Capítol 1, línies 1-120 (Ed. Barcanova, 1990, Col. Biblioteca Didàctica de la Lit. Catalana, n. 10)

 

LOCALITZACIÓ DEL FRAGMENT

Es tracta d'una descripció de l´espai principal de l´acció que s'esdevindrà en la novel.la, un espai volgudament anònim (l'església de Santa Maria, que s´identifica, però, amb la catedral de Girona, pel que fa als elements descrits i l'experiència de l'autor). És un "Temple gòtic en mística penombra" (3-4), descrit de forma realista i detallada (com en la novel.la realista i naturalista del XIX). Recordem que l´arquitectura modernista és neogòtica.
L'estil de la descripció és el d'una càmera de cinema subjectiva, que es mou pels espais.Segons algun crític, la Catedral és la veritable protagonista de la novel.la.

TEMA

L´habitacle de Josafat, en el campanar, on viu encauat com una fera.

ESTRUCTURA DE LA DESCRIPCIÓ

- 1a part, (1-19). Capella baptismal. L´aigua del baptisme és purificadora i fa la funció d´introducció dins de la religió catòlica.
-2a part (20-66). Entrada al campanar, passadís, habitació d´ell i campanar.
-3a part (67-120). Cambra de Josafat.

Tot és un lloc tancat a la resta de l´església, als seus fidels, a la societat en general. Una mena de torre d´ivori de l´artista.

ESTIL

La narració és omniscient i valorativa (a través dels ulls dels hipotètics visitants de la torre) i els verbs estan en present intemporal (abans, ara i sempre). El llenguatge és molt ric de Noms, Adjectius i Verbs:

-Adjectius negatius per fer ambient : tenebrosa, informe, espessa, feixuga i tosca, commòs, estrany i misteriós, trista i somorta, polsosos, esquifida, negra i fumada, inquietadora, aclaparadors, tràgica, vells, resignats, enguerxida, rosegada, informes i polsosos, abandonats, estranya, mortal (per ordre d´aparició)

-Verbs i noms negatius: fa angoixa (20), la idea d´enderrocament (24), el mur peni (26), fredor de pedra (27), esgarrifa, s´encongeix, aclaparat per la pesantor (28), cruixir i esmicolar-se (30-31), empenta immensa (31), res no s´albira (36), cilindre de tenebres (60-61), secret espantable (65-66), porta (...)barrada sempre (64), cap murmuri de vida no traspassa (67-68), regna allí un gran silenci (69), esporugueix (71), no gosaria saltironar ni riure un infant (119-120).

Tot plegat dóna un ambient ple de sensacions de por, vellesa caduca, tristesa, aclaparament, fredor i brutícia, que és típic de les novel.les gòtiques, com Frankenstein.
Segurament, són les sensacions que percebria un possible visitant anònim (d'aquí ve la càmera subjectiva) que caminés fent aquest recorregut. El lector s´identifica ràpidament amb aquest visitant.

La visió de l'espai que té Bertrana entronca amb filòsofs com Shopenhauer, que ja deia que la realitat és irracional i malèvola. A més, el modernisme escriu novel.la simbòlica , que és una novel.la que cerca la suggestió, el misteri, els símbols, el missatge profund darrera de les coses. A més, el decadentisme cerca un llenguatge culte, l´atracció pel morbós, la bellesa del cantó obscur, el sadomasoquisme.

Hi ha un toc sensual: les carns blanques de St Joan i Jesús ,però amb la "taca informe" perden qualsevol component eròtic i es transformen en fantasmes. En això s'assemblen al pre-rafaelitisme, que barrejava religió i erotisme, necrofília, extra-temporalitat...

Hi ha detallisme de formes i materials, en un llarg llistat:

pila amb tapa clavetejada (10), pila amb baixos relleus primorosos (10-11), porta del campanar sense relleus arquitectònics ni volta (22-23), juntures de carreus a les parets (25), fredor de pedra (27), gruixuts llibants de cànem (50), grossos claus de ganxo (53), massissos graons de pedra (57), porta de golfos amb forrellat (64), trespeus de ferro (79), braseràs d´aram (80), gresol de l´encenser (81), armari de fusta pintat de terra-sombra (86-87), gros setrill de llauna (91), soc quadrejat de roire (99), tauleta de caires fistonats (102), rosaris plens de verdets (106), plomer estarrufat (108), creus de palma (114), potes d´esbarzer (114).

Cal recordar que Prudenci Bertrana era pintor, i que està acostumat a "pintar" amb paraules.

També és un text ple de sensorialitat:

-Olors a la pila baptismal ("efluvi d´aigua beneita", 13-14)
Deixen de sentir-se olors al campanar, més solitud encara.
-Sorolls : cruixir i esmicolarse (30-31), cap vibració ni cap murmuri de vida (67-68)
regna allí un gran silenci (69), que esporugueix i admira (71-72). No hi ha persones i la solitud és absoluta.
-Visual: predomini d´ombres (joc de clar-obscur), ombra espessa (22), res no s´albira
(35),. ratlla lívida de claror filtrada (36), llum de celistía (44), finestral cegat fins a dalt (45).


Les dues paraules que resumeixen tota la descripció són CLAUSTROFÒBIA I CRONOTOP.

El tercer paràgraf és ple de verbs impersonals : hi ha, obriren, hi hagué...La sintaxi és de frases simples o bé plenes d´incisos (en funció de CN) , amb subordinades adjectives o adverbials.

Pel que fa a la retòrica, hi trobem:
-Comparacions: (mobles) com vells paralítics resignats (75)
-Antítesi: Tal és (allò) que cap infant saltaria o riuria (119-120)
-Enumeracions de coses de la cambra, que són símbols religiosos, barrejats amb ele-
ments supersticiosos (Bé i Mal , dualitat del lloc).
+ gresol d´encenser
+ un banc d´església
+ la gallofa
+ els rosaris amb verdet
+ creus de palma (per foragitar el diable i les bruixes)
+ goigs (cants de lloança a un sant)
+ indicador de les 40 h. ( el santíssim sagrament s´exposada tres dies a
l´adoració dels fidels, per torns).
+ potes d´esparxer (114) (objecte supersticiós, de màgia negra)

En resum, és un text que ens presenta el lloc on viu Josafat, que el defineix com a fanàtic religiós, tancat dins d'una catedral buida i misteriosa, solitària i morbosa, que s'imposa en la seva vida de forma aclaparadora.