|
En el darrer poema, "Els raïms immortals" trobem els motius que han dut el poeta a fer el llibre: Carner l´escriu el 1906, amb vint -i-pocs anys, i en veure allunyar-se la infantesa, dedica els 18 poemes a fer una reflexió sobre el pas del temps, la pèrdua de la innocència i el descobriment del goig i el dolor que porta la vida. L'antecedent és un recull anterior, de cinc poemes, premiat amb l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Mallorca el 1904, que es titulava Les fruites savoroses. Aquest poemari també està influït pel poeta francès Albert Samain, perquè canta un jardí idíl.lic i s'interroga sobre el sentit de la vida. Tot a partir de motius aparentment irrellevants o frívols, però que esdevenen categoria literària.
|
|
||||||
|
|
La infantesa Hi ha cinc poemes dedicats a la infantesa : "Com les maduixes", "Els albercocs i les petites collidores", "Les peres jovenetes" , "Les cireres ingènues" i "Les nous del berenar". Es tracta d´una tria fruites petites i vistoses, en algun cas, sorolloses, com les nous. En les maduixes i les peres parla de la felicitat de la infantesa i la innocència dels infants que no coneixen el dolor ni la malícia. En aquests poemes, Pandara i Ixena són dues nenes que viuen en el Paradís perdut. En canvi, en els altres tres poemes, l´autor es posa a moralitzar: en els albercocs s´exalta la sensatesa i la previsió; en les cireres, la mare posa a prova els tres nens oferint-los les cireres i cadascun reacciona de tres maneres diferents: un és vanitós, l´altre és golafre i el tercer, el petit, es queda fascinat per la bellesa de la fruita. En el darrer, el de les nous es presenten dos germans que es barallen i un tercer que treu profit de la situació i es mostra amb una cautela que al final és recompensada, per tant, el poema valora el seny. |
||||||
|
La
maduresa A les prunes i els préssecs tenim dues dones en plenitud física, belles i sensuals, Cal.lídia i Aglaia, en ple estiu. A Cal.lídia s´enalteix el seny i la previsió. En les taronges , Aglae està embarassada. Les magranes estan dedicades a Hera, la muller d´Alcides, deessa protectora de l´amor matrimonial, una dona sola que enyora el marit . En aquest poema s´exalta la sexualitat femenina dins del matrimoni. En les llimones es parla de l´ordre i la felicitat de la vida quotidiana més anodina i vulgar. Metimna és la perfecta mestressa de casa i posa pau entre els dos fills, Liceni i Naïs.En la síndria, hi ha una trobada de dones i una protagonista, Eglé, que sembla maliciosa i esbojarrada, però acaba fent una defensa del treball i la família com a mitjà de canalitzar la feminitat. Tot aquest ventall de dones s´assembla a Teresa, la Ben Plantada d´Eugeni d´Ors. |
|
||||||
|
La vellesa Sis poemes més: "Les figues matinals" (la vídua, Neera, és presentada amb un to irònic), "Agavé i les castanyes" i "Les serves endreçades" (dones prop de la mort; la primera, Agavé, perquè no s´ha casat, es troba sola), "La poma escollida" i "Les gracioses ametlles" (reflexió sobre la vellesa des de la vellesa) i "Els codonys tardorals" (reflexió de la vellesa futura des de la joventut: dos amics parlen de la promesa d´un d´ells, Ligea, quan sigui vella). Les fruites triades pertanyen a l´època de la tardor i l´hivern, i se´n poden fer confitures per conservar el gust i l´olor de quan eren fresques. La vellesa és vista en un doble vessant: com a tristesa i solitud, però també com a dolçor i tranquil.litat, i resignació, no pas pessimisme. |
||||||
|
Característiques dels poemes Carner presenta un món harmònic i idealitzat, format per nens i dones amb noms grecs, cosa que els mitifica i ens distancia de les situacions presentades. No són persones individualitzades sinó arquetipus que representen virtuts i estats. En els poemes II,IV,V,IX,XII,XIV,XVI, la relació entre el personatge i el fruit del títol és d´identitat. En canvi, en els poemes III,VI,XI,XIII,XV i XVII, el personatge cull, menja o usa el fruit: la relació és de metonímia, per proximitat. En els poemes I,VIII,X i XVIII el fruit es torna un símbol concret: de la perfecció del món (maduixes), de la sexualitat (magranes) , de l´acte amorós (collir figues) o del poeta (raïm). Carner també escull cuidadosament la relació entre fruita i personatge: entre l´edat i la constitució del personatge i l´estació de l´any i la constitució de la fruita. La natura és el marc idealitzat dels poemes: harmonia, ordre, lluminositat. De vegades es personifica en l´amant (la figuera) o en la mainadera dels nens (la noguera). Tota la natura s´humanitza. |
|
||||||
|
|
La majoria dels versos són alexandrins, excepte en el darrer poema,que són decasíl.labs. Els divuit poemes presenten, doncs, una Arcàdia clàssica, dins d´una concepció del món burgesa i conservadora: els infants i els dones com a perpetuadors del món i una sèrie de virtuts que podríem llistar així: resignació, conformisme, seny i previsió, joia i dolor. El misatge final és que en el futur es rebrà la recompensa. I tot en un to didàctic i moralitzant. El seny és l´acceptació del paper que cadascú ha de fer en funció de les circumstàncies, edats de la vida i estacions de l´any, però també presenta un cert ressò dionisíac , de goig físic i sensual. Aquest llibre el va consagrar com a autor noucentista, per la seva emoció continguda, la forma cuidada i el ritme poètic, però sobretot pel seu tema. I la conclusió que Carner fa de tot plegat és que el món està ben fet. Res més ni res menys. |
