TRAGÈDIA A L'INSTITUT
Els assassins de Denver volien "matar negres" el dia de l'aniversari de Hitler
La policia confirma que els dos alumnes neonazis van sembrar de bombes l'institut, van matar 13 persones i després van suïcidar-se
DENVER: Redacció

Dylan Klebold, de 17 anys, i Eric Harris, de 18, van escollir el 110 aniversari del naixement d'Adolf Hitler per entrar a la seva escola armats fins a les dents i "eliminar" els alumnes que mensypreaven particularment: negres i hispans. Però també van tirar a matar contra atletes i contra alguns companys de classe que en alguna ocasió els havien recriminat la seva condició de neonazis.

L'última xifra de víctimes és de 15 persones mortes: nou nois, tres noies, un professor i els dos joves assassins, que es van suïcidar. La xifra de ferits és de vint, molts dels quals estaven molt greus. Les persones mortes van ser trobades a la biblioteca, a l'entrada de la biblioteca i fora el pati.

La tragèdia va començar quan els dos joves, després de sembrar de bombes casolanes l'institut i els seus voltants (la policia en va trobar trenta), van entrar a l'escola Columbine, com cada dia, a poc a poc i amb les seves gavardines. Quan van ser dintre van anar directes a la biblioteca.

Primer van disparar contra objectius molt ben escollits (a un jove d'origen afroamericà li van rebentar la cara d'un tret, segons va explicar una noia supervivent de la tragèdia, que va narrar que metre el mataven se'n reien). Després van començar a disparar indiscrimadament fins que van decidir treure's la vida. El terror va durar cinc hores.

Eric Harris i Dylan Klebold formaven part d'un grup, compost per unes vint persones, que s'autodenomina la màfia de les Gavardines. Són joves, neonazis, menyspreen els negres i els hispans, llueixen esvàstiques. Segons alguns companys d'institut, no s'acostumaven a relacionar amb la resta dels alumnes de l'escola Columbine. Els dos nois vivien submergits en un "submón de cultura fantàstica gòtica", segons alguns alumnes supervivents que els coneixien. Aquesta subcultura, que va sorgir a finals dels anys 70 va adoptar aspectes d'un tipus d'espiritualisme que en diuen goth (fascinació per la mort i tot el que sigui tenebrós).

La tragèdia, la més gran que ha passat mai en un centre escolar dels EUA, va commoure ahir tot el país. El debat sobre la tinença lliure d'armes va tornar a posar-se sobre la taula tot i que el president Bill Clinton, que va emetre un missatge a la nació, no en va fer esment.

Un cas mai superat en l'historial de matances escolars als EUA

Els Estats Units tenen un llarg historial de matances a les escoles però, tot i això, cap havia estat tan greu com la que s'ha registrat a Denver. A més, el nombre de casos d'aquest tipus a les escoles s'ha incrementat de forma important durant l'últim any i mig.

El 24 de març de l'any passat, a Jonesboro (Arkansas) dos nens d'11 i 13 anys van disparar contra els seus companys i van matar quatre nens i una professora, a part de ferir 15 companys més. Les armes eren de l'avi d'un nen, que els havia ensenyat a disparar. L'endemà mateix, a Princeton (Texas) dos professors van ser ferits per un estudiant que intentava suïcidar-se, i un mes després, el 25 d'abril de 1998, un estudiant de 14 anys d'Edinboro (Pennsilvània) va matar un professor de gimnàstica i va ferir greument dos companys.El 19 de maig de 1998 hi va haver un altre cas a Fayetteville (Tennessee), quan un estudiant de 18 anys es va posar a disparar a l'aparcament d'una escola i va matar un company de classe.

Dos dies més tard, el 21 de maig de 1998, dos adolescents van morir i més de 20 persones van resultar ferides quan un noi de 15 anys que abans havia matat els seus pares va disparar indiscriminadament en una escola de Springfield (Oregon).

Aquests tipus de casos, però, no són exclusius dels Estats Units. Un dels episodis d'assassinats indiscriminats més dramàtics que hi ha hagut al món es va produir fa poc menys de tres anys, a Dunblane (Regne Unit), quan el 13 de març de 1996 un pertorbat va entrar en una llar d'infants armat amb quatre pistoles automàtiques i va provocar 17 morts (16 nens i una mestra) i va ferir 13 menors més. Posteriorment l'assassí, Thomas Hamilton, de 43 anys, es va suïcidar.
--------------------------------------------------------------------------------
© 22/04/99 AVUI.