protagonitzades per Charles Chaplin , Buster Keaton, Harold Lloyd, Laurel i Hardy…
Els temes, els estils i els objectius d'una pel·lícula es poden combinar entre si, en múltiples variants. Així podem trobar, per exemple, una pel·lícula bèl·lica, d'humor i crítica , com ara M.A.S.H. o una pel·lícula històrica, tràgica i política, com ara La llista de Schindler ,etc.
Consulta la cartellera de cinema o de televisió d'aquesta setmana. Procura buscar una revista o diari on s'indiqui el gènere cinematogràfic de cada pel.lícula. Fes un buidat, per gèneres, comptant quantes pel.lícules hi ha de cada i traient percentatges. Quin gènere predomina? Per què creus que és aquest i no un altre?
La informació d'aquesta plana està extreta de:
http://www.xtec.es/crp-santacolomag/cinema/generes.dochttp://iris.cice.mecd.es/media/cine/bloque4/pag1.html
(web realitzada durant el segon trimestre de 2005)
