comentari de text

LLIBRE D'EVAST E BLANQUERNA, Ramon Llull

"Dementre que Nastàsia estava a la finestra, una donzella, ab molt gran gent, venia pregar Déus a l'esgleia, e devia ésser l'endemà núvia. Molt fo bella e molt noblement vestida, e cavalcava en un bell palafrè. Molts honrats hòmens la seguien a peu, e moltes honrades dones, bornadors, joglars qui cantaven e sonaven struments, e hòmens qui ballaven, fahien honor a aquella donzella. Nastàsia cridà Natana, e dix que stegués ab ella a la finestra. Natana venc ala finestra. -Filla -dix Nastàsia-: Vejats com bella cosa és a veher la donzella e tots los altres qui van ab ella-. Dementre que Nastàsia dix aquestes paraules, passà un cors que hom portava soterrar a l'esgleia. Lo dol ni el plor que sa muller fahia, qui el vos poria dir? -Mare -dix Natana: ¿veets vóscon gran dolor ha aquella dona qui ha perdut son marit?- Nastàsia no respòs a ses paraules, e llevàs's de la finestra per ço que Natana se'n llevàs e no veés lo plor ni la dolor que la dona menava".

Llibre d'Evast e de Blanquerna son fill. Ramon Llull

 

Ramon Llull (1233-1316) fou un escriptor mallorquí que dedicà tota la seva vida -i la redacció de la seva extensa bibliografia-, a la consecució d'un objectiu molt preuat en la seva època: la conversió dels infidels a la religió catòlica. A tal fi, redactà més de 300 obres, la majoria d'elles en tres llengües (en català per als fidels, en llatí per als erudits, i en àrab per als infidels), emprengué una tasca missionera, i compartí els seus coneixements amb els grans pensadors i professors universitaris, amb reis i amb papes, i amb tothom qui el va escoltar.

De tota la seva obra destaquem el Llibre de contemplació, la seva Art (compendi de totes les ciències i coneixements) i alguns llibres de ficció narrativa, didàctics i moralitzats, com Fèlix o Llibre de Meravelles, juntament amb altres gèneres, com la poesia íntima i personal, on reflecteix el seu cansament i frustració vital, cap a la fi de la seva vida, en no haver assolit els seus objectius.

Dins de l'obra narrativa hi ha el Llibre d'Evast e Blanquerna, que explica la història d'un noi, anomenat Blanquerna, fill d' Evast i Aloma, un matrimoni exemplar. Havia estat destinat a casar-se amb Natana, però decideix dur una vida religiosa, a l'estil franciscà, i convenç la seva promesa perquè es faci monja. Tot i que l'objectiu principal del protagonista és fer d'ermità i dur una vida contemplativa, les diverses circumstàncies el porten a passar per tots els estaments de la vida religiosa, on duu a terme una tasca reformadora de l'Església i va assolint la fama i el prestigi per les seves bones obres: primer és monjo, després abat, després bisbe i al final arriba a ser Papa de Roma. Quan ja es vell, deixa el papat i es fa ermità, i escriu el Llibre d'Amic e Amat i l'Art de contemplació.

Aquest fragment pertany a la part inicial del llibre de Ramon Llull, i ens presenta un instant de la vida de Natana, ja propera al seu ingrés com a monja, que és capaç de reflexionar sobre l'esquer que la seva mare li posa -perquè intenta convèncer-la que no prengui els hàbits-, sobre la possibilitat de casar-se, i el contradiu amb una altra escena, justament la contrària, perquè és d'un enterrament. El tema, doncs, és el del tempus fugit, o el temps passa molt de pressa, res és permanent, sobretot l'alegria o la felicitat.

Podríem distingir-hi dues parts principals: la corresponent al casament (el seguici de la núvia, línies 1-7) i la corresponent a l'enterrament (línies 8-12) , amb les reaccions corresponents de la protagonista, Natana, i de la seva mare, Nastàsia. Totes dues comencen amb"Dementre que Nastàsia..."

Pel que fa a l'estil, Llull ha estat qualificat com el creador del català literari, en ser el primer escriptor que abandona l'occità en el camp de la poesia, i els temes exclusivament històrics o religiosos, en el camp de la prosa. Així és com consolida, literàriament, les estructures sintàctiques de la llengua catalana, molt elaborades (utilitza oracions subordinades de tota mena, verbs en subjuntiu, etc.), i el seu lèxic, que, en alguns casos, fins i tot renova, fent servir paraules noves, provinents o adaptades del llatí.

L'estil del text que tenim al davant compleix perfectament aquestes característiques: comença amb una subordinada temporal ("Mentre....finestra"),conté subordinades de relatiu ("joglars qui cantaven e sonaven instruments") o de finalitat ("per ço que Natana se'n llevàs e no veés lo plor ni la dolor que la dona menava"). També conté moltes oracions coordinades copulatives (unides per l'"e" medieval) que ens assenyalen que és un text narratiu, on se'ns expliquen moltes accions (les que fa la gent la carrer i les que fan mare i filla dins de casa seva).

Per altra banda, l'us d'un estil literari es pot veure en les repeticions ("molt fo bella e molt noblement vestida, e cavalcava un bell palafrè"; "Molts honrats hòmens la serguien a peu, e moltes honrades dones"...) i les enumeracions (bornadors, joglars qui..., e hòmens qui ...."). També podem remarcar la presència del diàleg entre mare i filla, amb els incisos corresponents, on la mare argumenta primer i la filla contrargumenta després, i l'ús d'interrogacions retòriques ("Lo dol ni el plor que sa muller fahia, qui el vos poria dir?) , que, en algun cas, sintetitzen la situació: "Lo dol ni el plor que sa muller fahia, qui el vos poria dir?" (línia 9).

Per últim, remarquem la relació lèxica dels mots emprats amb els camps de l'alegria i el dolor: bella, bell palafrè, joglars, cantaven, sonaven struments, ballaven, honor... en el primer cas; i soterrar, dol, plor (2 cops), perdut marit,dolor (2 cops), ... en el segon. Aquesta abundància dóna més èmfasi a l'antítesi dels dos seguicis. Hi ha una altra antítesi : entre el dins i el fora. A dins de la casa hi ha l'estatisme de les espectadores i a fora hi ha l'activitat o dinamisme dels personatges del carrer (música,joglars,gent que balla, riu,canta, plora...) .

La finestra apareix com a observatori del món, un lloc des d'on jutjar-lo.I el món és el carrer,la ciutat i l'església, plens de verbs d'acció o moviment, la qual cosa provoca un ritme ràpid a la narració.

En resum, un bon exemple de l'estil literari de Llull que, no ho oblidem mai, persegueix una finalitat moralitzadora o didàctica: l'autor no pretén retratar una escena burgesa, sinó presentar la importància que té el fet d'abandonar els luxes i costums de la vida terrenal, per ingressar en la vida religiosa d'un convent. Llull vol que Natana es faci monja, igual que Blanquerna arribarà a ser Papa. La vida religiosa, per a ell, és l'única felicitat i l'únic camí possible, en la vida.

 

web realitzada durant el segon trimestre de 2005