Poesia
Narrativa
Teatre
 |
|
Plen air, de Ramon Casas,1890
|
 |
|
Antiquarum Artium Barcelonensis,
Ramon Casas , 1902 |
La poesia modernista oscil.la entre les propostes regeneracionistes i les decadentistes.
El regeneracionisme veu l'art com a instrument de transformació de la societat i dóna més importància al missatge que a la forma.
L'esteticisme, molt influït pel decadentisme (tendència francesa de 1880) propugna l'art evasió o la religió de l'art, en definitiva, l'art per l'art Els esteticistes es mostren apolítics.
LA POESIA ESTETICISTA
La poesia esteticista assimila molts dels aspectes del romanticisme: irracionalisme, rebuig de les convencions socials i morals, refinament, atracció pels contraris (sacre-profà, perversió- innocència), artificiositat, estil hermètic, ús de símbols, valoració de la forma per damunt del missatge.
Els dos corrents esteticistes-decadentistes que van tenir més importància en el modernisme català foren el prerafaelitisme anglès (moviment pictòric que imita els pintors italians anteriors a Rafael i literàriament imita Dant i Petrarca) i el simbolisme francès (que pretén expressar emocions a través de símbols)
 |
|
Hojas Selectas. Revista para todos, Ramon
Casas, 1902
|
 |
|
Jochs Florals de Barcelona.Festes
del cinquantenari, Ramon Casas,1908
|
LA POESIA REGENERACIONISTA
La poesia regeneracionista està representada per Joan Maragall en poemes com "Els tres cants de guerra " (inclosos a Visions i Cants) , molt influïts per la teoria del superhome de Nietzsche, però també hi ha un altre Maragall més esteticista, que defensa que la poesia és inspiració i vocació, i que presenta la seva ars poètica en els articles Elogi de la paraula (1903) i Elogi de la poesia (1907)
La seva "teoria de la paraula viva" ve a dirque el poeta és l'ésser privilegiat capaç de captar l'essència de la poesia que hi ha a l'univers.Que les paraules són dictades al poeta per una força superior en oments d'inspiració i per tant, són paraules espontànies que no poden ser retocades: "Més val que la paraula trenqui el motlle, que nosaltres les paraules" deia Joan Maragall.
L'ESCOLA MALLORQUINA
La poesia modernista té un altre grup de representants en l'Escola Mallorquina, però que es considera més classicitzant: M Antònia Oliver, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.
Miquel Costa i Llobera era mossèn i els seus primers poemes (com "El pi de Formentor") eren romàntics. A Horacianes, es fa palesa la influència de la poesia clàssica, com Horaci i Virgili. Els paisatges dels seus poemes, de Pollença i Formentor, es corresponen amb l'estat anímic del seu jo i són autèntics locus amoenus.
Joan Alcover fou advocat i polític. a perdre la seva dona i dos fills i començà a escriure poesia en català. Un dels seus poemes més coneguts és "Desolació" i un altre, "La Balenguera" musicat per A. Vives, és l'himne oficial de Mallorca des de 1996.
 |
|
Enciclopèdia Universal
Ilustrada J. Espasa, Ramon Casas, 1902
|
Pel que fa a la narrativa, ens trobem tres estils diferents:
-La prosa descriptiva de Joaquim Ruyra.
-La novel.la simbòlica (ruralista o mascle, o bé decadentista) de Víctor Català, Puig i Ferrater, Raimon Casellas, que reacciona contra el model realista oposant-hi la vaguetat , la suggestió, el marc misteriós i irreal, els personatges, objectes i fets amb valor simbòlic, ambivalent i profund.
-La novel.la costumista (que encara cueja des de la Renaixença) : feta per Pompeu Gener, Rusiñol, Ruyra, Miquel dels Sants Oliver, Folch i Torres.
El tema és l´individu solitari que lluita per autorealitzar-se fins que és víctima de l´entorn, les forces adverses (el mal, el destí, els altres, la natura), vençut i anihilat.
Representa, doncs, l´enfrontament de l´intel.lectual modernista contra la societat materialista i burgesa.
 |
|
Entrada al Bal del Moulin
de la Galette . Ramon Casas,
1891 |
-Els problemes dels novel.listes modernistes són aquests:
- no hi ha editorials, ni públic, ni llengua normativitzada,
- no tenen tradició (només Narcís Oller),
- no són professionals (viuen del periodisme, publiquen narracions curtes als diaris),
- no tenen crítics que els aconsellin, com feien Yxart i Sardà amb Oller,
- el seu tarannà és
antisocial...
Les conseqüències són que només fan contes curts i cadascú té un estil individual. Les primeres novel.les (Solitud i Els Sots feréstecs) foren primer contes curts editats en revistes, que després es distribuïren en capítols breus i formaren novel.les, de capítols força autònoms. També solen escriure prosa poètica, sense capítols trabats.
-La novel.la modernista és més descriptiva que narrativa (hi ha poca acció).
LA NOVEL.LA RURAL O MASCLE o NEGRA-En la novel.la rural, la natura i els pagesos ja no són presentats idealitzadament com es feia a la Renaixença, sinó com a éssers amorfos i contraris al voler del protagonista. Representen la massa miserable, ignorant, medieval, supersticiosa, que actua per instint, en un estadi evolutiu primari, sotmesa a formes atàviques, inconscients i hostils a tot el que és nou. La natura no és idíl.lica, sinó orgànica i destructora, devastadora i fascinant, atractiva però monstruosa,perquè s´oposa a la voluntat de ser de l'home.
-Hi ha un gran fons sado-masoquista (violència, tortura, dolor físic, caça...) i la relació entre l´home i la natura és negativa perquè la industrialització ha allunyat l´home del medi natural.
 |
|
Figura i claustre, Ramon
Casas, 1923
|
 |
|
La grasse matinée,
Ramon Casas, 1900
|
-Els herois modernistes estan determinats pel medi: han de lluitar contra aquesta natura i contra la massa, i acaben fracassant : el protagonista sol ser arrencat del seu medi social i conduït a la solitud, a la follia, a la mort.
-Alan Yates diu que l´escenari muntanyós simbolitza "la reclusió en l´autoconeixement": per axiò surten fondalades, cingles, boscos, boires, tempestes, immenses catedrals... Tot això agafa connotacions metafísiques: són "el regne de la mort" als Sots, la "regió de les ombres fredes" a Solitud, immensos sepulcres a Josafat.
-Obres d´aquest tipus són:
Els Sots feréstecs, de Raimon Casellas;
Solitud de Víctor Català (Caterina Albert i Paradís);La vida i la mort de Jordi Fraginals de Pous i Pagès; Marines i boscatges de J. Ruyra.-L´individu fracassa , però és conscient del fracàs i aquesta és la seva victòria.
- Els personatges estan aïllats . lluiten per un Ideal, enfrontats a la massa que volen regenerar, però tenen una psicologia esquemàtica i superficial.
-La novel.la modernista té molts personatges recurrents: l'artista, l'intel.lectual, el capellà, la bagassa, la donna angelicata, el bon pastor i l´home-bèstia, el cacic, els iaios...
 |
|
-També té ambients i personatges malaltissos , tèrbols i violents ( dements, violadors).
- Els protagonistes solen tenir una feina relacionada amb la religió: la Mila de Solitud és ermitana, Josafat és campaner, Mossèn Llàtzer, de Els sots feréstecs és capellà... Viuen en un ambient sacre tots, i les forces destructores solen ser individus del sexe contrari, moguts per la luxúria (religió contra diable, bé contra mal...) Els moments culminants de la relació tenen lloc en àmbit sagrat: la prostituta Roda-soques de Els sots feréstecs irromp en plena missa; Mila , de Solitud, és violada per l´Ànima a la capella; Josafat manté relacions sexuals amb la prostituta dins la catedral...
-La llengua d'aquestes novel.les s'ha anomenat "mascle".
LA NOVEL.LA DECADENT
-El decadentisme defensa que la lletjor és bellesa, el dolor és plaer, i també l'erotisme malaltís (incestos entre pare i filla tuberculosa a Camí de llum: narracions d´un crepuscle, de Miquel de Palol, plena de tardor i fulles mortes, crepuscles i lliris, la flor decadent per excel.lència) . També conté sacrilegis (Josafat), perversions (L´adolescent d´Alfons Maseras), etc.
-El món, en l´artista, produeix uns efectes que són descrits per ell, perquè és l´únic que capta el símbol, l´ocult, l´erotisme, l´essencial,
L´estil és una prosa lírica i musical, amb tècniques impressionistes (moments fugissers, contorns intefinitis).Per exemple, La damisel.la santa de Raimon Casellas.
 |
|
Xampany Codorniu "Ámbar
y Espuma",
1898 |
El teatre català del període modernista es va renovar moltíssim gràcies a la influència del teatre europeu del moment, especialment el que es feia a París, amb tres tendències clares: la d'Ibsen i Maeterlinck; la d'estètica naturalista i la d'arrel simbolista.
EL TEATRE REGENERACIONISTA
El teatre regeneracionista seguia el model del noruec Enrik Ibsen. És un teatre d'idees que pretén crear en el públic un estat d'opinió sobre algun tema. Els catalans Felip Cortiella i Ignasi Iglésias van desenvolupar el seu teatre en ambients proletaris.
També els drames de Joan Puig i Ferreter segueixen aquest model. Pertanyia a la bohèmia negra i es va relacionar amb l'anarquisme. La seva obra és representativa és Aigües encantades (1907) , que manlleva el tema d' Un enemic del poble, d'Ibsen.
 |
|
Vino Rioja Fino Rubi, Ramon
Casas, 1910
|
 |
|
Auto-Garage Central. Ramon
Casas, 1901
|
EL TEATRE ESTETICISTA
El teatre esteticista o simbolista partia de les obres del belga Maurice Maeterlinck. És un teatre poètic, que cerca provocar emocions i sensacions en el públic. Per tant, hi tenen molta importància l'escenografia, la música, els efectes...
Seguint el model d'art total impulsat per Richard Wagner, l'escena teatral s'omple de poesia, arts plàstiques, dansa, drama...Hi hagué dues institucions que reflectiren aquest model: la companyia teatral Teatre Íntim, d'Adrià Gual i els Espectacles i Audicions Graner.
L'autor més important del teatre simbolista és Santiago Rusiñol.
El teatre simbolista va portar la representació de La intrusa de Maeterlinck a la Segona Festa modernista de Sitges (1893) i va causar un gran impacte entre els intel.lectuals.
Aquest tipus d'obres presenten les següents característiques: absència de trama o caràcter secundari de la trama; llenguatge poètic, que pretén suggerir en comptes d'assenyalar; una escenografia freda, despullada de decoració.
Adrià Gual escriu obres que pretenen evocar conceptes abstractes i ideals mitjançant noves tècniques teatrals.
 |
|
Papier a cigarettes Job,
París, Ramon Casas,1900 |
 |
|
Postal publicitària
de Ramon Casas per al setmanari l'"Avenç"
|
Adrià Gual va començar en un taller de litografia , va fe estudis de dibuix i pintura, va dissenyar llibres, cartells i va pintar olis simbolistes. També estava interessat pel cinema i va ser director artístic de la productora Barcinógrafo. Finalment es va centrar en el teatre, com a autor, director i pedagog - formador d'actors. Com a autor, destaquem Misteri de dolor, drama en 3 actes, que presenta un triangle amorós amb desenllaç tràgic.