Es presenten quatre històries,
una per setmana, extretes d'algun dels grans autors britànics
de novel.la policíaca, com Agatha Christie o Sir Arthur Conan
Doyle .Però es donen incompletes: falta el final o resolució
del cas, però s'han de donar suficients pistes per a resoldre'l.
Es llegeixen fotocopiades, s'explica bé el delicte i el vocabulari.
Els alumnes han de trobar el culpable, la seva motivació, mètode
i paper dels altres personatges, tot destriant les pistes bones de
les falses.
Després, es dona la solució
per escrit i el/la professor/a corregeix l'explicació i l'ortografia.
Ho retorna, i els alumnes ho passen a net, fent-hi una il.lustració
per decorar la pàgina.
Els casos que jo vaig
treballar pertanyien a Agatha Christie i eren: L'aventura
de la tomba egípcia, El cas del ball de la Victòria,
La desaparició del Sr. Davenheim i el misteri d'Hunter's
Lodge.
|
 |
2.
EL MES DE LA POESIA
Es dictaven una sèrie de
poemes-o bé es donaven fotocopiats- i els alumnes en feien
una nova versió, canviant el tema, mantenint només les
rimes, etc. depenent del text.
Els poemes triats foren:
1. Poema per grups o poema
del disbarat. La primera activitat consistia a fer grups
de set persones i cada alumne agafava un full amb el seu nom posat
a dalt. El professor, llavors, diu QUI? i l'alumne ha d'escriure un
subjecte , amb tres o quatre paraules definitòries, sense que
el vegi ningú. Després ha de doblegar la part escrita
cap endarrera i passar el paper a un altre company de grup, sense
que aquest vegi què ha escrit. Acte seguit, el professor diu
COM ÉS? i llavors qui ha rebut el paper (tothom) escriu dos
o tres adjectius sobre una persona, animal o objecte inventat, que
no tingui res a veure amb el QUI? de la primera línia, perquè
el paper on escriu ja no és el seu. Es torna a doblegar la
part escrita endarrera (va formant un acordió) i es torna a
passar el full a un altre membre del grup. Les altres preguntes són
QUÈ FA?, QUÈ ? (complement directe del verb anterior),
ON? , QUAN? i AMB QUÈ?. Així és com surt un poema
de set versos, que no rima, però és molt divertit, i
cadascú té el seu, un cop acabada la ronda.
2. Saltamartí
de Joan Brossa. Els alumnes utilitzen el diccionari per a cercar un
altre tema,i després creen el darrer vers, cercant la metàfora
sorprenent i de caire social o de denúncia.
|
SALTAMARTÍ
Ninot
que porta
un
pes a la
base i que
desviat de
la seva posició
vertical
es torna a posar
dret.
El
poble
|
 |
3. La vella nit es posa,
de Salvador Espriu. Els alumnes cercaven una nova metàfora
sobre el temps o els fenòmens atmosfèricsi l'expressaven
amb un dibuix, el més avantguardista o surrealista possible.
La vella nit es
posa
de nou l'abric.
Se'l corda amb
una llarga
cançó
de grills.
4. Les formigues
i Romàntica, de Joan Salvat-Papasseit. Es
tracta de dos cal.ligrames. El primer, per exemple, diu "camí
de sol- per rutes antigues- unes formigues" i les lletres formen
la corrua d'un grup de formigues. Els alumnes havien de fer un altre
cal.ligrama.
5. La princesa del Iang-Tsé,
de Salvador Espriu. Els alumnes havien d'il.lustrar el romanç
amb imatges, com si fos una auca, cada quatre versos.
6. Marina, de
Miquel Costa i Llobera . Es mantenien els mots en posició de
rima i els alumnes havien d ecrear un nou poema a partir d'ells.
Canta i voga el
mariner
tot sols dins la
seva nau
i al fons serè
del mar blau
aguaita l'estel
primer.
I la nau, seguit,
seguit,
se balandreja i
avança
i sobre el mar
en bonança,
vola adormida la
nit.
I alçant
els ulls a l'altura
i d'enyorança
cantant,
se'n va el mariner
remant,
damunt la mar insegura.
7. Sàpigues company,
de Pere Quart. Els alumnes havien de fer un altre poema contra les
injustícies socials, mantenint l'estructura i alguns mots del
de P. Quart.
8. Nabab, de
Xavier Bru de Sala. En comptes d'anar a l'Orient, els poemes dels
alumnes havien de recórrer a un altre continent i llurs tòpics.
9. Festa Major de tu,
de Jordi Sarsanedas . Els nois havien de crear un altre poema utilitzant
els mots contraris als de Sarsanedas, per cercar un efecte pessimista,
de desamor.
10. Plou...plou!,
de Ma. del Carme Girau servia per a treballar les onomatopeies
11. Si jo fos pescador,
de Joan Salvat-Papasseit. Els alumnes havien de canviar l'ofici citat
en el primer vers i fer tot el joc d'enllaços posterior.
12. Cançó
de la puntaire de setze anys, de Miquel Desclot. Se n'havia
d'imitar l'estil , cercant un objectiu poètic a una feina usual.
|
La noia del
bar
copia l'escuma,
la barba
del mar,
al cor d'una
punta.
Hi trena
un parany
filant teranyina,
per tal d'atrapar
la joia de
viure.
|
 |
13. Drap
de pols, escombra, espolsadors, de Ma. Mercè Marçal.
Aquest poema és molt senzill, perquè només s'havia
de triar un ofici i fer el llistat de les seves eines i materials,
per acabar amb la mateixa frase de Marçal: "Surt el guerrer
vers el camp de batalla"
14. És quan dormo
que hi veig clar, de J.V. Foix. En aquest poema es tractava
de tornar a les imatges surrealistes, que ja havien treballat amb
Papasseit, explicant visions de somnis.
3.
EL MES DE LA IMATGE
Durant aquest
mes, es treballaven quatre tipus d'imatges diferents:
La portada de
còmic d'adults: els alumnes s'havien d'inventar una història,
basada en un dibuix que proporcionava la professora. La imatge podia
ser-ne l'inici, el nus o el desenllaç, però la història
havia de tenir el mateix gènere i ambientació del dibuix.
El quadre artístic:
cada alumne/a rebia una fotografia d'algun dels grans quadres de la
pintura universal,i de tots els temps, i n'havien de crear una narració
, de caire realista.
La tira diària
(Mafalda, de Quino). Cada alumne/a rebia una tira retallada de Mafalda,
i explicar quin conflicte plantejava i opinar sobre el tema. Després
havien de fer ells una tira, on un alumne opinava sobre un tema a
classe, i xocava amb l'opinió de la seva professora, molt més
antiquada, cercant el riure.
El còmic.
Cada alumne/a rebia una pàgina de còmic, adequada a
la seva edat, i l'explicava en prosa, intentava esbrinar de quinsmitjans
de servia per a fer gràcia, i després feia una petita
pàgina, de 8 vinyetes, de tema i tècnica lliures.
4.
EL MES DE LA RONDALLA
Després
de la lectura de cada conte, la professora plantejava la creació
d'una narració nova, amb tècniques extretes de Gianni
Rodari:
1. Els alumnes
havien de crear una rondalla a partir del binomi fantàstic
"gavina-estel"
2. S'havien d'inventar
una rondalla que expliqués això: Què passaria
si el teu ascensor, amb tres persones més a dins, i tu, aterrés
sobre la Lluna?
3. Explicar què
passaria si es trobessin amb un home de gel (o de vidre, o de plàstic,
o de sucre)...
4. Explicar
com sobreviure en una illa deserta, quan tota la classe hi
ha arribat després d'un naufragi, i només hi
troben un llac de peixos, terra conreable, una selva feréstega
i la platja. Hi havien de passar 3 anys i no hi hauria cap
altra ésser humà. Només podien triar
3 objectes d'una llista de 50, per tant, calia distribuir-se
en grups de tres i decidir-ho.La llista era la següent:
|
 |
4. Explicar com
sobreviure en una illa deserta, quan tota la classe hi ha arribat
després d'un naufragi, i només hi troben un llac de
peixos, terra conreable, una selva feréstega i la platja. Hi
havien de passar 3 anys i no hi hauria cap altra ésser humà.
Només podien triar 3 objectes d'una llista de 50, per tant,
calia distribuir-se en grups de tres i decidir-ho.La llista era la
següent:
