TREBALL DE LECTURA SOBRE EL LLIBRE DE LES BÈSTIES DE RAMON LLULL

a partir de:

http://www.xtec.es/~lrius1/llull/contenidor.htm

Descripció dels exercicis a realitzar:

Ex. 1: a Biografia, hi ha un test de resposta múltiple sobre la seva vida.
Ex 2: a Text o tria de textos, hi ha vicis i virtuts del bon govern a aparellar amb els eximplis de cada cap de Llull.
Ex 3: a Text o tria de textos, relacionar fragments amb Narració, descripció, introspecció i diàleg.
Ex 4: a Text o tria de textos,relacionar el final de cada animal en el llibre amb la seva foto.
Ex. 5: a Text o tria de textos, decàleg del bon governant,i els alumnes han de dir si ho diu Llull o no.
Ex 6: a Claus: Mapa de viatges de Llull i dir a tots els llocs on va estar.
Ex 7: a Claus: A qui representa l'home misteriós que arriba a la taula del rei al Cap. 5.
Ex. 8: a Claus: Quina funció tenen els exemples de l'obra.
Ex. 9: a Claus: Els 10 animals més importants de l'obra i dir una virtut o un vici que representen a nivell cultural.
Ex. 10: a Claus: Els animals que es carrega Na Renard i de quina manera ho fa.
Ex. 11: a Claus: És un final just, el de l'obra? Perquè el rei no és destronat?
Ex. 12: a Obres de Ramon Llull: aparellar títols d'obres amb obra filosòfica, poètica, didàctica o narrativa.
Ex. 13 : A Sinopsi: ordenar fragments de l'argument del Llibre de les bèsties.
Ex. 14 a Sinopsi: exercici de Veritable o fals amb parts de l'argument.

PRÒLEG DEL LLIBRE A CURA D'ALBERT SOLER. Biblioteca Hermes,

L'autor destaca els següents aspectes:

1. Que Llull va voler canviar el món i no se'n sortí.
2. Que fou un home apassionat, de vida extraordinària.
3. Que viatjà per Europa, Nord d'Àfrica i Pròxim Orient, mentre escrivia milers de pàgines de tots els temes.
4. Alguns contemporanis el van considerar un boig, foll, fou un incomprès.
5. Fou autodidacta i tot i això creà un sistema filosòfic (l'Art lul.liana) per demostrar de forma irrefutable les veritats de la fe cristiana (existència de Déu, la Santíssima Trinitat, l'Encarnació en JC) gairebé com si fossin qüestions de càlcul, per a poder convèncer els infidels.
6. De l'Art va fer emanar el coneixement de totes les altres ciències: medicina, astronomia, dret, teologia, filosofia, lògica, retòrica, mística...fins a uns 265 llibres, en català, llatí i àrab. No en queda cap d'àrab però sí moltes traduccions a l'occità, francès,castellà i italià. També usa molts gèneres literaris: proverbis,sermons, narracions,poesia,etc. però ell no era conscient de fer literatura,només de que usava tots els mètodes possibles per a persuadir.
7. En definitiva, es va inventar una art per ensenyar a tothom, amb estudis o sense, cristià o no.
8. També va ser home d'acció: es relacionà amb el poder polític, religiós i intel.lectual, parlant amb reis, Papes, professors universitaris,etc. París, Roma, Barcelona, Gènova, Pisa, Orient Pròxim, Viena, Sicília,i al nord d'Àfrica, on posà en perill la seva vida per convertir els infidels.
9. Reconeixement de la seva tasca:El rei Jaume II de Mallorca li donà els diners per a Miramar, un monestir amb13 frares que aprenien àrab. I al final de la seva vida la Universitat de París, les corts francesa i catalana i el concili de Viena li otorgaren un cert reconeixement.
10. No va ser clergue, però no duia vida de laic, morir als 84 anys, una edat que superava de llarg la dels seus contemporanis, i tot el que s'ha dit, li van donar una fama llegendària.

Sobre EL LLIBRE DE LES BÈSTIES

Pertany al Llibre de meravelles o Fèlix, que està dividit en 10 capítols: Déu, àngels, cel, elements, plantes, metalls, bèsties, home, paradís i infern. És com una enciclopèdia de tot el creat,i el llibre de les bèsties és el setè, on el protagonista, Fèlix, va pel món i es va trobant ermitans, filòsofs i pastors, que han esdevingut savis. Manté amb ells els diàlegs que serveixen per a cada capítol o llibre i que estan plens d´EXEMPLES

ELS EXEMPLES o SEMBLANCES són breus narracions, que traslladen les qüestions abstractes a realitats quotidianes. De vegades la relació no és evident, i llavors es transformen en una gimnàstica mental per al lector

Llull pretenia ensenyar el poble, que no tenia estudis, a través de centenars i centenars de petites ficcions. Llull volia, i ho va dir algun cop, "donar ciència al poble".

Tot el llibre de les bèsties és una faula per parlar dels humans. I no és gens infantil: es regeix pel principi "El fi justifica els mitjans". Els personatges cerquen controlar el poder en benefici propi, i tot s'hi val.

Na Renard vol aconseguir el poder, però és conscient que no pot, per la seva baixa condició en la societat animal. Per això vol manar en l'ombra, manipulant el rei. L'eròtica del poder:des de la política a la comunitat de veïns o el grup d'amics.

Segurament Llull volia que el llibre servís d'exemple per a reis com el francès, amb una gran cort. L'ensenyament final seu és "val més refiar-se de la gent noble per naixement, que no de la gent de baixa condició". Aquesta idea ens repugna , des del punt de vista modern, però és molt medieval, perquè aparella la noblesa de sang amb la noblesa moral.

El rei Lleó s'anirà corrompent de mica en mica, caient en errors i injustícies, manipulat per la guineu, acabant per forçar la Lleoparda, assassinant a traïció al Lleopard...Llull ens retrata el cantó fosc de la política.

RESUM DEL LLIBRE DE LES BÈSTIES

Cap 1. De l'elecció del rei.

Els animals volen escollir rei i trien el Lleó. El Bou s'hi oposa perquè menja carn (altres animals) i proposa el Caval,l que menja herba.Li respon Na Renard, parlant de l'ordre natural de les coses, establert per Déu i el Bou li respon que ella ho diu perquè viu de les despulles que deixa el lleó després de menjar.
L'Ós, el Lleopard i el Linx proposen ajornar l'elecció, perquè tenen aspiracions a ser rei també.Na Renard se n'adona i diu l'exemple de l'elecció d'un bisbe en una catedral, insinuant que si el Lleó no és el rei prendrà venjança contra els altres, perquè és més fort. L'Ós,el Lleopard i el Linx tenen por, i el Lleó és escollit rei.
Un dia tenien consell fins tard i tingueren gana. El Llop i na Renard els aconsellaren de menjar-se el vedell i el pollí, fills del Bou i el Cavall, respectivament. Ho van fer i els pares s'enfadaren tant que van anar a veure l'home perquè els ajudés, però l'home els va convertir amb animals de treball. Un dia es van trobar i es lamentaren de la seva situació. Llavors arribà un carnisser per matar el Bou i el Cavall li aconsellà que fugís i tornés amb el Lleó.

Cap. 2 Del consell del rei.

El dia de la seva elecció, el Lleó fa un discurs i demana consellers que l'ajudin en el govern. Així, es trien l'Ós, el Lleopard, el Linx, la Serp i el Llop. Na Renard s'enfada perquè no ha estat escollida i fa l'exemple de la tria dels 12 apòstols de Jesús, entre la gent més senzilla. Tothom troba un bon exemple, i la trien a ella per al consell, i ella tria alguns herbívors: l'Elefant, el Senglar, el Boc, i el Moltó, perquè també ho siguin.
L'Ós, el Lleopard i el Linx s'adonen que Na Renard comença a influir massa, i proposen que entri el Gall al consell en comptes de na Renard. L'Elefant diu que molt bé, però que la Renard és sàvia i s'ha de quedar. El Lleopard digué que la guineu i el gall eren enemics naturals i no convenia que estiguessin junts i Na Renard continuà dient que els animals grans i bells havien de seral consell, i a la seva llista d'herbívors hi afegeix el Cervo.
Llavors el Lleopard, secretament, li explica al rei l'exemple del comte que tenia guerra amb un rei i es guanyà un escrivà perquè li expliqués les estratègies del rei i poder-lo guanyar. El rei s'adona que la Renard li està fent el mateix joc i decideix acceptar el Gall i treure la Renard i els altres herbívors.

Cap. 3 De la traïció que Na Renard ordí contra el Rei

La Renard li diu a l'Elefant que d'ara en endavant no tindran cap conseller que defensi els herbívors i l'Elefant li respon que espera que la Serp i el Gall ho facin. Renard explica l'exemple del cristià que confiava en un sarraí, que només volia matar-lo. Llavors na Renard li diu que ella farà que l'Elefant sigui el rei. Però l'Elefant té por que el traeixi, perquè la Renard és carnívora, i li explica l'exemple del milà que duia una rata i un ermità pregà a Déu que li caigués a la falda, i així succeí, igual que després la transformés en una bella donzella, i l'ermità li volgué donar el sol, la lluna, el vent, les muntanyes, etc. per marit, i ella només volgué tornar a ser rata per casar-se amb un rat.
Na Renard veié que l'Elefant sospitava d'ella, i li explicà un altre exemple
Un home casat en segones núpcies tenia un fill, i la marastra no el volia, de manera que s'inventà que el noi li havia fet una proposició deshonesta, i el pare tragué el fill de casa, per amor a ella. Amb la història , l'Elefant creu en Renard i li pregunta com matarà el rei i farà que l'escullin a ell.
Na Renard fa un altre exemple: Els animals d'un país donaven cada dia una bèstia al lleó perquè no se'ls mengés a ells, per sorteig. Quan tocà la llebre, tenia tanta por que li explicà que hi havia un altre lleó que també deia que era el rei d'aquella terra. El va dur a un estany,el lleó va veure l'altre lleó a l'aigua, i volgué lluitar-hi i s'ofegà.
L'Elefant li respon amb un altre exemple: Un rei tenia dos donzells, un d'ells li veié una puça al vestit i la hi tragué i el rei li donà 100 monedes d'or. L'altre, envejós, li posà un poll a la roba, per poder-l'hi treure, però el rei es va enfadar perquè no li sabia guardar la roba dels polls i li donà 100 assots.
Na Renard s'adona que l'Elefant té por de ser rei i la Renard li explica que la Serp del Paradís portà molt de mal de Eva i que ella ho podrà fer amb el Lleó. Definitivament Na Renard i l'Elefant acorden matar el rei i repartir-se el poder.

Cap. 4. De com Na Renard fou porter del rei

El Gat era cambrer del rei i el Gos era el porter. Na Renard se'n va a buscar el Cavall i el Bou, però només troba el segon i Na Renard explica al Bou l'exemple del rei malvat amb els seus súbdits. El Bou li respon amb l'exemple del canonge que deixa el bisbe malvat i se'n va a viure amb els pastors per estar tranquil. Na Renard respon amb l'ermità que anà a veure un mal rei i li preguntà que era millor per a Deú, la vida ermitana o un bon rei. I en respondre la segona cosa,l'ermità es quedà amb el rei per aconsellar-lo en el bon govern. Llavors Na Renard li diu al Bou que han de fer el mateix amb el Lleó,i que se'n vagi a un prat,pasturi i bramuli tan fort com sàpiga.
Na Renard se'n va a a la cort i quan el Lleó sent els bramuls agafa por i la guineu li explica l'exemple de l'aldulf del joglar que feia sorolls i feu penar a un mico que tenia mantega a dins i no hi havia res, per representar que els bramuls podrien ser d'una bèstia petita. Però el Bou continuava bramulant i tothom tenia por excepte la guineu. Llavors, ella va explicar l'exemple del corb a qui una serp es menjava els seus fills, i que va robar una garlanda de joies de la filla del rei perquè quan elssoldats el perseguissin, la llencés on era la serp i els soldats la matessin, exemplificant que faria matar el bou per altres o amb astúcia.

Llavors la Serp explica l'exemple de l'agró que s'havia tornat vell i ja no podia pescar com abansi li va dir a un cranc que estava trist perquè vindrien dos grans pescadors a aquell estany i s'endurien molts peixos. El cranc avisà tots els peixos, que anaren a veure l'agró, per saber quèfer i ell els va dir que els traslladaria d'un en un a un altre estany i així va poder menjara cor què vols. Un dia, l cranc li va demanar que el dugués a l'estany i tot volant va veure les restes d'espines dels peixos que l'agró s'havia menjat, li pinçà el coll fort i el matà.
Na Renard explica que per culpa de la Serp del Paradís totes les serps són dolentes i verinoses i explica l'exemple d'un savi que va fer fora una serp del consell del rei. Després, na Renard s'ofereix a dur-li l'animal dels bramuls a la cort, a condició que ningú li faci mal. Na Renard va a buscar el Bou al prat, li aconsella humilitat i que demani perdó al Lleó, i que digui que l'home és molt dolent. Ho fa i el Bou, davant de tothom explica l'exemple de l'ós, el corb, l'home i la serp que van caure a una sitja. Va passar un ermità i es va treure a tots, encara que els tres animals li van dir que no tragués l'home. L'Ós li va donar mel, el corb una garlanda de la filla del rei, que era buscada sota càstig per a qui la tingués amagada. L'ermità es va trobar l'home i la hi va donar perquè la guardés i l'home el va delatar al rei. La serp anà a mossegar la mà de la princesa, i el rei demanà qui podia guarir-la. Per la nit, la serp li digué a l'orella del rei que l'ermità tenia una herba per curar-la, quan la srp ja li havia donat i havia explicat com fer-ho. La princesa sanà, l'home fou castigat i l'ermità sortí de la presó.
El Lleó agafa por del rei dels homes, que el Bou li ha dit que és molt dolent, i Na Renard li aconsella que li enviïi joies i i li expressi la seva bona voluntat. Però el Gall s'hi oposa, dient que Astúcia vencé a Força davant d'un rei i que si l'home envia missatgers a la cort del Lleó, veurà que és més feble.Na Renard respon dient que Déu actua amb Poder no amb Astúcia, i que han de ser victoriosos aquells que actuen amb Poder o armes iguals a les de Déu. El Lleó pregunta quins consellers hi envia, i la Renard aconsella que ho decideixi el Bou, perquè ja coneix els homes. I el Bou proposa al Lleopard, i el Linx, com a missatgers, el Gos i el Gat com a regals.
Llavors, fa que el Bou sigui el seu cambrer i na Renard el seu porter.

Cap.5 Dels missatgers que el Lleó envià al rei dels homes.

El Lleó diu als seus missatgers que siguin amables i no tinguin vicis. A l'entrada de la cort dels homes, troben uns prostitutes, i el Lleopard explica l'exemple de la muller que es torna luxuriosa en veure una prostituta prop de casa seva, fins a fer-li banyes al marit, i dels dos bocs que es barallaven i una guineu llepava la sang que els queia fins que l'enganxaren entremig de les banyes i la mataren.
Els animals van a demanar veure el rei, però aquell rei es fa pregar molt per expressar el seu poder i no es deixa veure. Un home que també espera diu que a Déu se'l pot veure i parlar-hi quan hom vol, i el Linx explica l'exemple del rei que volia casar la filla amb un altre rei i va fer enviar un cavaller que, per boca dels pagesos sabé que aquell rei era dolent, i per boca dels joglars que era amant de dones, caçador, etc. I la princesa no s'hi casà.
Al final, arriben davant del rei dels homes, i li lliuren una carta del Lleó, amb un exemple de bones relacions entre rei i emperador.El rei dóna al Gat a un draper i el Gos a un caçador, amb qui haurà de caçar animals menuts, de la cort del Lleó.
Un dia, el rei dels homes fa una festa i convida els missatgers, però hi ha cançons i danses deshonestes i tothom les riu.Llavors es presenta un home pobre i amb llarga barba avisant que Déu no oblida el que està passant, perquè no l'estan servint.
Llavors arriba un veguer i li presenta una mort injusta i el rei mana penjar a l'assassí, que li demana perdó. El rei no ho fa.
Quan els missatgers tornen a l'hostal, l'hostaler plora perquè el rei els demana més diners per culpa d'haver fet festes i donat allotjament als seus convidats, i ell no té diners, I que el rei feia corts dos cops l'any I que aquelles corts ostaven la pobresa del seu poblei els assistents, que hi van pensant que es tractaran grans afers, quan veuen que no és així, escarneixen i menyspreen al rei. Parlen tots dels mals que provoquen els mals prínceps i els mals consellers.
El rei fa cridar els missatgers del Lleó i tracta millor el Lleopard que el Linx. Llavors arriben 8 prohoms queixant-se que els oficials de les seves ciutats són dolents i demanant-ne d'altres més bons. El rei els adreça al seu consell, però no s'arregla res, perquè els seus consellers estan avinguts amb els oficials i es reparteixen els diners. Després, demana als missatgers que li diguin al Lleó que vol un ós per lluitar contra un fort senglar que té i un llop per fer el mateix amb un seu alà (gos de presa), és a dir, dóna a entendre que els vol subjugar.I no els dóna cap present per al Lleó.
En el camí de tornada es troben els 8 prohoms, i els pregunten què els ha semblat l'actuació del rei i un explica l'exemple d'un burgès que dóna una herència al seu fill, i quan morí, tothom li oferia coses al noi. Ell volgué vendre-ho tot i fer un hospital i un pont, ambdós pels pelegrins que anaven i venien de Jerusalem i que amb les dues coses obtindria mèrit davant de Déu. Així,entenen que el rei tindrà a l'infern un dany tan gran com el que fa.
Mentrestant havien estat fora, la Renard havia fet que el Lleó es fixés en la bellesa de la Lleoparda fins que va acabar forçant-la. El Bou li digué a la Renard que quan el Lleopard ho descobrís, se'n penediria. I la guineu explica la semblança de la donzella que era amant del reii per això la reina la temia i per por del rei no se'n venjava.
Quan el Lleopard ho sap, pregunta si la Lleoparda estava contenta o no amb el que havia passat i en saber que ella plorava, entra en ira i vol venjar-se del Lleó.

Cap. 6. Del combat del Lleopard i del Linx.

Na Renard li diu al Lleó que té por que el Lleopard li faci mal i el Lleó la pren al seu costat, per protegir-la i fa porter al Paó. Arriba el Lleopard i acusa el rei de traïció i demana algú que el defensi en combat. Com que el Linx odiava el Lleopard després que el rei dels homes l'havia honorat més que no pas a ell, el Linx s'ofereix a lluitar.
El Gall pregunta a la Serp qui li sembla que ha de guanyar i ella contesta que la Fasedat sempre ha de perdre davant la Veritat, perquè Déu és veritat. Això ho escolten els dos combatents i el Linx té por de perdre. Lluiten tot un dia, però un té la força amb ell i l'altre la por,i al final el Linx perd i diu davant de tothom que el rei és un traïdor. El Lleopard el mata. El Lleó s'enfada tant que ataca el Lleopard que, està tan fatigat que no es pot defensar, i el mata.
L'endemà, sota consell de Na Renard, el Lleó envia el Llop i l'Ós del seu consell al rei dels homes, ja que són els més savis de tots,acompanyats de la Serp. Ella, abans de marxar, explica l'exemple de la guineu que trobà restes animals amb un ham a dins que un pescador hi havia posat per caçar-la i no les volgué tastar. El rei no l'entén i li demana que ho expliqui,i ella diu que des que la Renard i el Bou són a la cort, tot són penes i tribulacions. El Bou,en sentir-ho explica com la Renard l'havia fet bramular al prat.
La Guineu s'enfada i decideix venjar-se del Bou. Un dia havia nevat i tots tenien molta gana. Na Renard s'oferí a anar a veure el Paó, que hi sentia molt bé, per si sentia algun animal a prop. Però li va dir que si sentia que al Bou li pudia l'alè era que estava malalt i en poc temps moriria, i que ho digués al rei. Però el Lleó tenia mala consciència de menjar-se el Bou. En veure-ho, la Renard va dir-li que si aconseguia que el Bou mateix se li oferís, si se'l menjaria. I el Lleó va dir que sí. La Renard va anar a veure el Corb i li va dirque s'oferís per ser menjada pel Lleó, que ella la salvaria; després s'oferiria ella i el Corb havia de dir que la seva carn no era bona per menjar. Després va anar a veure el Bou i l'avisà que el Lleó se'l volia menjar perquè estava malalt i li pudia l'alè. El Bou recordà l'exemple del pagès que volia ser honrat i donà la seva filla a un cavaller que volia la riquesa del pagès: i el pagès fou pobre i no honrat, i el cavaller fou honrat i ric. I la Renard li va dir que el Lleó se l'estimava molt,al Bou i que no se'l menjaria i que ella també el defensaria.
La Renard es presenta amb el Corb i el Bou davant del rei, i tots tres se li ofereixen per ser menjats. La Renard excusa el Corb per mala carn, el Corb excusa la Renard per mala carn, i al Bou... no l'excusa ningú. I tothom s'atipa de la seva carn. Com que el Bou era el seu cambrer, cal buscar cambrer nou i la Renard li proposa el Conill,i el Gall,que no hi està d'acord, no gosa dir res, perquè tem molt la guineu, igual que el Paó i el Conill.
Un dia, el Lleó demana consell al Gall i la Renard. El Gall li diu que no hi ha més consellers i que en calen més (Lleopard i Linx mortes, Serp i Llop a la cort dels homes). La Renard explica un llarg exemple: un home entenia el que deien els animals, però Déu li prohibí que ho digués, perquè si ho feia, morira. Tenia un bou i un ase. Un dia, el bou estava cansat i l'ase li digué que es fes el malalt i així no faria anar la sínia. L'endemà, veient-ho, el pagès posà l'ase a la sínia. Per la nit, l'ase li va dir al bou que si no es posava bo el vendrien al carnisser. Ho va sentir el pagès i es posà a riure. La dona el veié i li preguntà de què reia, i com que no li ho deia, es va posar a dejunar, fins que li ho digués. Veient ell que hauria de fer-ho, va fer testament, el gall cantà i el gos el renyà per fer-ho quan l'amo era a punt de morir. El gall va dir que ja li estava bé, per no saber governar una sola dona, quan ell governava deu gallines juntes. I el gall li fa dir al gos, que si ell tingués una dona com aquella, la pegaria fins a trencar les vergues, o la faria menjar o la deixaria morir de fam i set. L'home els sent, fa el que ha sentit, apallissa la dona i la fa menjar.
En acabar, Renard diu que el Gall és tan savi,que no cal cap conseller més. Llavors el Gall diu un altre exemple: Un papagai i un corb ,des de dalt d'un arbre, veien com un mico mirava d'encendre foc amb una lluerna sense aconseguir-ho. El papagai mirava de fer-li-ho entendre, mentre el corb deia que no es pot endreçar el que és tort. Al final, el papagai baixa de l'arbre per dir-li-ho demés a prop i el mico el mata. El Lleó es pensa que ho diu per ell i li fa mala cara al Gall. Llavors la Renard mata el Gall i se'l menja davant del rei.
Així, la Renard esdevéúnic conseller del rei, a qui fa fer tot el que vol. Llavors recorda la traïció que li havia promès a l'Elefant, i per por, decideix complir-la i matar al rei.

Cap. 7. De la mort de Na Renard

Na Renard li recorda a l'Elefant la seva traïció, però ell decideix no consentir-la i té por que si és rei, Na Renard li farà el mateix.Llavors decideix trair-la també, explicant al rei el que ella vol fer. I li ho fa explicar: dirà al Senglar que el Lleó el vol matar, i al Lleó també, i desprésdel combat de tots dos, que guanyarà el Lleó, estarà tan afeblit, que el'Elefant el podrà matar com vulgui. I la Renard li demana ser també el seu únic conseller, amb el Conill de cambrer i el Paó de porter. L'Elefant li diu que és millor tenir testimonis de la seva promesa i la tornen a fer davant del Conill i el Paó,que també juren secret.
Mentre la Renard parla amb el Senglar, l'Elefant li ho explica tot al rei i que el Conill i el Paó han consentit la seva mort. El rei explica que el seu avi volgué exalçar les bèsties vils i a un mico que ordí una traïció. Després l'Elefant li ho explica tot al Senglar.
El rei els reuneix a tots i fa dir al Conill i al Paó el que han promès, els va fer un bram molt fort, i ells dos es van oblidar de la por que tenien a Na Renard i van confessar. El rei matà la guineu i el rei féu consellers a l'Elefant, el Senglar, i altres, i va fer fora al Conill i al Paó.

I així acaba el Llibre de les bèsties, que Fèlix portà a un rei perquè veiés com ha de regnar i guardar-se del malvat consell i de falsos homes.