La història original de El fantasma de l'òpera prové d'un llibre, com moltes alres pel.lícules: la va escriure Gaston Leroux el 1911, per lliuraments periòdics.

El cine estima aquest personatge, i n'ha fet versions per a tots els gustos. Les més interessants són El fantasma de l'Òpera, de 1925, protagonitzada pel cadavèric Lon Chaney; El fantasma de l'Òpera de 1943 amb un personatge menys tenebrós, encarnat per Claude Rains; El fantasma de l´Òpera de 1962, la menys romàntica de totes les versions i El fantasma del paradís de 1974, una versió molt lliure, ambientada en la indústria musical, on el fantasma té una màquina de premsar discos a la cara.

La versió de 2004, la darrera, és un encàrrec de l'autor del llibret teatral, Andrew Lloyd Weber, al seu director, Joel Schumacher, que l'ha vestit de luxe escènic i barroc efectisme. Ell mateix diu "hi ha musicals que no són cinematogràfics, però aquest ho és perquè hi ha llums i ombres, terror gòtic, aventures i una obsessiva història d'amor entre el turmentat fantasma i la seva jove musa"

L'acció arrenca el 1919, al Gran Teatre de l'Òpera de París, on un ancià aristòcrata compra una joguina de metall en una subhasta. Llavors, un gran llum d'aranya de la subhasta permet fer un flasback fins 1870, quan tot va començar. Un artista amb el rostre desfigurat, Erick, habita les entranyes del teatre i controla tot el que passa a l'edifici. Fins a ell arriba la suau veu d'una de les cantants del cor, Christine, que es converteix en la protagonista de la nova òpera, per deserció de la diva . I la protagonista té un pretendent, anomenat Raoul. El triangle està servit...

Els actors protagonistes no són gaire coneguts: Christine és Emmy Rossum, el fantasma és Gerard Butler i Raoul és Patrick Wilson, que resultarà ser l'ancià de la primera escena. La diva és l'única actriu coneguda, Minnie Driver, que també és l'única que no canta les seves cançons .