Guerau de Liost és el pseudònim literari de Jaume Bofill i Mates, nascut a Olot el 31 d'agost de 1878 en una família de propietaris rurals. Primer va rebre formació eclesiàstica i va desenvolupar un nacionalisme teològic sota la influència del bisbe Torras i Bages. També va ser molt amic de Carner, que va ser qui li va proposar el seu pseudònim, amb ressonàncies medievals (Guerau) i d'una masia del Montseny (Liost) . Carner també li va suggerir el títol del seu primer llibre de poemes: La Muntanya d'ametistes.

Fou advocat i home de lletres, es va casar a Barcelona on es va quedar a viure i va participar activament en la política catalana ocupant càrrecs de responsabilitat en la Mancomunitat. Va destacar com a orador polític i com a periodista de La Veu de Catalunya amb el pseudònim de "Puck". Va fundar un partir polític escindit de la Lliga: Acció Catalana. I també va ser un destacat redactor de La Publicitat. Membre de l'IEC des de 1918, en la sessió on d'Ors era suspès de tots els càrrec,s ell exercia d'acusador.

Va morir a Barcelona l'any 1933.

La poesia de Guerau de Liost és la quintaessència del noucentisme , però eludeix el classicisme i el mediterranisme. Al voltant de 1920 es distancia del noucentisme i comença una nova etapa poètica, amb menys retòrica i més personal: dedica a la natura, l' amor i l' humor.

El seu primer llibre de poemes va ser editat el 1908 i reeditat el 1933 : en ell podem veure el seu gran domini del llenguatge rural, el joc d'imatges , el miniaturisme, el culte al paisatge del Montseny, idíl.lic i afable, el seu gran detallisme i agudesa en l'observació dels objectes. També té un llenguatge artificiós, amb paraules rares, i hipèrbatons freqüents. Hi predomina el sonet.

El Montseny és vist des d'una perspectiva ciutadana , com a realitat idealitzada. El títol es deu a que el Montseny posseïa jaciments d'ametistes que ja foren explotats pels romans. A partir de 1620 es van començar a explotar, als vessants del Matagalls, i el 1800 es van exhaurir els filons.

El pròleg que Eugeni d¡Ors va escriure per a aquest llibre es considera el manifest de l'estètica noucentista.

El següent llibre, Somnis (1913) parla de la conducta humana mitjançat els bestiaris i els viatges d'ultratomba. La ciutat d'ivori (1918) parla de Barcelona, que és presentada com a polis ideal, model de civilitat , d'ordre i de mesura.

Els següents llibres ja presenten poemes més humanitzats: a Selvatana amor (1920)i Ofrena rural, (1926) la natura es converteix en confident del poeta , hi ha balades i cançons de temes populars i llegendaris i l'humor i la sàtira li serveixen per corregir els defectes propis i els aliens.

El seu humor torna a aparèixer a Sàtires (1927), amb 80 poemes d'extensió molt desigual , irònics i sarcàstics, amb il.lustracions de Xavier Nogués, on denuncia els vicis humans de forma divertida i intel.ligent.

L'onada, d'Aristides Maillol