|
|
|
Vers: sèrie de paraules
determinada pel nombre de síl.labes, pauses, accents, ritmes,
etc. que sol ocupar una ratlla.
El vers català més
comú acaba en paraula plana, per això, a l´hora
de mesurar versos, es compta fins a la darrera síl.laba accentuada,
sigui aguda, planxa o esdrúixola. I les paraules esdrúixoles
compten sovint com a paraula plana.
FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC
ENTRE MOTS:
HIAT : es pronuncien separadament dues vocals en contacte, sobretot
en poesia medieval, i especialment si totes dues són tòniques
o hi ha una pausa mètrica (coma,punt,etc.) entre elles:
Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple (10 síl.
AUSIÀS MARCH)
SINALEFA: Es pronuncien en una sola síl.laba les dues
vocals en contacte, sobretot si són vocals iguals o àtones
o quan una d´elles pertanyi a un mot monosíl.lab. S´ha
de tenir en compte que les pauses mètriques (comes, punts, etc.)no
impedeixen les sinalefes.
A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc (10 síl.
J.V. FOIX)
ELISIÓ: es suprimeix la pronúncia d´una de
les dues vocals en contacte (neutra)
Re-cor-da-sem-prai-xò-Se-pha-rad (9 síl. S. ESPRIU)
FENÒMENS DE CONTACTE FONÈTIC
DINS DELS MOTS:
SINÈRESI: Quan es pronuncia un hiat com un diftong. Sobretot
es fa per mantenir la regularitat rítmica:
me-mò-ri-a ........me-mò-ria.
DIÈRESI: és la transformació d´un
diftong en un hiat. És rara en català:
ai-gua................a-i-gua
|
|
VERSOS
D´ART MENOR: de 4 a 8 síl.labes i sense cesura
|
MONOSÍL.LAB
(1 síl.laba) , BISÍL.LAB (2)I TRISÍL.LAB (3)
|
Versos poc usats
que poden aparèixer entre d'altres més llargs |
|
TETRASÍL.LAB
O QUADRISÍL.LAB (4)
|
Usat a l´edat
mitjana, pels noucentistes, i per la poesia popular. |
JAUME ROIG
Una polida
Galant, ardida,
...
|
PENTASÍL.LAB(
5 )
|
No gaire conreat:
surt a poemes de la Decadència, romanços de cec i Verdaguer
|
JOSEP SEBASTIÀ
PONS
Passen bandolers,
Bandolers
d´Espanya,
|
HEXASÍL.LAB
(6 )
|
Força emprat,
sobretot en poesia popular |
TEODOR LLORENTE
Joiós
caçador, passa;
Busca més
brava caça
I deixa´m
quiet a mi...
|
HEPTASÍL.LAB
(7)
|
El més usat
de totes les èpoques, sobretot en p. popular i teatre en vers
|
ANÒNIM
A l´Aragó
hi ha una dama
Que és
bonica com un sol;
Té
la cabellera rossa...
|
OCTOSÍL.LAB
(8)
|
Molt usat també
a l´edat mitjana i des de la Renaixença |
GUIMERÀ
Les fulles
seques fan sardana
D´ací
d´allà saltironant
|
VERSOS D´ART
MAJOR:de 9 a 12 síl.labes amb o sense cesura.
CESURA: pausa
que divideix el vers en dues parts (iguals o desiguals) anomenades
HEMISTIQUIS, coincidents amb pausa sintàctica o no, i situada
entre dues paraules o no. Pot admetre síl.labes addicionals
que no afecten al recompte.
|
ENEASÍL.LAB(
9 )
|
Poc usat |
|
DECASÍL.LAB
(10)
|
Sense CESURA: accent
a la 6ª ;o bé a 4ª i 8ª (imita l´endecasillabo
italià) |
CARNER
L´aurora
tem de viure i es preserva
El llamp,
el tro, la majestat revelen...
|
Amb CESURA:4+6 (el
model més clàssic de la poesia antiga) |
J. ROÍS
DE CORELLA
Ab los peus
verds, los ulls e celles negres,
Penatge blanc,
he vista una garsa...
|
AMB CESURA:6+4 (origen
francès) |
M. MILÀ
I FONTANALS
Voleu oir
la gesta del pros Bernat,
Comte de Ribargorça
i de Pallars,...
|
AMB CESURA : 5+5
(origen castellà) |
VERDAGUER
Te vull sobre
el pit com una corassa,
Te vull sobre
el cor com místic segell...
|
HENDECASÍL.LAB
(11)
|
Poc usat, surt al
romancer |
|
ALEXANDRÍ
(12)
|
Amb
cesura sempre: 6+6. Té un to solemne i narratiu. molt corrent
fins al s. XV, després s´ha usat en poesia popular i
modernisme. Al s. XX és vers lliure (sense rima). |
GUERAU DE LIOST
Ja el ramat
és a dins. La porta s´ha tancat
I pel llindar
balder traspua el color groc...
|
|
|
Alguns poemes tenen en compte
la distribució de síl.labes àtones i tòniques
al llarg de cada vers, creant petites unitats rítmiques dins
de cada vers anomenades PEUS MÈTRICS. Provenen dels
grecs i llatins, que distingien entre síl.labes llargues i
breus, que per nosaltres serien tòniques ( T ) i àtones
( A ). La distribució dels accents pot estar feta de manera
que hi hagi un ritme que es repeteixi, com si fos la "música"
del vers. Per demostrar-ho només cal experimentar el plaer
d´escoltar poemes en un idioma estranger o desconegut per a
nosaltres. Els peus mètrics més usuals són:
IAMBE
|
àtona-tònica
|
De dins el pit
covard els mots com un estol
|
TROQUEU
|
tònica-àtona
|
És quan
dormo que hi veig clar
|
DÀCTIL
|
tònica-àtona-àtona
|
L´illa
de l´últim adéu on es va inclinà el meu
migdia
|
AMFÍBRAC
|
àtona-tònica-àtona
|
S´agita
la pompa llanguent d´una immensa cortina
|
ANAPEST
|
àtona-àtona-tònica
|
Va passant
entremig de sa gent adormida
|
Els poetes del segle XX, en canvi,
prefereixen fer el ritme mitjançant la repetició de sons
vocàlics (al.literació), les frases interrogatives i exclamatives,
el tipus d´oracions sintàctiques escollit, les repeticions
de mots o camps semàntics...
Fixa´t en aquestes estrofes:
Sobre una mar
amb a penes murmuri d´escumes
A A A T A A T A A T A A T A
un capvespre amb el cel tot lluent i amb uns núvols
A A T A A T A A T A A T A
d´un cop d´ala Ariel se n´anà al cim de
l´aire
A A T A A T A A T A A T A
las de seure a la seva carrossa de set aficions
A A T A A T A A T A A T AA T
CARNER
Si es tenen
en compte les sinalefes, el ritme és:
(AAA) T AA
T AA T AA T AA T (A)
i s'han comptat
a cada vers de forma independent.
|
En canvi, hi ha altres poetes que compten tota l'estrofa en el seu conjunt,
com fa Joan Maragall en aquest poema de sota, perquè la successió
TA continua als versos següents:
La sardana és
la dansa més bella
A A T A A T A A T A
de totes les danses que es fan i es desfan
A T A A T A A T A A T
és la mòbil, magnífica anella
A A T A A TA A T A
que amb pausa i amb mida va lenta oscil.lant.
A A T A A T A A T A A T
Ara el ritme és:
AA T AA T
AAT A/
A T AA T AA
T AA T
|
En aquest segon cas no s´han
tingut en compte els ENCAVALLAMENTS, que són les interrupcions
de les frases quan acaba el vers, per continuar-les al vers següent.
Hi ha encavallaments suaus (quan continua una frase llarga) o bruscos
(quan només es fa l´encavallament de pocs mots: un o dos).
El primer cas produeix un ritme lent i el segon cas dóna un ritme
sincopat al poema. L´encavallament serveix per a fer una lectura
més ràpida i realçar el mot o mots encavallats.
Per trobar els accents d´un poema s'ha de tenir en compte que:
-El recompte comença a partir de la primera síl.laba tònica.
Si, per davant o darrera de l´última tònica , queden
àtones, no es compten perquè estan en ANACRUSI.
-La majoria de les paraules tenen accent: mel, sofriment, sent, arpa,
però hi ha monosíl.labs àtons, com els articles,
conjuncions, pronoms febles,etc: el,me,o,i,en,-nos,la (que no tenen
accent)...
-Els mots compostos tenen dos accents, el principal i el secundari:
ràpidament (P-S) busca-raons (S-P) carabrut (S-P)
-S´han de tenir en compte les sinalefes, elisions, hiats, etc.
a l´hora de comptar les síl.labes accentuades o àtones.
-No poden aparèixer més de dues síl.labes àtones
seguides, si fossin tres, per exemple, una vocal àtona pot rebre
un accent de suport: I
així treurà meravellosa flor. (T T T T T)
-Els accents rítmics no poden caure en dues síl.labes
tòniques consecutives. Si és així, se n´elimina
un.
|
|
La rima consisteix en repetir
els mateixos fonemes al final dels versos, a partir de la darrera vocal
accentuada, inclosa.
Generalment solen rimar dos mots
semblants (dos noms, dos verbs, etc.) perquè és més
fàcil. També serveix per reforçar el final del
vers en els encavallaments i donar melodia al conjunt: "asseguda"
rima amb "nua".
CONSIDERACIONS ESPECIALS
-Quan hi ha diftongs o hiats, es posició de rima, només
es té en compte la vocal accentuada o la vocal forta, si és
àtona, ni pas la i/u, pel que fa a la rima. Així, rimen
"entesa" i "paciència".
-Les vocals i/u al final de paraula plana o esdrúixola s´equiparen
a e/o respectivament, per mantenir la rima.
-La vocal post-tònica de les estrúixoles tampoc compta
, pel que fa a la rima.
TIPUS
DE RIMA
|
DEFINICIÓ
|
EXEMPLE
|
CONSONANT
|
Quan es repeteixen
totes les vocals i consonants a partir de la darrera vocal accentuada.
Dóna la impressió de ser una rima més rica,
sobretot en els versos llargs. En els curts, pot arribar a cansar
una mica, o sigui que convé no usar-la. |
Que jo mateixa,
si no fos tan llega,
En lletra
clara contaria el fet.
Temps era
tems hi hagué la vaca cega:
Jo sóc
la vaca de la mala llet.
PERE QUART
|
ASSONANT
|
Quan
es repeteixen només les vocals, PERÒ NO LES CONSONANTS.
Remarquem que la rima té a veureamb els sons, no amb les
lletres, o sigui que "afilla " i "vine" rimen,
encara que hi hagi dues lletres diferents al final, perquè
totes dues corresponen al so de la vocal neutra. |
Al mirador
del castell
Blancaflor
està asseguda.
Amb una pinteta
d´or
Sos cabells
pentina i nua.
ANÒNIM
|
MASCULINA
|
Aguda
o oxítona (i, per extensió, vers masculí).
Normalment alterna amb rimes femenines en la poesia catalana. Quan
las masculines s´enllacen amb les femenines corresponents
són MARIDADES: dur-dura , Obscur-obscura |
Quan la passada del
vent afina
La tarda tèbia
del mes d´agost
Penges com una morta
gavina
Dalt de la pedra grisa
del rost.
SEGARRA
|
FEMENINA
|
Plana
o paroxítona (i, per extensió, vers femení).
Normalment alterna amb rimes masculines, en la poesia catalana |
Quan la passada
del vent afina
La tarda tèbia
del mes d´agost
Penges com una
morta gavina
Dalt de la pedra
grisa del rost.
SEGARRA
|
ESDRÚIXOLA
|
Proparoxítona.És
poc usual |
La bandera
és una pàgina,
D´un
vell llibre sense mots,
Que passà
un cicle entre llots,
Assumit per
la voràgine
Que un poc
més ens xucla a tots
PERE QUART
|
INTERNA
|
Pot
ser de molts tipus: rima el final del primer hemistiqui d´un
vers amb el final del segon hemistiqui del mateix vers (rima lleonina)O
béel 1r hemistiqui d´un vers amb el 1r hemistiqui del
vers següent, o bé el 2n, o altres... |
Salvem esculls
entre cants i traülls. FOIX (lleonina)
Li´n
pren així com dona ab son infant,
Que si verí
li demana plorant
MARCH
¿Quin
gai tremir de veus en nit coberta
ens ajuntà
clement com si el morir
A cada instant,
i ens els segles em moc
Lent, com
el roc davant la mar obscura
|
FÀCIL
|
O pobre: futurs,
mot i compost seu, mots sinònims . Pot sonar malament |
Trobarà/tornarà,
contar/racontar glòria/victòria, finalitat-objectivitat,
porta-comporta, ràpidament-lentament.
|
RICA
|
Mateix
mot amb significat diferent, rimes sorprenents, amb mots no catalans,
homòfons etc. |
Segur/Freud
sonet/ABB
signes/cignes
|
DIVERSES
ESTRUCTURES DE RIMA
|
RIMA ENCADENADA:
RIMA CREUADA.:
RIMA CAUDADA:
MONORRIMA:
CAPCAUDADA:
-UNISSONANTS:
-ENCADENADES:
-RETRONXA:
|
ABAB
ABBA
AABB
AAAA
Cada estrofa comença
amb la mateixa rima que acaba l´estrofa anterior: ABBA ACCA...
Tenen la mateixa estructura
de rima a totes les estrofes: ABBA ABBA...
Comencen amb la rima del mig
de l´estrofa anterior:ABA BCB CDC...
Repeteix, al final de cada
estrofa, un o més versos de la torna
|
FALSA
|
Depèn
de la pronúncia dialectal, uns mots rimen o no rimen; i en
la RIMA VISUAL no es tenen en compte els sons sinó les lletres,
per culpa de la influència del castellà. Així,
fa rimar o obertes amb o tancades, e obertes amb e tancades, mots
on la r final sona, amb mots on és muda... |
Només/mariners
no rima per als valencians
en mallorquí
rimen "deixar-mar"
en barceloní
"insurrecte-secta",
en lleidetà
"ensems-temps".
|
VERS
SENSE RIMA O BLANC
|
no
rimen entre ells però poden tenir mesura i ritme, cesures,
etc.La variant més coneguda són els ESTRAMPS (4+6)
:Tirades de versos blancs femenins (plans) que s´utilitzaren
molt en l´Edat Mitjana i en les tragèdies de la Renaixença,
com Mar i Cel d´Àngel Guimerà. |
Mudarà
el gest la mia forma en pedra,
Quan llegiran
aquest mot en la tomba:
ROÍS
DE CORELLA
|
VERSOS
LLIURES
|
No
rimen ni tenen mesura ni ritme, però hi pot haver certa rima
assonant distribuïda irregularment |
Retorno a
les festes llunyanes,
Quan la muralla
de ponent
Plena d´estàtues
blanques sobre el mar...
la primera
vegada, cosins, amb marineres blaves.
ROSSELLÓ-PÒRCEL
|
|
|
ESTROFA: Organització
rítmica de diferents versos, enllaçats per la rima,
que esdevé autònoma. Un poema en té una com a mínim,
o més d´una.
En l´època medieval
també se´n deia COBLA. Hi ha estrofes de versos
isosil.làbics, o sigui ,amb la mateixa mesura en tots
ells, i estrofes de versos anisosil.làbics, que combinen
versos d´una mesura i d´una altra, els parells entre sí
i els senars entre sí.
Tot seguit es poden veure les principals estrofes de la poesia catalana,
ordenades per numero de versos i amb les característiques i variants
principals:
NOM
|
|
MIDA DEL VERS
|
ESTRUCTURA DE RIMA
|
TIPUS DE RIMA
|
CARACTERÍSTIQUES-VARIANTS
|
apariat |
2
|
qualsev
(norm 7)
|
|
qualsevol
|
RODOLÍ: auques
humorístiques
NOVES RIMADES: 8 síl.
Consonants, en sèrie indeterminada . Medieval i p. popular
fins el XIX
CODOLADA: combina versos
llargs i curts (4+ 7/8 síl.) usada pels poetes valencians
del XIV-XV,p.popular i Verdaguer.
|
tercet |
3
|
qualsev
|
aba,ABA
|
consonant
|
Sol aparèixer als SONETS,refranys
de dansa, tirades i lai culte.
TERCET ENCADENAT: rima
encadenada ABA BCB CDC...10 síl., cons. Origen italià
(Dante),introduït per A. FEBRER quan traduí la Divina
Comèdia. Molt usat al Renaix. i Barroc,avui es fa A-A B-B
o monorrim AAA BBB
TERCINA: Tercet encadenat
amb un vers més a la darrera estrofa:ABA,BCB...YZYZ.
HAIKÚ: Popular
japonesa,breu, combina dues realitats amb enginy.De moda a principis
del s. XX.
|
quarteta |
4
|
art menor
(norm7)
|
abab
abba
aaaa
-a-a
|
consonant
|
Una sola quarteta pot fer
tot un poema: madrigal, epigrama, epitafi, sàtira.
QUARTET: igual que
la quarteta però amb versos de 10 síl.labes.
CORRANDA: Quarteta
de versos solts, en la poesia popular.
SEGUIDILLA: 6-4a6-4a,
de vegades de tres versos : 4a6-4a (estrofa castellana no usada
en català).
|
quinteta |
5
|
art menor
|
abaab
ababa
abbab
aabba
|
consonant
|
QUINTET: igual amb
versos d´art major.
ESTANÇA: combinació
de decasíl.labs i hexasíl.-labs,però també
d´altres: 8A12B12B12A12A
LIRA: 5 versos de 6
síl. i de 10 síl.6A10B6B6B10B o 6A10B6A6A10B
|
sexteta |
6
|
art menor
|
ababcc
abbaab
ababab
|
consonant
|
SEXTET: Igual, però
d´art major
SEXTET ITALIÀ:
igual ,art major,però tres rimes: AABCCB o ABCABC.
SEXTINA: 6 sextets
decasíl.labs i 1 tercet com a tornada final.D´origen
trobadoresc, repeteix les mateixes paraules en posició
de rima, en cada estrofa en un ordre diferent, i el darrer mot
d´una estrofa marca la primera rima de l´estrofa següent.A
la tornada apareixen aquests 6 mots-rima, tres a dins del vers
i tres al final.Avui no es fa gaire.
|
- |
7
|
-
|
-
|
-
|
No existeixen les
estrofes de 7 versos.Són combinacions de quartets/etes i
tercets. |
octava |
8
|
10 síl.
cesurat
|
ABAB-CDCD
(cadeno-encade-nada)
ABBA-CDDC
(creu-creuada)
ABAB-CCDD
(cadeno-caudada)
ABBA-CDCD
(creu-ncadenada)
ABAB-CDDC
(cadeno-creuada)
ABBA-CCDD
(creu-caudada)
|
consonant
|
Molt usada en poesia culta
fins al Barroc.
OCTAVA ITALIANA: -AAB-CCB
OCTAVA LÍRICA:
ABAB-ABBA-CCCD-CCCA
OCTAVA REIAL: Vuit
decasíl.labs els primers sis són encadenats i els
dos darrers són apariats: ABABABCC o ABBAABCC. Va ser una
estrofa introduïda també per Garcilaso i Boscán.
CANÇÓ TROBADORESCA:
De 5 a 7 octaves acabades amb una tornada (quartet amb la mateixa
rima de la darrera estrofa, on hi havia el senhal de la dama o
l´amic a qui el poeta adreçava la seva cançó,
queera un nom fals o pseudònim).
|
- |
9
|
-
|
-
|
-
|
No existeixen les
estrofes de 9 versos: Són un quartet/ a i un quintet/a |
dècima |
10
|
art menor
|
rima
en dos grups de cinc versos.
|
consonant
|
Ve del Barroc imitant
la COBLA REIAL CASTELLANA i l´ESPINELA de 7 síl: ABBAACCDDC |
sonet |
14
|
qualsev
|
ABBA- ABBA-
CDE-CDE
ABAB-ABAB-CDC-
DCD
|
qualsevol
|
El conposen dos quartets i
dos tercets.
SONET ANGLÈS:
3 quartets i 1 Apariat
|
romanç |
indeter
|
qualsev
(norm 7)
|
-a-a-a-a-a
|
assonant
als parells i lliures els imparells
|
Introduït
a Catalunya el s. XVI, en la poesia popular. Després s´han
fet adaptacions cultes. |
silva |
indeter
|
10 i 6
|
|
consonant
i versos blancs
|
Llibertat
de col.locació dels metres. Prové del Barroc castellà. |
tirallonga
monorrima
|
indeter
|
art major
|
AAAAAAAA
AAAA....
|
consonant
|
Per
poemes èpics i filosòfics. |
vers
paral.lelístic
|
indeter
|
art major
|
-
|
no rima
|
Es fa
a partir de frases sinònimes o antònimes (Psalms,
Poesia popular, Proverbis) |
vers
lliure |
indeter
|
qualsev
|
-
|
no rima
|
Neix
com a innovació per l´esgotament de les estrofes clàssiques,
el s. XIX. El seu inventor és Walt Whitman i té un
cert ritme intern, sintàctic o de repetició de paraules. |
(web realitzada durant el
segon trimestre de 2005)
|