NAIXEMENT I JOVENTUT (1898-1916)

Filla de pare rus i mare polonesa, Tamara Gurwick-Gorska va néixer el 1898 o 1899 a algun lloc de Rússia, que ben podria ser Sant Petersburg, o Moscou , perquè els biògrafs no es posen d'acord. Fins i tot la situen a Varsòvia (Polònia). Ella mateixa també dubtava de la data del seu naixement.

La seva infantesa de nena rica transcorre entre Sant Petersburg, Karlsbad, Itàlia, Marienbad i Montecarlo i així pot visitar els museus de Florència, Roma i Venècia. Es va integrar en la rica societat de Sant Petersburg, i va ser allà on va fer els estudis d'art a l'Acadèmia .

 

PRIMER MATRIMONI (1916-1919)

Precisament va ser a Sant Petersburg on va conèixer el seu primer marit, en una festa de disfresses. El 1916 es va casar, embarassada, amb només 16 anys, amb el comte Tadeusz Lempicki, de qui agafaria el cognom. Era advocat i es va involucrar en la contrarevolució, quan va esclatar l'alçament bolxevic . Va ser arrestat, i sembla ser que fou ella qui el va salvar, convertint-se així en una mena d'heroïna, a ulls del món, per després fugir del país. Així donava inici a una vida de pel.lícula, que acabaria originant també nombroses llegendes, algunes de les quals encara s'han de provar.

 

PARIS (1919-1925)

El 1919, amb només vint anys, amb el marit i una filla petita, Kizette, arriba a París . Allà agafa el cognom del seu marit i es posa un "de" entremig, per fer-se un nom com a pintora i retratista. Es forma amb un pintor nabí, Maurice Denis, i un altre cubista, André Lothe. Té un estil personal molt marcat però se situa també dins dels corrents pictòrics de moda en l'època: el cubisme i el futurisme, barrejats amb els "bojos anys 20", el "París era una festa" i les influències de l'art déco (modernisme francès). També podem trobar altres influències, en la seva obra: els renaixentistes Miquel Àngel, Botticelli i les pel.lícules plenes del glamour de Hollywood que arribaven a Europa i enlluernaven l'alta societat. Les seves pintures s'omplen de gratacels, telèfons, roba esportiva i cotxes esportius (com el seu Bugatti verd).

Altres quadres de nenes

Autoretrat en el Bugatti verd (1925)

 

 

"PARÍS ERA UNA FESTA" (1925-1930)

El 1925 es faria famosa en exhibir la seva obra a l'exposició Art-Déco de París. Aquesta mostra duia per títol "Exposition Internationale des Arts Décoratifs et Industriels Modernes", i fou utilizada pel govern francès per demostrar al món la seva recuperació econòmica rera la primera Guerra Mundial i promocionar un nou estil -l'Art Déco- aplicat tant als articles de luxe com al nou disseny industrial. Així fou com la capital francesa es convertiria en la referència moderna d'occident. I en aquest context, la combinació de vanguàrdia i classicisme en els quadres de Lempicka, i la seva semblança amb l'actriu Greta Garbo, la van fer una dona desitjada i admirada per la societat adinerada de la seva època.

Altres quadres de personatges femenins

 

 

ELS BOJOS ANYS VINT

L'exposició va servir per convertir París en un referent de l'hedonisme i d'un estil de vida acomodada, adscrit fonamentalment a una èlit social mercantilista i eufòrica -rera la victòria de la guerra- construïda en base a una moral flexible i uns valors que promovien l'escapisme i les llibertats individuals. Són els anys bojos de les "garçonnes" (les noies que es pentinaven i vestien com un noi- "garçon" en francès) i el music hall, en els quals conflueixen la vanguàrdia més rupturista -André Breton publica el Manifest del Surrealisme (1924), Eisenstein roda El cuirassat Potemkin (1925), etc.- amb les massives campanyes publicitàries de la indústria del lleure i els grans magatzems de moda.

Altres quadres sobre mites i flors

 

RETRATISTA DELS RICS I PODEROSOS (1925-1930)

Lempicka es converteix en l'artista de moda entre l'aristocràcia, perquè omple els seus quadres d'una deliberada sensualitat.El seu principal mecenes és el Doctor Boucard, a qui pinta amb els seus estris de laboratori, i la seva família també és retratada per Tamara. Durant aquesta època es dedica a fer uns retrats de dones impecablement maquillades, sensuals, les ungles gairebé perfectes; són modernes, van dins d'un Bugatti o estan enganxades al telèfon. Els seus models són persones sòlides en la línia clàssica de reproduir el cos humà, però també modernes. I el seu estil és una barreja del cubisme de Lothe, el tubisme de Léger i l'anàlisi psicològica del personatge en el retrat.

Altres quadres d'aristòcrates

 

LA SEPARACIÓ I EL SEGON MATRIMONI (1927-1938)

El 1927 el seu marit fa un viatge a Polònia i allà coneix una altra dona, cosa que el farà abandonar a la seva muller i a la seva filla. Tamara també havia tingut diversos romanços amb mecenes de les arts i també -sembla ser- amb l'escriptor Gabrielle d'Annunzio. Retrat d'un home incomplet (que hem presentat a dalt) és el testament artístic de Tamara a Tadeusz: el pinta sense l'anell de casat al dit.

L'èxit de la dècada de 1920-30 li va permetre finançar-se una vida de luxe, separada del seu marit. A Itàlia es va imbuir d'art clàssic. Classicisme i modernitat, l'eslògan de l'art déco, van ser el seu tret artístic més important.

Un dia, el baró austríac Raoul Kuffner , un milionari, va portar la seva amant Nana de Herrera a l'estudi de Tamara perquè li fes un retrat. Tamara va posar l'ull sobre l'espanyola, però va fixar-se més en el baró, que va acabar deixant-ho tot per casar-se amb la pintora, el 1933. Així, Tamara es vaconvertir en baronessa.

 

FUGIDA A AMÈRICA (1938-1940)

Cinc anys després del seu segon casament, a principis de la 2a guerra mundial , fuig amb el seu segon marit als Estats Units, segurament per culpa de la seva ascendència jueva. Allà, fa exposicions a The Paul Reinhart Gallery, Julian Levy's, Courvoisier Galleries, i a Milwaukee Institute of Art. I també es fa amiga de gent de Hollywood, com Greta Garbo, Orson Welles, Tyrone Power y Rita Hayworth, entre d'altres.

Però a finals dels anys 30 ja havia començat el seu declivi, amb freqüents depressions que l'obligaven a anar al psiquiatre. Els quadres , a partir d'ara, canviaran completament: és com si després de l'època d'opulència i la guerra, ja no pogués tornar a pintar igual, ni els mateixos temes.

Altres quadres de bodegons i temes abstractes

 

LA DEPRESSIÓ (1940-1962)

Després d'una depressió, Tamara va començar a pintar personatges pobres i motius religiosos, i així va perdre l'èxit dels seus retrats inicials.

El 1943 li comencen a aparèixer els primers símptomes d'una arterioesclerosi. A sobre, uns anys més tard, una exposició a París i Nova York (1961-62) és un fracàs. Els motius no cal buscar-los massa lluny: ha canviat molt el seu estil, perquè ha deixat l'art abstracte i ha començat a treballar amb espàtula.

Altres quadres de tema religiós

 

ELS DARRERS ANYS (1963-1980)

Als anys setanta els galeristes van reclamar les seves obres del primer quart de segle, cosa que va fer que es revalorés el seu llegat artístic.

A la mort del seu segon marit, el 1962, d'un atac de cor, ella va deixar els Estats Units i es va traslladar a viure a Cuernavaca, Mèxic. L'últim home de la seva vida fou l'artista mexicà Victor Contreras, protegit pel príncep Yussupov a París, on va conèixer Tamara, el 1958.

La nostra portagonista va morir a Cuernavaca, mentre dormia, el 1980, als 82 anys. La seva filla Kizette va llançar les seves cendres , des d'un avió, sobre el volcà Popocatepetl, atenent les seves darreres voluntats.

Altres quadres amb figures humanes

LA SEVA PERSONALITAT

En el cas de Tamara de Lempicka hi ha una exaltació pronunciada dels sentits, un gust per l'ostentació, ganes d'"épater les bourgeois" i una pintura d'una força i d'una qualitat indiscutible.

La seva vida, en part, va ser com un reflex de la sofisticació representada en els seus quadres. Se li atribueixen amistats , l'exhibició de joies, roba i pells, -també va ser dissenyadora de moda- que s'adiuen amb el glamour que volia evocar a la pintura . Les llegendes no s'improvisen i ella es va bastir una identitat de personatge poderós, triomfant, escandalós i eficaç.

Malgrat tot, continua interessant més la seva vida que no pas la seva trajectòria artística, fins al punt que l'adaptació de la biografia es podria convertir ben aviat en l'argument d'una pel.lícula.

Retrat d'Ira P. (1930)

 

LA SEVA OBRA: SIMPLE DECORACIÓ?

Però Tamara és, sobretot, la seva obra. És aquí, en aquesta força bruta que surt a través dels seus quadres, on fa trontollar sentiments i fa sortir de polleguera a més d'un crític. I això és molt interessant: se l'acusa de decorativista, de fer bons quadres però simplement anecdòtics, només il.lustratius d'una moda. I també de ser una perfecta diletant que va usar el seu art per escalar socialment. Per donar més suport a aquesta opinió despectiva, s'esgrimeix que la seva obra agrada molt a Hollywood i que són col.leccionistes dels seus quadres la Madonna, la Barbara Streisand i el Jack Nicholson.

 

 

LA SEVA OBRA: APOLOGIA NAZI?

I també se l'acusa de difondre una estètica en connivència amb el nazisme. De respondre a la crida del retorn a l'ordre, és a dir del retorn al realisme monumental en l'art europeu.
En efecte, aquests crítics tan temibles consideren, després de recordar els seus contactes amb intel.lectuals propers al feixisme italià, que Tamara de Lempicka pinta personatges petrificats en ambients gèlids, i que en aquest sentit es pot dir que exalta l'alienació, el poder i l'autoritarisme. Que les dones dels seus quadres, amb un fons d'alts edificis, tenen una despersonalització que evoca una fantasia sobre una gran ciutat del sexe. Que el seu art destil.la el fosc i dubtós glamour de la disciplina autoritària.

Nu amb edificis (1930)

Adam i Eva (1932)

LA SEVA OBRA: UN MISTERI ?

Si s'han citat aquestes crítiques no és perquè tothom hi estigui d'acord, sinó perquè és significatiu que tanta força, i la seva pintura en té molta, desperti tanta animadversió. I també perquè veritablement, en els seus quadres, hi ha turbulència, tant més inquietant perquè està amagada sota una pàtina d'elegància. I, si no, fixeu-vos en els ulls buits dels seus Adam i Eva, i en les expressions de tots els personatges o persones reals que heu vist en aquesta web. Hi ha quelcom misteriós, estrany i indesxifrable en les seves expressions, i això ha permès fer tot tipus de lectures del seu art.

 

LA SEVA PRESSUMPTA HOMOSEXUALITAT

Tamara de Lempicka va centrar tot el seu discurs vital en un individualisme orgullós i aristocràtic que celebrava el misticisme, la bellesa i el menyspreu per la moral cristiana. Fidel reflex de "la nova dona" independent, recorre a composicions on vol subvertir els estereotips imposats al seu sexe, sobretot la manera de representar la dona com a objecte de desig des dels ulls d'una altra dona. No es pot, però, entrar en les possibles ambigüetats sexuals soterrades, perquè aquests quadres, amb nus femenins, recuperen la temàtica de la parella de dones, tan recurrent en la pintura europea del darrer terç del segle XIX. Tot i això, Lempicka pinta dones reals, del seu temps, boniques, fortes, actives, símbols d'emancipació sexual, i per tant, allunyades dels pintors del XIX: dels somnis orientals d'Ingres i de les dones de raval de Toulouse Lautrec.

Altres quadres amb nus femenins

 

El Retrat de la duquessa de la Salle, de 1925, mostra una amazona clarament homosexual.

Jove amb guants (1929)

UNA OBRA ECLÈCTICA

Una altra apropiació estilística de Lempicka és la monumentalitat escultòrica amb la qual va perfilar el cos humà: les seves figures solen ocupar tot el pla pictòric sense un fons clarament definit. La falta de profunditat, l'ús de colors plans i cridaners (el vermell dels llavis i les ungles de les dones, el rosa i el platejat dels vestits, el daurat dels cabells) , l'erotisme dels seus nus femenins, etc. han fet que la seva obra reflecteixi, com cap altra, el decorativisme superficial de l'Art Déco, que es combina amb l'opulència formal del segle XIX i la celebració de la màquina del segle XX. L'eclecticisme geomètric de l' Art Déco es va adaptar de manera especialment afortunada al disseny de rètols i cartells publicitaris i alguns dels seus quadres ho semblen, un anunci de joies, guants, barrets, etc..

 

I, PER ACABAR, UNES PARAULES EN PRIMERA PERSONA

"El meu objetiu: no copiar mai. Crear un nou estil, lleuger, amb brillants colors,i sentir l'elegància en els models."

"L'estil és la millor forma de canviar-se hom mateix i convertir-se en el que ens agradaria ser."

(web realitzada durant el primer trimestre de 2005)

Retrat elaborat a partir d'una foto del seu estudi, per E.Petit