BOTTICELLI
|
El naixement de Venus |
|
|
LOCALITZACIÓ
ELEMENTS FORMALS
ICONOGRAFIA
INTERPRETACIÓ
ACTIVITATS
EL DETALL
DOCUMENTACIÓ
|
L'escena està tractada amb una gran poesia i una senzilla exquisitesa. El suau moviment de les onades, el lent plugim de les roses i la delicadesa dels moviments de l'Hora tenen el seu referent en el lleu vaivé de venus, bressolada pel buf de Zèfir. Tot plegat fa la sensació de repetir una cadència musical que transmet la necessària delicadesa del naixement de la deessa de l'amor. Per reforçar aquest llenguatge melodiós i cadencial, Boticcelli ha emprat colors suaus, rosats i blau cels. L'escena se situa en el paisatge d'una badia de formes suaus, que permeten donar perspectiva a tot el conjunt. La composició es podria esquematitzar en la geometria del triangle, i en el desplaçament cap a la dreta que provoca la direcció del vent. La centralitat assimètrica de Venus es compensa amb els grups de Zèfir i l'Hora.
Hesíode explica que Afrodita (la Venus romana) va néixer de la fecundació del mar produïda pel semen d'Urà, caigut en forma de pluja de roses. Acabada de néixer, la deessa va arribar a les costes de Xipre damunt d'una petxina, portada pel vent suau i càlid de l'oest (Zèfir), acompanyat per la nimfa Cloris, que fa verdejar la terra. Venus és rebuda a la costa per la nimfa Hora, que amb un mantell cobreix la seva nuesa. Venus és la deessa de l'amor i l'ideal de la bellesa femenina.Venus està representada com a anadyomene, la que emergeix.
Botticelli va rebre l'encàrrec del seu mecenes, Lorenzo di Pierfrancesco de Mèdici, cosí de Llorenç el Magnífic. El quadre decoraria les estances de la vil·la de Castello, a prop de Florència. El quadre simbolitza l'ideal de la bellesa femenina del Renaixement i la passió dels humanistes pel món antic.
"I al voltant una blanca escuma sorgí de l'immortal membre i, enmig, nasqué una donzella. De primer s'atansà a la divinal Citera; d'allí, després, es dirigí vers Xipre arreu de corrents banyada. I de la mar aparegué la bella i venerable dea, i a l'entorn dels seus subtils peus creixia l'herba. Afrodita l'anomenen els divins i els homes, perquè nasqué enmig de l'escuma, i també Citerea, car fou allí que dirigí les seves passes. HESÍODE, Teogonia, 190-206.
Alguns autors consideren que Botticelli va pintar en el rostre de la deessa Venus el de la seva estimada Simonetta Vespucci.
Richard BURNS, Sandro y Simonetta, Emecé Editores, Barcelona, 1992.
|
