1 Veles e vents han mos desigs complir
2 Faent camins dubtosos per la mar.
3 Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
4 Xaloc, llevant, los deuen subvenir,
5 Ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn,
6 Fent humil precs al vent Tramuntanal
7 Que en son bufar los sia parcial
8 E que tots cinc complesquen mon retorn.

9 Bullirà el mar com la cassola en forn,
10 Mudant color e l'estat natural,
11 E mostrarà voler tota res mal
12 Que sobre si atur un punt al jorn.
13 Grans e pocs peixs a recors correran
14 E cercaran amagatalls secrets:
15 Fugint al mar on són nodrits e fets,
16 Per gran remei en terra eixiran.

17 Los pelegrins tots ensems votaran
18 E prometran molts dons de cera fets:
19 La gran paor traurà al llum los secrets
20 Que al confés descoberts no seran.
21 E en lo perill no em caureu de l'esment,
22 Ans votaré al Déu quin ens ha lligats
23 De no minvar mes fermes voluntats
24 E que tots temps me sereu de present.

25 Io tem la mort per no ser-vos absent,
26 Per què amor per mort és anul.lats,
27 Mas io no creu que mon voler sobrats
28 Pusca esser per tal departiment.
29 Io só gelós de vostre escàs voler
30 Que , io morint, no meta mi en oblit.
31 Sol est pensar me tol de mon delit,
32 -Car, nós vivint, no creu se pusca fer-.

33 Aprés ma mort, d'amar perdau poder
34 Sia tost en ira convertit.
35 E io, forçat d'aquest món ser eixit,
36 Tot lo meu mal serà vós no veer.
37 Oh Déu,¿per què terme no hi ha en amor
38 Car prop d'aquell io em trobara tot sol?
39 Vostre voler sabera quant me vol,
40 Tement, fiant de tot l'avenidor!

41 Io són aquell pus extrem amador
42 Aprés d'aquell a qui Déu vida tol:
43 Puix io son viu, mon cor no mostra dol
44 Tant com la mort, per sa extrema dolor.
45 A bé o mal d'amor io só dispost,
46 Mas per mon fat,Fortuna cas no em porta
47 Tot esvetlat, ab desbarrada porta,
48 Me trobarà faent humil respost.

49 Io desig ço que em porà ser gran cost
50 i aquest esper de molts mals m'aconhorta;
51 A mi no plau ma vida ser estorta
52 D'un cas molt fér, qual prec Déu sia tost.
53 Lladoncs, les gents no els calrà donar fe
54 Al que Amor fora mi obrarà:
55 Lo seu poder en acte es mostrarà
56 E los meus dits ab los fets provaré.

57 Amor,de vós io en sent més que no en sé
58 De què la part pijor me'n romandrà,
59 e de vós sap lo qui sens vós està:
60A joc de daus vos acompararé.

(web realitzada el segon trimestre de 2005)

Veles i vents compliran els meus desigs
Fent camins perillosos per la mar.
Veig armar-se contra ells el Mestral i el Ponent;
El Xaloc i el Llevant, en canvi, els deuen ajudar
Amb els seus amics, el Gregal i el Migjorn,
Pregant humilment al vent de Tramuntana
Que el siga parcial en el seu bufar
I que tots cinc aconsegueixin el meu retorn.

Bullirà el mar com la cassola al forn,
Canvianr el seu color i estat naturals,
I mostrarà odiar (voler mal) a tot allò
Que sobre ell s'aturi per un moment:
Els peixos grans i els petits correran a salvar-se
I cercaran amagatalls secrets:
fugint del mar, on han nascut i s'han criat,
saltaran a terra com a gran remei.

Els pelegrins tots alhora faran prometences
I oferiran molts exvots fets de cera
La gran por traurà a llum els secrets
Que mai no seran descoberts al confessor.
En el perill no us oblidaré a vós,
Sinó que faré vots a Déu que ens ha lligat
De no minvar les meves voluntats fermes
I de tenir-vos sempre present.

Jo temo la mort per no absentar-me de vós
Perquè Amor és aniquilat per la mort;
Però no crec que el meu voler superat
Pugui ésser per tal separació.
Estic recelós que el vostre poc voler,
Quan jo mori, no em deixi en l'oblit:
Només aquest pensament en treu delit del món
Perquè, vivint nosaltres, no crec que pugui ser.

Que després ma mort, perdeu el poder d'amar
I es converteixi tot seguit en ira.
I jo, forçat a sortir d'aquest món,
Tot el meu mal sigui només no veure-us.
Oh Déu! ¿per què no hi ha final en l'amor
Ja que a prop d'ell tot sol jo m'hi hauria trobat?
Hauria sabut quant em vol el vostre voler,
Tement, fiant tot a l'esdevenidor (futur)

Jo sóc el més estremat amador,
Després d'aquells a qui Déu treu la vida:
Ja que sóc viu, el meu cor no manifesta tant dol
Com en la mort, per la seva dolor extrema.
Estic disposat abé o a mal d'amor,
Però és el meu fat que Fortuna no em porti la tria
Tot desvetllat, amb la porta oberta,
Em trobarà fent humil resposta.

Jo desitjo allò que em podrà costar car I aquesta esperança m'aconsola de molts mals
No em plau que la meva vida sigui exempta
D'un cas molt greu, el qual prego a Déu vingui aviatAleshores no caldrà que les gents donin fe
Al que Amor obrarà fora de mi:
El seu poder es mostrarà en acte
I provaré amb els meus fets les meves paraules

Amor: sóc vostre més del que en sé
I d'això me'n restarà la part pitjor;
De vós sap aquell qui sense vós està.
Us compararé al joc de daus