Comentari de text:
"Can vei la Lauzeta mover" de Bernat de Ventadorn
|
Can vei la lauzeta mover
|
 Bernat
de Ventadorn està documentat entre 1150-1170 a la Provença
francesa. La seva "vida" només esmenta que fou fill d'una
fornera casquivana i que fou amant de dones casades, sembla ser que Margarida
de Turena i la Duquessa de Normandia. Aquest poema és un dels més famosos de la poesia trobadoresca occitana, perquè mostra molts dels tòpics temàtics i obeeix totes les normes mètriques del gènere. Bernat practicava el "trobar leu" (forma senzilla i tema profund). Podem definir el
text com una CANSÓ D'AMOR i, a més, un MALDIT COMIAT, on
el trobador està tan trist per haver perdut el favor de la dama,
que decideix acomiadar-se de tothom, inclosa la midoms, i deixar de cantar.Pel que fa a la distribució temàtica, és la següent: · Cobla 1: El trobador veu una alosa feliç i li té enveja, perquè ell se sent desgraciat. · Cobla 2: El trobador es plany d'haver perdut l'amada, que l'ha abandonat. · Cobla 3: Recorda el moment de veure els seus ulls, quan es va enamorar. · Cobla 4: El trobador culpa a totes les dones, per no ajudar-lo gens. · Cobla 5: Li retreu a ella la seva incoherència i té por d'haver "picat massa alt", pel gran poder que ella té. · Cobla 6: Ella no té pietat d'ell, i el veu morir d'amor, sense ajudar-lo. · Cobla 7: Decideix marxar de la vora d'ella, que "l'ha mort" per amor. · Tornada: S'acomiada de Tristany, el seu amic, i decideix no tornar a cantar. En resum, hi ha 3 parts clares: l'estat d'ànim que té, amb el seu motiu i l'inici de la relació(1-2-3); la mala relació que té amb les dones i amb la seva dama en particular (4-5-6) i el comiat d'ella i del món (7 i tornada). Mètricament
parlant, el poema té 7 cobles de 8 versos octosíl.labs.
Són unissonants perquè tenen el mateix esquema de rima,
que és consonant i masculina: -er,-ai,-er,-ai,-e,-on, -e, -on (abab-cdcd),
i la tornada repeteix les quatre darreres rimes.Presenta dues influències
culturals i literàries molt clares: les Metamorfosis d'Ovidi,
pel tema de Narcís i la literatura artúrica , pel tema de
Tristany. Narcís, fill d'un riu i una nimfa, era tan bell que totes
les nimfes s'enamoraven d'ell; però era massa presumit i vanitós
i va acabar creient que cap d'elles el mereixia, i els amics també
el van deixar. Un dia, volia beure, i va trobar una font. Va veure la
seva cara reflectida en l'aigua d'una font , però va pensar que
era una altra persona i la va veure tan bella que es va ajupir per besar-la.
Llavors, la imatge va desaparèixer. Quan l'aigua es va aquietar,
la va tornar a veure i ho va tornar a provar. Passà el mateix.
Al final, va creure que l'estava refusant, aquella persona desconeguda,
i es va clavar un punyal al cor. Com que havia sigut molt bell, els déus
van convertir les gotes de la seva sang en una flor, el Narcís,
que creix a la vora de l'aigua. L'altra influència és la de la literatura artúrica, amb el SENHAL de la tornada, Tristany, protagonista de Tristany i Isolda, una novel.la de cavalleries. *** Anàlisi
del text:Cobla 1 Presenta el tòpic de la Natura contraposada als sentiments del trobador (alosa contenta i ell, desgraciat). "El raig" del segon vers és una metonímia del sol. El darrer vers, "em meravello que , al moment, el cor no se'm fongui de desig" , és una hipèrbole, motivada pel gran dolor i enveja que sent. Cobla 2 Presenta el tòpic de la dama com a lladre de cors, una dama poderosa que ho té tot (a ell, a ella mateixa, a tot el món...expressat amb un polisíndeton que suma significats i engrandeix el poder d'ella) i que no li atorgarà més " favor " (ser considerat "algú" a la cort). Tenim un hipèrbaton a "jo d'amar no em puc abstenir" que remarca l'amor que sent, en posar-lo en primer lloc. Cobla 3 Ara tenim el tòpic de la dama traïdora, "que el va deixar mirar-se en els seus ulls" (els ulls com a mirall i com a metonímia de tota la dama, és un altre tòpic trobadorsc) cosa que li va produir la bogeria per amor (un altre tòpic): "mai més vaig tenir poder sobre mi, ni vaig ser meu des del moment...". La dama traïdora és un mal senyor, que no té cura del seu súbdit o vassall. La cobla acaba amb una comparació entre la seva situació (se sent perdut) i el mite grec de Narcís, història d'un amor impossible i d'una metamorfosi a flor. Cobla 4 Apareix una mica de misogínia medieval: rebaixa la midoms a "domna" i la cansó comença a ser MALA CANSÓ (critica a tot el gènere femení, perquè no l'ajuden, perquè no són de confiança, perquè el desesperen, perquè una el destrueix i el confon, i les tem, i no les creu, i totes són iguals). Hi ha referències a l'estil de vida cavalleresc: abans defensava les dones i ara les "desempararà". Cobla 5 Continua rebaixant la dama: de midoms a domna i ara a femna (femella). És capriciosa i voluble "no vol que el s'ha de voler, i allò que se li prohibeix, fa". La "mala mercè" d'ell és , en realitat, un insult cap a ella, a qui comença a considerar com a "massa alta per a ell". Dins la cobla apareix un vers estrany,que sembla ser un proverbi antic: "i he fet com el boig en el pont". L'explicació que se li ha donat és que en un pont inestable o a punt de caure, un cavaller havia de descavalcar i dur el cavall per les regnes, o bé repartir el pes de les seves bosses, etc. per poder passar sense problemes. Un boig no ho faria, i per tant el pont i ell caurien. És una metàfora del fet que la seva bogeria per amor "l'ha dut a caure en desgràcia". Cobla 6 Continua acusant la dama de mala senyora: la que hauria de tenir més pietat no en té, per tant, ja no la pot tenir ningú més. I a més, és tan bella, que "qui la veu , no pot creure que no tingui pietat de qui la desitja". Cobla 7 En aquesta cobla insinua que tenia alguna mena de dret a ser estimat per ella, però és discret i no especifica per què. A l'Edat Mitjana, quan un vassall era abandonat pel senyor, s'exiliava del feu, marxava. Ell fa igual: calla ("com a mort li responc", és una metàfora) i se'n va, ja que ella no el reté a la seva vora. L'acumulació de les coses que no han influït en ella (ni precs, ni pietat, ni dret), mitjançant un polisíndeton, encara agreuja el seu sentiment i la pietat del lector envers ell. Tornada S'acomiada de Tristany, un senhal d'un amic seu, el trobador Rimbaut d'Aurenga. I insinua que no li envia la seva cançó a ella, per amagar-se'n. Segurament, tot el poema era una pura convenció: en realitat, el trobador no se'n va enlloc. *** En resum, es tracta
d'un poema típic i tòpic sobre els temes i l'estil trobadorescos,
però amb belles referències a la tradició cultural
europea, grega i artúrica, i algunes figures retòriques
que embelleixen i donen plasticitat al conjunt. El sentiment de pena i
autoexili del trobador, per haver perdut el favor de la midoms, està
expressat d'una forma bella i musical, que arriba molt bé als lectors.
|
(web realitzada durant el segon trimestre de 2005)