LA SEVA JOVENTUT

Eugeni Ors i Rovira va néixer a Barcelona el 28 de setembre de 1881. La seva mare era cubana però provenia d'una família de Vilafranca. Va fer dret i filosofia a Barcelona i es va doctorar a Madrid, amb la tesi "Genealogia ideal del imperialismo"

De jove freqüentava els ambients modernistes, com la cerveseria Els Quatre Gats i va començar a publicar poemes i proses diverses a "Pèl i Ploma", "Quatre Gats" etc. Va començar de periodista a "El Poble Català", una plataforma anticentralista, on escrivia una secció titulada "Reportatges de Xènius".

Aquest pseudònim el va consagrar (està fet jugant amb el seu nom, la paraula "geni" i un sufix grec per donar-li més to), igual que l'heterònim de Octavi de Romeu, amb connotacions aristocràtiques gràcies al "de" que, al final, va incloure en el seu primer cognom.

LA SEVA CONSAGRACIÓ

Va entrar a La Veu de Catalunya el 1906 , on publicava el seu GLOSARI. Des de 1906 fins 1910 va ser corresponsal del diari a París i va participar en congressos internacionals de Filosofia.

El 1911 va ser nomenat secretari general de l'IEC, membre de la secció de Ciències de l'institut, participà en la redacció de les normes ortogràfiques, fou editor dels arxius de Ciències, etc. En resum, va fer d'organitzador de la política cultural del Noucentisme.

El 1914 va perdre les oposicions a la càtedra de Psicologa de la UB i Prat de la Riba li donà la direcció del Departament d'Educació del Consell de Pedagogia de la nova Mancomunitat i , més tard, el 1915, el va nomenar director de l'Escola de Bibliotecàries (la primera del món en el seu gènere, una fita per a integrar les dones en el món del treball) i ell, des d'aquí, va fer una xarxa de biblioteques populars per tota Catalunya. El 1917 va ser nomenat director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat.

En aquells moment feia el mateix paper a Catalunya que Ortega y Gasset va fer a Espanya: de guia ideològic de tot un poble. Era llegit, admirat i regia els destins culturals de Catalunya.

LA SEU ALLUNYAMENT DE CATALUNYA

El successor de Prat de la Riba en la presidència de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch era del tot incompatible amb d'Ors i així, va provocar que hagués de deixar els seus càrrecs públics, el 1919, acusat de malversació dels fons en la construcció d'una biblioteca a Canet de Mar . També va ser expulsat de l'IEC. A més, s'havia deteriorat el catalanisme burgès davant l'escala de violència obrera i d'Ors havia mostrat les seves simpaties cap al sindicalisme de Francesc Layret i Salvador Seguí.

Tot i això, el nostre autor mai va deixar de ser dretà i tenia contactes amb partits de dreta francesos, amb la dictadura de Primo de Rivera, amb la Unió Monàrquica Nacional etc. Fins i tot va dir arribar a dir "tot nacionalisme és separatista. El factor quantitatiu no importa"

Com a resultat de tots aquests fets, el 1921 Eugeni d'Ors va deixar Catalunya i va anar a Amèrica del Sud on va estar fent conferències. De tornada, se'n va anar a viure a Madrid l'any 1923 i col.laborà en el diari ABC, amb el Glosario. Des d'aquí se'l va acusar de trànsfuga i desertor. Publicà Nuevo glosario (1921) , Tres horas en el museo del Prado (1923) i Lo barroco (1924) Ja no tornà mai més a escriure en català. El 1927 fou elegit membre de la Real Academia Española de la Lengua.

ELS ANYS FRANQUISTES

El 1938, en plena Guerra civil, va ingressar a la Falange Española, en una cerimònia de regust medievalista, dissenyada especialment per ell mateix, on fins i tot passà una nit de vetlla . Fou nomenat cap de la Jefatura Nacional de Bellas Artes del govern franquista. Va recuperar el Museu del Prado i el Misteri d'Elx, i a finals dels 40 va venir de visita a Catalunya , però va ser rebutjat.

La seva obra va influir sobre els falangistes liberals joves,com Laín Entralgo, Aranguren i Ridruejo, especialment en crítica d'art i filosofia.

El 1947 publicà El secreto de la filosofia i Novísimo glosario . Va morir a Vilanova i la Geltrú el 1954. Pòstumament es publicà La verdadera història de Lídia de Cadaqués.

 

Eugeni d'Ors és autor d'una sola obra, en català, el Glosari (una secció de periòdic que va escriure durant més de quinze anys a La Veu de Catalunya (1906-1920) i després a El Día Gráfico (1920-21)

La glosa és un nou gènere, inventat per ell i per això l'escriu amb una sola s per diferenciar-lo de la glossa. Podríem definir-lo com un assaig breu, no superior a una pàgina, amb un estil enlluernador, que pretén persuadir i fer reflexionar sobre fets de la vida col.lectiva. A Eugeni d'Ors li servia per difondre l'ideari noucentista i per això va crear paraules noves i va propagar-ne d'altres que ja existien.

El seu estil és com el d'una paràbola, conte moral, apòleg, prosa lírica, aforisme, narració...: usa símils, una expressió i sintaxi barroques, recursos efectistes, hipèrbatons, el.lipsis, exhortacions, metàfores, arcaismes, neologismes, tot plegat amb un estil àgil i enginyós , que va significar una autèntica revolució en la prosa periodística de l'època. És curiós que l'ideòleg de la mesura tingués un estil tan barroc escrivint...

Va tenir tant èxit que la gent el llegia i després comentava les gloses en reunions i tertúlies de tota mena. Hi parlava d'aparadors, grans magatzems, venedors de diaris, damisel.les que travessaven el passeig de Gràcia, cinema, publicitat, circ, moda, sales d'espera d'estacions de tren, del tramvia, del taxi, del telègraf... Era el "flanêur" de Charles Baudelaire, que recorre la ciutat sense presses, i descriu allò que veu però sota el prisma de la reivindicació de l'individu per sobre de la massa, de l'aristocràcia de sang i la cultural.

D'Ors va ensenyar els lectors a passar de l'anècdota a la categoria, un aspecte més abstracte, general i permanent. Ensenyava a pensar als catalans en una època d'obrers i pistolers empresarials: una cosa inaudita.

Va fer servir tres estratègies: defensar un pensament nou (el noucentisme) i fer com si defensés un pensament tradicional (l'ordre ,la jerarquia i la continuïtat) ; agafar els corrents de la nova filosofia de l'Europa d'entreguerres i fer veure que era el retorn a l'objectivitat i al mediterrani; i donar aquests valors a la burgesia urbana nacionalista emergent, que va ser la jugada mestra: la volgué aristocratitzar en el bon gust, l'obertura de mires i el sentit d'autoritat.

Eugeni d' Ors era com un nou representant del despotisme il.lustrat francès , i va ser, successivament, modernista i catalanista, noucentista i imperialista, catòlic i falangista i sempre partidari de la tradició i l'avantguarda. En la seva etapa noucentista va difondre la filosofia del seny i la intel.ligència, metaforitzada en la sardana.

Va muntar altres llibres a partir d'una colla de gloses sobre un mateix tema, entre 1911 i 1918: Tina i la Guerra Gran, Gualba, la de mil veus, Oceanografia del tedi ), La vall de Josafat . A El nou Prometeu encadenat (1920) exposa el seu cas personal: ell, nou Prometeu, és castigat pels polítics de la Lliga perquè havia mostrat la seva simpatia pel proletariat.

La Ben Plantada és també un recull de gloses, fet el 1911, sobre el símbol de la Catalunya ideal noucentista , on la protagonista, Teresa, personifica els valors de la classe burgesa: el seny, la perfecció, l'ordre, la mesura (que exclou la bellesa absoluta perquè és real) , la maternitat (perquè la Teresa representa la burgesia i ha de procrear per assegurar l'ordre establert) i la laboriositat, amb el requisit de l'obra ben feta.

És un llibre amb 30 gloses i se'l considera el breviari plàstic de la catalanitat. Va ser un èxit fulminant.

La llotja, d'Antoni Vila-Arrufat

Ell deia que el seu objectiu era "vibrar cada dia, cada mes, al compàs de les palpitacions del temps". Per això va parlar als catalans de la revolució russa, va portar a Barcelona el pensador Bertrand Russell, va cridar l'atenció sobre García Lorca, Pedro Salinas i Gerardo Diego, deu anys abans que se'ls catalogués de Generación del 27...

"A Espanya el més revolucionari que es pot fer és tenir bon gust".