F I L O È T I C A
Web de materials i recursos de FILOsofia i ÈTICA per a la reflexió

Què s'ha de fer davant els maltractaments?

D'entrada s'ha de deixar clar que hi ha molts tipus de maltractaments, potser els més coneguts, pel ressò mediatic que tenen darrerament, són els que fan referència a la violència domèstica o de gènere, però també hi ha maltractaments infantils, a la gent gran, violacions, assetjaments sexuals, agressions a immigrants, mobbing...

Des d'aquesta pàgina es volen oferir recursos i materials per a la reflexió ètica sobre els maltractaments de la vida quotidiana. Què s'ha de fer davant aquests maltractaments? El que no es pot fer és actuar de qualsevol manera, s'han d'establir uns principis d'actuació, un codi deontològic bàsic, aplicable també als Serveis Socials, que serveixin no només per castigar qualsevol tipus de maltractament, sinó també per prevenir-lo.

L'ètica aplicada a l'empresa i a la bioètica estableix uns principis bàsics d'acció:

  • Beneficència o benevolència (fer el bé);

  • No maleficència (evitar el mal, no córrer riscos innecessaris);

  • Autonomia (tenir en compte els interessos, preferències i decisions dels subjectes);

  • Justícia (equitat o donar a cadascú el que li correspon segons el que ha fet, repartir amb equitat els recursos escassos amb igualtat de drets per a l'eficàcia i benestar de tots);

  • Rigor o integritat en el que es fa;

  • Transparència (cal que circuli la informació i es pugui validar)

A aquests principis es podrien afegir les idees reguladores de la Llibertat i la Igualtat, que haurien d'anar acompanyades, segons diuen alguns experts, dels conceptes de Reconeixement i d'Integració per a poder-les realitzar en tot el seu abast. Un Reconeixement i Integració que només es poden dur a terme sota els valors de la Tolerància, la Responsabilitat, el Respecte i la Prudència. Aquest darrer valor, la Prudència, és fonamental per a mantenir la flexibilitat i obertura necessàries per comprendre la complexitat de la casuística de la vida, que, a vegades, es pot imposar per damunt dels principis ètics establerts prèviament.

Tots aquests principis i valors són útils a l'hora de preveure i evitar els maltractaments. Tanmateix, davant els maltractaments del dia a dia potser cal establir un codi deontològic, permanent, de conducta que obligui a qui els cometen a reconèixer la incorrecció de la seva acció. En aquesta direcció s'està centrant l'acció d'alguns organismes oficials, establint lleis que penalitzint els maltractaments declarats com a tals. Mentrestant, però, en la vida quotidiana es produeixen situacions que fan difícil determinar quina és l'acció més correcte a realitzar. Tot seguit exposo alguns d'aquests dilemes.

 

Alguns Dilemes:

  • A l'escola una nena del centre d'Àfrica ha avisat a la professora que faltarà a classe durant un mes, perquè va a veure als seus familiars a l'Àfrica. La mestra de la nena sap que està en edat d'aplicar-li l'Ablació. Ha de parlar amb els pares per assegurar-se que no li faran res de mal a la nena? o ha de respectar els seus costums?

  • A la feina X s'ha adonat que des fa un temps ençà hi ha un company de feina que no fa més que deixar-lo en ridícul davant el seu superior. Què ha de fer X? Ha de parlar amb el seu superior i quedar malament amb el seus companys? Ha de parlar amb el company de feina que constantment li fa la traveta? No ha de dir res i quedar sempre malament?

  • Y té una amiga que molt sovint arriba a l'escola plena de morats a la cara i a l'esquena. Quan Y pregunta a la seva amiga què li passa, aquesta només li diu que el seu pare a vegades s'enfada i la pega a ella i a la seva mare. Què ha de fer Y? Denunciar el cas a la policia? Convèncer a la seva amiga a que denuncií el seu pare? I si la seva amiga no ho vol fer? Parlar amb ella i amb la seva mare? Dir-li a la mestra de l'escola?

Llibres:

Marie-France HIRIGOYEN.  El acoso moral. El maltrato psicológico en la vida cotidiana. Ed. Paidós, B.

Leonor M. CANTERA ESPINOSA.  Te pego porque te quiero. La violencia en la pareja.  Ed. UAB Documents

José FERRATER MORA y Priscilla COHN. Ética aplicada. Del aborto a la violencia. Ed. Alianza. M.

Peter SINGER. Ética para vivir mejor. Ed. Ariel. B.

José Antonio MARINA. Ética para náufragos. Ed. Anagrama. B.

Nora Rodríguez. Mobbing, vencer el acoso moral. Ed. Planeta, B, 2003

Articles:

Webs:

Cançons:

Violència domèstica :

  • Flores deshojadas .Grup: Aspid . Disc: Babel. Música: Aspid, lletra: Juanjo Bosch

  • A. M. V. (Agrupación de mujeres violentas),Grup: Def con dos. Disc: Dogmatofobia. Música  i lletra: Def con dos

  • Ellas denunciaron.Grup: Def con dos. Disc: Dogmatofobia. Música i lletra: Def con dos

  • Salir corriendo: Grup: Amaral. Disc: Estrella de Mar 2002. Violència domèstica.

  • El latido del miedo : del grup Ktulu. Dones maltractades.


ENTREVISTA:

CONSUELO BAREA, ESPECIALISTA EN MALTRATO PSICOLÓGICO CONTRA LA MUJER
"El maltratador cree que hace lo que debe"

Tengo 55 años y cada vez disfruto más de lo menos, porque el gran placer está en la minucia. Nací en Barcelona y practico el zen. Soy una entusiasta de la bici y del transporte público: allí está la vida y no en la tele. Soy médica psicoterapeuta. Trabajo con mujeres maltratadas porque la violencia doméstica física o psicológica nos esclaviza a todos

LLUÍS AMIGUET - 14/01/2005 LA VANGUARDIA


El maltratador de su pareja no es un enfermo, es un varón que asume valores sociales aún desgraciadamente vigentes. Ha aprendido desde niño que las mujeres son seres inferiores a los que debe someter y a su pareja más: debe demostrarle quién manda.

-Entonces necesita reeducación.

-No sólo él, luchamos contra una inercia criminal milenaria: el maltrato de las mujeres era lo habitual durante siglos...

-Sigue siéndolo en algunas culturas.

-Por eso el maltratador necesita reprogramarse: no es consciente de delinquir cuando maltrata a su pareja. Incluso cuando la ley le castiga, el maltratador psicológico o físico cree que, en el fondo, su conducta es correcta y lo era en el mundo en el que fue educado.

-Pero ese tipo es un delincuente.

-Sí, pero el cambio de leyes ha ido mucho más deprisa que el del sentido común social y que su propia mentalidad. Fue educado en un país donde una ley franquista reconocía, por ejemplo, al marido el ius corrigendi,el derecho a corregir a su mujer. El régimen incluso instituía ese deber, porque la mujer era manifiestamente corregible por serlo. Y hablamos de correctivos físicos... También.

-Si todavía cree eso, es un inadaptado.

-Es un hombre adaptado a una sociedad sexista. El 80% de los maltratadores no son enfermos sino discriminadores. El maltrato a la mujer es una patología social más parecida al esclavismo que a un trastorno de conducta individual.

-¿No son psicópatas peligrosos?

-Sólo para sus mujeres. La mayoría de los maltratadores controlan muy bien la cólera, a su jefe no le pegan, en la calle son encantadores. Si hay patología, insisto, es social.

-¿Cómo actúan los maltratadores?

-Aplican lo que les enseñaron: demostrar quién manda hasta someter o aniquilar a su enemiga.Su tarea de sometimiento puede durar años en un proceso al que yo denomino modelo en Y.

-¿Un camino que se bifurca?

-Sí, al principio, en la parte baja de la Y, la víctima puede sufrir maltratos durante años e incluso, puesto que también ha sido educada para admitirlos, los asume. Es quien comenta: "Mi marido me pega lo normal". Vive en la depresión, la confusión y el miedo.

-Pero también comparten una familia.

-No. Él no deja que ella dé órdenes o tenga iniciativa. Un maltratador no reconoce a una igual en su pareja y no le permite que comparta deberes del cabeza de familia. Ella tiene que estar sometida a él y todos deben reconocer ese sometimiento.

-¿Ella no se rebela?

-Sí. Un día tiene un momento de lucidez, ése es el centro de la Y de que le hablaba. La víctima ve su caso en los medios, como esta entrevista, o alguien le abre los ojos. Entonces quiere salir del maltrato y pide ayuda.

-¿Por qué no abandona al maltratador?

-Por los hijos, por falta de medios económicos, por carencia de autoestima y, a menudo, por puro miedo: teme la agresión.

-¿Cómo llega a tomar la iniciativa?

-Se ve, por fin, como víctima y está dispuesta a hacer algo. Entonces un brazo de la Y que se bifurca es la posibilidad de que la atiendan y reciba ayuda social, psicológica y jurídica, y sobre todo protección. Empieza así el proceso para escapar de la violencia. Es largo y doloroso y puede sufrir retrocesos.

-¿Y el otro brazo de la Y?

-Conduce a la aniquilación moral. Si a la mujer se la disuade de denunciar, o denuncia y el agresor queda libre en seguida, o el caso se archiva por falta de pruebas, la víctima asume que no puede escapar de la violencia y empieza a explicar las lesiones de maltrato porque se ha "caído por las escaleras", Teme la venganza de él si dice la verdad.

-¿Qué pueden hacer los hijos?

-Si no tiene hijos, a menudo intenta suicidarse, y si los tiene, aguanta para no dejarlos con un padre violento. Al final asume el maltrato en pleno síndrome de Estocolmo.

-¿Usted qué recomienda en su manual?

-Acumular pruebas, un parte de lesiones, un informe psicológico y recabar ayuda, por ejemplo, de mujeres juristas que pueden comprender mejor la situación de la víctima.

-¿Eso no es judicializar la vida familiar?

-Esa insinuación es un reflejo reaccionario de una sociedad que se resiste a admitir que una mujer merezca protección frente al maltratador. Se trata de culpabilizar a la víctima, que, ya se sabe, es mujer y por lo tanto inconsistente. Y, oiga, si hacen falta más juzgados, jueces, abogados, ¡pues que se invierta en ellos! ¿O es que no vamos a proteger a las ciudadanas por falta de medios?

-Tal vez lleguen a judicializarse meras peleas de enamorados.

-¡Igual que en cualquier delito habrá denuncias más o menos fundadas! Pero no podemos dejar de proteger a las ciudadanas para no molestar a los señores jueces.

-¿Por qué esta epidemia de malos tratos?

-Siempre han existido, lo que sucede es que antes se soportaban, se asumían, incluso algunos llegaban a proclamarlos con orgullo. Hoy son noticia porque son anomalía...

-Afortunadamente.

-Aprendí la terapia para mujeres maltratadas con Brian Ogawa, terapeuta que trabajaba para el Departamento de Justicia americano en 1993. Me impresionó la sensibilidad de aquella Administración sobre el asunto.

-¿No existía aquí esa sensibilidad?

-Tuvimos que esperar al caso de Ana Orantes en diciembre de 1997, quemada viva por su marido. Aquel horror disparó el número de denuncias debido al efecto mediático del que le hablaba y muchas mujeres pudieron liberarse; otras todavía no.