COMENTARI DE "EL SALT DE LA REINA MORA", llegenda popular de Siurana

1 "Un rei moro s'havia fet fort a l'inexpugnable castell de Siurana i no parava de fer 2 guerra contra els cristians, que ja eren amos de tota la rodalia. La seva muller, 3 anomenada Abdel Assia,era d'una bellesa sense parió,ornada amb totes les 4gràcies i tots els encants. En certa ocasió en què les forces mores estaven 5lluitant amb les del cristià Amat de Claramunt, senyor de Tarragona, la reina 6mora, que estava seguríssima que el seu castell era inexpugnable, donava un 7esplèndid banquet als seus cortesans i gent notable. La lluita era tan propera al 8castell que des de la taula se sentia perfectament la fressa. En començar a 9trincar, una fletxa cristiana va caure enmig de la taula i produí un pànic terrible, 10 puix que es van adonar que els cristians havien pres el castell. Tots van 11prendre les armes, però ja era tard, car els cristians ja eren al pati.

12 La reina fou prou llesta per a muntar al seu cavall. Enmig de la confusió va 13escapar-se i es dirigí cap a la timba, seguida dels soldats cristians, els quals, 14en veure que la reina els fugia, corregueren per prendre-la. La reina, veient-se 15perduda i que anava a caure presonera, encarà el cavall devers l'abisme i es 16llançà daltabaix. Fou tal l'embranzida presa per la bèstia en escometre 17l'abisme, que deixà marcada a la roca viva de la vora la seva potada, que 18encara avui la gent del país ensenya".

El text que tot seguit comentarem és una llegenda popular perquè presenta un origen pseudohistòric d'una marca geogràfica (un senyal al caire d'un abisme, a Siurana), perquè la localització espacial i temporal és precisa i perquè els fets són presentats com a verídics.

La història ens situa a Siurana de Prades (el Priorat), en època del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El rei moro (valí) Almira Almemoniz resistí al castell fins 1153, encara que Tortosa ja estava en mans cristianes. El conqueridor del castell fou Bertran de Castellet, primer governador cristià de la zona. Es tracta, per tant, d'una de les darreres batalles de reconquesta, de les quals està fornida la nostra història medieval, tant al Principat com al País Valencià, on , a més, perviu en forma de folklore popular, en les festes de moros i cristians.

El tema del text, però, se centra en l'actuació de la reina mora, Abdel Assia, senyora del castell, quan es veu perduda, després que l'atac cristià tingui èxit i hagin pres la fortalesa. Per tant, podem concretar-lo en un acte de valor: abans perdre la vida que caure en mans de l'enemic cristià. Per això s'estimba, ella i el seu cavall.

El text, com tota expressió narrativa, té tres parts: l'inici (des de la línia 1 a la 4), el nus del conflicte (de la 4 a la 14) i el desenllaç (de la 14 a la 18), quan ella decideix saltar.

Pel que fa al punt de vista narratiu, ens trobem davant un text en 3a persona omniscient, on el narrador opina sobre els personatges, el que senten i el per què de les seves decisions. Així, gràcies al narrador sabem que ella "estava seguríssima que el seu castell era inexpugnable" i que "La reina fou prou llesta per a muntar al seu cavall ". A més, també opina sobre la seva bellesa sense parió.

El personatge protagonista i gairebé únic del relat (Amat de Claramunt no participa directament dels fets i el rei moro no hi és al castell, en aquests moments), la reina mora, és un personatge presentat de forma directa ("era d'una bellesa sense parió,ornada amb totes les gràcies i tots els encants") i podríem dir que és un personatge pla : comença la llegenda convençuda que ningú atacarà el castell (mostra d'autosuficiència) i acaba d'igual manera, suïcidant-se.

Les indicacions d'espai i temps són prou clares: ens trobem a un castell, a Siurana, en època de moros i cristians, amb el nom d'un dels nobles cristians (Amat de Claramunt) i de la reina mora (Abdel Assia) per situar-nos bé, i hi surten els cortesans, les fletxes, el cavall com a mètode de transport... és a dir, estem situats, clarament, a l'edat mitjana.

Pel que fa als recursos retòrics, el text presenta diverses repeticions ("inexpugnable" "moros" "cristià", "la reina mora") que ajuden a fixar el contingut de la història, i en canvi, poques figures d' estil més : el text ens presenta alguna perífrasis (era d'una bellesa sense parió,ornada amb totes les gràcies i tots els encants) alguns epítets (esplèndid banquet, pànic terrible), personificacions metafòriques (fletxa cristiana), algun col.loquialisme (trincar per beure , potada per cop de pota),alguns connectors cultes (puix que, car, devers), sinonímia (timba-abisme, cavall-bèstia), al.literació ( del so "r" a partir de "corregueren a prendre-la..." o de la s sonora durant el salt a l'abisme) i un oxímoron (roca viva) . Tot plegat, aparentment, poca cosa a nivell estilístic, però que, en canvi, dóna molta plasticitat i rapidesa al conjunt de frases.

En resum, un text popular, creat anònimament, d'estil viu, col.loquial i ràpid, amb petits tocs plàstics (la roca viva, el pànic terrible) i que, a base de repeticions i a partir de la memòria col.lectiva de tot un poble, aconsegueix , sense gaires dificultats, ser recordat per sempre.