X aC

IX aC

VIII aC

VII aC

VI aC

V aC

IV aC

1. EL SUBSTRAT

El SUBSTRAT PREROMÀ de Catalunya provenia de:

• l'indoeuropeu (pobles que van arribar aquí entre els ss X-V aC)
• el fenici (el 645. aC funden Eivissa)
• el grec(van arribar al s. VII aC, a Empúries)
• i l'iberobasc (VI-V aC: ibers i bascs eren diferents, però tenien coses en comú en aspectes ling.)

Definició de SUBSTRAT:

Llengua d'un territori que és substituïda per una altra llengua (per conquesta o colonització), però que influeix en la nova, aportant-hi alguns trets ling.

Mots catalans que provenen del substrat:

-III aC

-II aC

-I aC

I dC

II dC

III dC

IV dC

V dC

2. LA ROMANITZACIÓ

Els romans conqueriren mig continent i hi implantaren el llatí vulgar o col.loquial. La zona es diu ROMÀNIA i la van convertir en una unitat lingüística. A Catalunya, van desembarcar a Empúries l'any 218 aC.

L'evolució del llatí vulgar donà origen a les llengües romàniques, a partir del s. VIII dC: GALAICO-PORTUGUÈS, CASTELLÀ, CATALÀ, OCCITÀ, FRANCÈS, RETOROMÀNIC, ITALIÀ, ROMANÈS I SARD.

La relació entre elles és molt evident:

-La zona Tarraconense va rebre un llatí de veterans i colons, més innovador, amb neologismes...

-La zona Bètica va rebre el llatí de les classes altes i era més culte i conservador.

-El llatí va donar lloc a les llengües romàniques perquè es va descohesionar i va rebre influències del superstrat germànic i àrab.

-Les llengües romàniques es classifiquen en dos grups: l'oriental (italià i romanès), que manté els sons oclusius intervocàlics sords i fa els plurals sense -s, i l'occidental (totes les altres, que fan just el contrari: sonoritzen i fa plurals amb -s). El sard té característiques de tots dos blocs.

V

VI

VII

3. EL SUPERSTRAT GERMÀNIC

Els germànics van iniciar la ocupació de l'Imperi romà al segle V, però no van imposar la seva llengua. Els visigots,que s'instal.laren a Hispania, adoptaren el llatí. Els francs s'instal.laren a la Catalunya Vella i formaren comtats, a on nomenaven comtes. En debilitar-se l'Imperi franc, els comtats s'independitzaren i el càrrec de comte passà a ser hereditari.

El lèxic que van deixar els germànics en les incipients llengües romàniques està relacionat amb la guerra, els colors, els antropònims i el feudalisme.

Definició de superstrat

Llengua que s'introdueix en la zona d'un altra, però no arriba a subtituir-la, tot i que hi deixa trets ling.

 

Mots catalans que provenen del superstrat germànic:

4. EL SUPERSTRAT ARÀBIC

Els àrabs entraren a la península l'any 711, durant el període de formació de les llengües romàniques.No van trobar cap resistència dels visigots

A la Catalunya Vella la influència àrab durà un segle, però a la Cat. Nova va durar 4 segles, i a València i les Illes, 5 segles i mig.

Durant l'ocupació, els nuclis cristians del Nord de la península, van desenvolupar les lleng. romàniques primitives: asturlleonès, castellà, català i aragonès.

Mots catalans que provenen del superstrat aràbic:

VIII

IX

X

XI

5. EL NAIXEMENT DE LA LLENGUA CATALANA

La llengua catalana es va formar entre els segles VIII i X a cavall dels Pirineus, en els territoris de l'Imperi carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica (Catalunya Vella, fins el curs del Llobregat)i que l'emperador Carlemany havia arrabassat als àrabs. Els territoris que restaren en poder dels àrabs es van dir Catalunya Nova.

El 813, al Concili de Tours, els bisbes van ordenar les predicacions en llengua romanç, perquè la gent ja no entenia el llatí.

El 839, l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell, que és un text en llatí, relaciona uns topònims en català, en un document anomenat Capbreu, per identificar el seu corresponent nom llatí, en l'acta.

-El Concili i l'Acta de consagració són les primeres mostres que ja es parla català. Així doncs, els primers mots escrits en català estan en textos llatins, i corroboren la idea que la gent del poble ja no parla llatí sinó una llengua nova:

A l'acta	Al Capbreu	Avui
Lauredia	Loria	(St Julià de) Lòria
Keros albos	Chers Albs	Queralbs
Meranicos	Meranges	Meranges

 

XII

XIII

6. L'EXPANSIÓ DE LA LLENGUA CATALANA

El comte català Borrell II no va jurar fidelitat al rei franc (s. X) i això marca l'inici de la independència de Catalunya.

El 1137, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, es casa amb Peronella d'Aragó: neix la Corona catalano-aragonesa.

Durant els segles XII i XIII , la Corona es va estendre cap al sud i cap a l'est , i la frontera lingüística va quedar establerta al final del regnat de Jaume I: les illes (repoblades per gent de la Cat. Vella) i València (repoblada per gent de la Cat. Nova)

Els primers textos escrits en català coneguts actualment són fragments de la versió catalana del Forum Iudicum (traducció al català d'un fragment de lleis visigòtiques) i el recull de sermons Les Homilies d'Organyà, tots dos del segle XII.

També hi ha molta lit. jurídica en català a finals del s. XIII: els Furs de València, els Costums de Tortosa, els Usatges o el Llibre del Consolat de Mar, recull de lleis de comerç marítim.

-En aquest període s'enceta la literatura en català, en prosa, i de la mà de Ramon Llull ,el primer pensador europeu que usà una llengua romànica per a la filosofia, ciència i teologia, quan en aquell moment tot es feia en llatí.

Llull (1233-1316) es considera el creador del català literari, amb una sintaxi complexa i madura, i al mateix temps espontània i viva. També és un creador de lèxic nou , degut a les necessitats del seu discurs abstracte: va introduir llatinismes, va crear paraules "estranyes" (de bondat, "bonesa")

-Una mica posteriors són les 4 cròniques (prosa històrica) , escrites en la segona meitat del s. XIII, amb diversos estils (narració, epístola, discurs, diàleg):

• La de Bernat Desclot parla de Pere II el Gran (1114-1285) i és molt solemne.
• La del rei Jaume I, o Llibre dels Feits, parla del seu propi regnat i és més espontània, amb refranys, comparacions i oralitat.
• La de Ramon Muntaner (1265-1336), parla de "lo bell catalanesc" i és molt patriòtica. L'estil és hiperbòlic i espontani.
• La del rei Pere III el Cerimoniós (1336-1387) ja és més tardana, l'estil és subordinat, té més figures retòriques i és elegant.

-En poesia, no hi ha res en català, en aquest període. La poesia popular està perduda, i la culta es feia en occità, tot i que els trobadors fossin catalans, pel prestigi d'aquesta llengua i per proximitat geogràfica.

-L'ADSTRAT OCCITÀ: el veïnatge amb Occitània i la poesia trobadoresca ens deixen paraules com : faisó, beutat, ambaixada, bacallà, bressol...

XIV

XV

7.EL PERFECCIONAMENT ESTILÍSTIC

El català va tenir una considerable expansió com a llengua de creació i de govern entre els segles XIII i XVI, temps en què la corona catalano- aragonesa va estendre els seus dominis per la Mediterrània, a Sicília, Sardenya, Nàpols i fins i tot a Atenes i Neopàtria, , ja que havia fet un pacte amb Castella que li limitava l'expansió per la península.

Aquest Estat ampli i complex es governava a través de la Cancelleria Reial, que elaborava els documents propis de l'administració, en català, aragonès i llatí. Pere III el Cerimoniós la impulsà a partir del s. XIV i aquesta institució van crear un estil madur i elegat, un model de llengua com el que avui seria el cat. estàndard.

El s. XV Martí l'Humà morí sense fills, i el Compromís de Casp proclamà Ferran d'Antequera, per la qual cosa s'instaurava un rei castellà com a regent de la corona catalana.A partir de Ferran d'Antequera, el cast. va compartir usos i funcions amb el català, especialment entre les classes altes.

El rei Alfons el Magnànim s'instal.là a Nàpols i introduí l'Humanisme. El rei Joan II va dur a la davallada a Barcelona, mentre València es feia més pròspera i activa, i donava lloc al segle d'or de les lletres catalanes.

Ferran el Catòlic es va casar amb Isabel de Castella i això va unir els dos regnes (castellà i catalano-aragonès), conservant la seva personalitat, lleis i costums, però va desaparèixer la dinastia catalana.

El català del s. XV ja està normalitzat,és llengua de cultura malgrat no té una gramàtica, però se segueixen les normes de la Cancelleria Reial i els escriptors. La invenció de la impremta encara contribueix més a la seva normalització. A finals del segle apareixen tractats de lingüística, com ara els reculls de formes incorrectes de B. Fenollar.

De l'Imperi Català han quedat restes per Europa:

-A Sicília hi ha mots catalans en el camp nàutic.

-A Sardenya hi ha uns 4000 catalanismes, i el català s'ha conservat fins avui a la ciutat de l'Alguer.

-No va influir en el grec, però molts hel.lenismes van penetrar en el català, en aquella època.

La relació amb Itàlia en l'època d'Alfons el Magnànim, comportà que una de les primeres traduccions conegudes de la Divina Comèdia fos la catalana d’Andreu Febrer , i que també es traduís el Decameró.

L'ADSTRAT ITALIÀ ens ha deixat paraules relacionades amb la música, com: camerino, adàgio, alegro, piano, sonata...

Entre les mostres literàries de relleu universal d'aquest període es poden esmentar les de:

• La llengua Bernat Metge , influïda pels clàssics, de sintaxi llarga i llatinitzada, i lèxic culte, i que reflecteix l'estil de la Cancelleria Reial.
• La prosa religiosa de Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer, que aporta un reflex de la llengua parlada: diàlegs en estil directe, exemples , comparacions populars,onomatopeies,etc.
• Ausiàs Marc, el primer poeta català que escriu en català i bandeja l'occità definitivament,i fa evolucionar també la temàtica de la poesia culta.
• Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, considerada com la primera novel·la moderna de la literatura occidental. També l'anònim Curial e Güelfa, de temàtica semblant.

XVI

XVII

XVIII

8.LA CRISI LINGÜÍSTICA DURANT LA DECADÈNCIA

Amb Carles I, la corona catalano-aragonesa perd la seva cort, malgrat conservar les Institucions . Part dels nobles catalans se'n van a la cort carlista i adopten el castellà.

L'expulsió dels moriscos (XVI) fa que València perdi 1/3 de la població i sigui repoblada per castellans.

Després de la Guerra dels Segadors (1640-1659), les terres del nord de Catalunya (Rosselló Capcir, Vallespir, Conflent i la meitat de la Cerdanya) foren cedides a la corona francesa i, immediatament, el català va ser prohibit a l'educació i en els usos oficials. Malgrat això es mantingué com a llengua de la legislació i de l’Administració, i com a única llengua popular.

El procés de substitució lingüística començava per culpa de la pèrdua de poder polític. Les editorials de Barcelona i València preferien editar en castellà perquè hi havia més demanda. El llatí continuava essent considerat llengua culta (universitats, església, lit. jurídica i filosòfica). Tot això provocà la pèrdua de la consciència ling. i la desconfiança envers la pròpia llengua. I el castellà prenia l'ús públic, mentre que el català es reduïa a l'àmbit privat i entre classes populars.

Van entrar molts castellanismes en el lèxic.El català es va dialectalitzar molt més i aparegueren els noms de "llengua mallorquina", "llengua catalana" i "llengua valenciana" per primer cop.

En la Guerra de Successió a la corona d'Espanya (1704-1714) els territoris de l'antiga corona d'Aragó prengueren partit a favor de l'arxiduc Carles i lluitaren al costat de les potències aliades. Per això, després de la derrota, Felip V promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual es perderen Menorca i Sardenya, i les institucions pròpies: El català va ser exclòs de la legislació i de l’Administració de justícia i municipal, de l’ensenyament i de la documentació notarial i de comerç.

Espanya esdevenia un estat uniforme, amb un fort centralisme i els funcionaris castellans s'instal.laren a Catalunya.

Cap al segle XVIII, la Il.lustració va crear acadèmies, societats culturals, etc., es van fer estudis de totes les disciplines, encliclopèdies, etc., però sempre en castellà.

Tot i això, hi hagué erudits que estaven preocupats per la situació del català i en cantaven les excel.lències com a llengua. Van escriure estudis d'ortografia, diccionaris, edicions de clàssics.... en català. Un exemple són Les Instruccions per a l'ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac.

-En el Renaixement i el Barroc, el català va viure una etapa de decadència pel que fa a la literatura culta. Com que les classes altes es castellanitzaven, els escriptors preferien escriure en castellà per aq aquest públic.

D’aquest període es pot destacar l’obra de Josep Vicenç Garcia (el rector de Vallfogona) i Francesc Fontanella a Catalunya, i de Joan Ramis a Menorca.

L'ADSTRAT FRANCÈS ens ha deixat paraules com: beixamel, biberó, bidet, bufet, silueta... el sufix –ATGE.

L'ADSTRAT CASTELLÀ I AMERINDI ens ha deixat paraules com:borratxo, broma, burro, buscar, llàstima...(l'adstrat amerindi arriba a través del castellà, a partir del descobriment d'Amèrica: canoa, huracà, mico, lloro, tauró...)

9.LA RENAIXENÇA

Coincidint amb els moviments del romanticisme i del nacionalisme a tot Europa, aparegué a Catalunya un moviment de recuperació de l'ús literari del català. Llengua i Nació s'indentificaven i s'exalçava el passat medieval i la cultura popular.

L’inici de la Renaixença se sol situar simbòlicament amb la publicació de l’oda La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau.

El pròleg de J. Rubió i Ors a Lo Gaiter del Llobregat (1841), es considera el programa ideològic de a Renaixença. En ell es propugna:

• La fixació gramàtica i ortogràfica
• Afermar la seva unitat
• L'expansió en els mitjans de comunicació socials i privats.

La restauració dels Jocs Florals (1859) és decisiva per a l'ús lit. de la llengua: es donen a conèixer obres i autors, fins i tot fora de les nostres terres.

El català s'introdueix a la premsa diària i periòdica de tot el territori, tant d'abast nacional com local i comarcal, amb diaris com La Renaixença i La Veu de Catalunya,i revistes com L'Avenç.

Paral·lelament s’inicien estudis sobre la llengua i s’elaboren diccionaris (com el de Marià Aguiló), tractats de barbarismes i ortografies (com el de Josep Balari). Hi ha polèmiques entre els erudits, com la lluita entre els partidaris del "català que ara es parla" i els dels textos antics.

La revista l'Avenç es va proposar: eliminar l'anarquia ortogràfica i descastellanitzar-la, establir normes per unificar la llengua popular i la culta,i depurar i enriquir el vocabulari. La seva campanya ling. (1890-92) assentà les bases del que faria Pompeu Fabra al s. XX.

Així doncs, es passa de la diglòssia ling. de la primera meitat del segle (cast. a la vida oficial, premsa, ciència, ensenyament; i cat. a la vida privada, la poesia, la cançó,els acudits...) al desvetllament del catalanisme polític de la burgesia, i la presa de consciència que la llengua pròpia també pot ser culta: el català entrà en la poesia d'autor, el teatre, la novel.la , la vida pública, etc.

- A la segona meitat del segle XIX, aquest moviment va donar obres de nivell universal i d'un gran èxit popular com són les de Jacint Verdaguer, autor dels poemes èpics L’Atlàntida i Canigó; Àngel Guimerà, que va atorgar nivell literari al teatre nacional amb obres com Terra Baixa; Narcís Oller, autor de novel·les d’una gran modernitat, com és el cas de La febre d’or.

-Entre finals de segle i inicis del s. XX, escriurien els modernistes: Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Ignasi Iglésias, Víctor Català, Raimon Casellas, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover,etc.

10.LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE LA LLENGUA

A començament del segle XX, a Catalunya el catalanisme polític va reivindicar l'ensenyament de la llengua catalana i el seu ús a l'Administració. Des de les institucions, molt especialment des de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba va donar un gran suport institucional a la llengua , amb la creació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907).

El 1906 es va fer el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, impulsat per Mossèn Alcover, que també començà el Dicc. català- valencià-balear el 1926, una obra magna que seria acabada per F. de Borja Moll el 1962.

El suport polític i de l'IEC van permetre la institucionalització de la tasca realitzada per Pompeu Fabra entre 1913 i 1930 per tal de codificar i normativitzar el català. Anmb tal propòsit, ell i els seus col.laboradors dela Secció Filològica de l'IEC van redactar:

• Les Normes ortogràfiques, 1913.
• La Gramàtica, 1918.
• Les Converses filològiques ,1919-28 (articles de divulgació).
• El Diccionari general ,1932.

Amb l'obra de Fabra el català es va dotar d'una normativa unificada , que tenia en compte el català antic i el modern, que adoptava neologismes i llatinismes i que depurava el català de barbarismes. Tota la societat i els intel.lectuals adoptaren les seves normes, que són les que fem servir avui dia.

La Dictadura de Primo de Rivera(1923-30) abolí la Mancomunitat, però no afectà la vitalitat de la llengua.

La Segona República (1931-1939), la Constitució de 1931 i l'Estatut d'Autonomia de 1932, van permetre a Catalunya recuperar la Generalitat, que el català fos declarat llengua co-oficial i la realització d'una política activa de suport al seu ensenyament.

Les Illes Balears i les terres valencianes, en canvi, no arribaren a veure aprovats els seus estatuts d'autonomia.

-La tasca de la Mancomunitat i dels erudits del Modernismei el Noucentisme va donar fruits importants, quant a la creació de biblioteques, entitats culturals, edició de llibres, etc.

-Per exemple: d'11 diaris en català el 1927 es va passar a 26 el 1933. Es van impulsar emissores de ràdio en català. Els Instituts-Escola i l'escola de Magisteri de la Generalitat feien servir exclusivament el català. La resta d'escoles i universitats havien de ser bilingües per la constitució.

Aquest inici de segle trobem autors de la talla de Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Joan Alcover, Joan Salvat-Papasseit, Josep Carner, Guerau de Liost, Josep M. de Sagarra, i Bartomeu Rosselló Pòrcel.

I comencen a escriure Salvador Espriu, J. V. Foix, Carles Riba, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda...

11.LA PERSECUCIÓ DE LA LLENGUA DURANT EL FRANQUISME

Entre els anys 1939 i 1975, durant la dictadura del general Franco, després de la Guerra Civil, la persecució del català, igual que la del basc i el gallec, va ser intensa i sistemàtica, sobretot fins al 1962.

La propaganda feixista va entrar a les escoles i en la vida en general. Les personalitats i intel.lectuals republicans es van haver d'exiliar i els que es van quedar van emprendre una tasca de resistència interior, cultural, literària i lingüística, des de la clandestinitat. La classe mitjana es va mantenir catalanista, però l'alta burgesia es va castellanitzar.

Es va prohibir l'edició de llibres, diaris o revistes, les biblioteques van ser depurades,els noms de pobles i carrers es castellanitzaren i es prohibí la telegrafia i les converses telefòniques en català. El cinema, la ràdio, el teatre, i la televisió únicament podien ser en castellà. La documentació administrativa, notarial, judicial o mercantil també i la que es feia en català es considerava nul·la de ple dret. En general, tota la imatge exterior del país era en castellà.

A la decada dels 50, coincidint amb l'entrada d'Espanya en l'ONU, es van deixar publicar revistes en català, com Canigó i Serra d'Or; igual que els premis literaris. Als anys 60 va disminuir el control i la censura i es podia editar en català sempre que passés la censura del govern. Progressivament, el català aparegué a la televisió,la ràdio i alguna pel.lícula. Es creà l'Òmnium Cultural , i començà la Gran Enciclopèdia Catalana, les revistes Cavall Fort, Patufet, etc.I es celebrà el Primer Congrés de Cultura Catalana (1964).

Malgrat tot, la llengua catalana es va mantenir com a llengua de transmissió familiar tant a Catalunya i les Illes Balears com a la resta de territoris de parla catalana. I a partir de 1964 s'instaurà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

-En aquest temps molts escriptors formats en l'època anterior, alguns d'ells des de l'exili, com Carles Riba, Mercè Rodoreda o Pere Calders, i altres a l'interior, com Salvador Espriu, o Vicent Andrés Estellés, van escriure obres molt rellevants.

-La forta immigració castellanoparlant , a partir dels anys 60, tornà a complicar el procés de ressorgiment cultural de la llengua, que en aquells moments estava afavorit pel moviment musical de la "Nova Cançó" (Raimon, Pi de la Serra, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Joan M. Serrat, Guillermina Motta, Ma. del Mar Bonet)

-També ha estat una època de començament d'influència de la llengua anglesa, que encara ara es manté viva.

L'ADSTRAT ANGLÈS ens ha donat paraules com: bistec, bar, còctel, rècord, eslògan... bàsquet, xut, tennis, hoquei...

12.EL CATALÀ EN LA DEMOCRÀCIA

Un cop recuperades les llibertats democràtiques, la Constitució Espanyola de 1978 reconeix la pluralitat lingüística d'Espanya.

El 1977 es restablí la Generalitat amb el president Josep Tarradellas, que ha estat succeït per Jordi Pujol i per Pasqual Maragall, mitjançant elecció democràtica.

Els estatuts de Catalunya (1979) i de les Illes Balears (1983) reconeixen el català com a llengua pròpia d’aquests territoris i la declaren llengua oficial juntament amb el castellà, i també ho ha fet, amb la denominació legal de valencià, el de la Comunitat Valenciana (1982).

De manera paral·lela, la Constitució d’Andorra (1993) estableix que el català és la llengua oficial de l’Estat.

A l’empara dels estatuts, els parlaments autònoms de Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana van aprovar, entre 1983 i 1986, lleis de suport a la llengua catalana, que la introduïren a l’escola, l’administració i els mitjans de comunicació institucionals. L’any 1998 el Parlament de Catalunya va aprovar una nova Llei amb l’objectiu de promoure l’ús del català al món econòmic, les indústries culturals i els mitjans de comunicació privats.

En aquests anys s’han creat mitjans de comunicació entre els quals cal destacar, pel seu elevat grau d’acceptació popular, TV3 i Catalunya Ràdio a Catalunya o el Canal 9 a València i, darrerament, un gran nombre de ràdios i televisions locals a tots tres territoris.

En aquest període el català ha anat recuperant presència a la premsa de manera que actualment hi ha deu diaris en llengua catalana: Avui, El Punt, Regió 7, Diari de Girona i El Nou 9 a Catalunya; el Diari de Balears a Mallorca, i el Diari d’Andorra i el Periòdic d’Andorra al Principat d’Andorra, i les versions catalanes dels diaris El Periódico i Segre. També són en català trenta setmanaris, un centenar de revistes i més de dues-centes publicacions d’àmbit local.

L’edició en llengua catalana ha arribat a cotes molt altes pel que fa al nombre de títols editats, que cada any s’ha anat incrementant de manera constant. L’any 1999, per exemple, s’editaren 7.492 títols en llengua catalana, amb un total de més de vint milions d’exemplars. A finals d’aquest mateix any, el total de títols disponibles en llengua catalana, segons els registres de l’ISBN, superava els 75.000.

L’any 1994, segons un informe de la Unesco, la llengua catalana era la desena llengua més traduïda del món, per llengües de partida.