EVOLUCIÓ I CANVI CULTURAL
Les cultures humanes són diverses,
tant per el seu diferent ús i accés a les
tecnologies, com per la necessitat d'adaptar-se al seu medi
específic, que comporta una diferent manera d'enfocar
les seves necessitats materials, psicològiques i
espirituals. Tot i que la tecnologia comporta una creixent
harmonització cultural (des del vestir al consum
de música), cada civilització adapta les tecnologies
i les formulacions simbòliques a les seves pròpies
necessitats. L'adaptació al medi, que és un
principi evolutiu propi de la selecció natural, es
compleix també en la selecció cultural.
Com els éssers vius, també
les eines i les tècniques passen per un procés
d'adaptació i selecció: de la mateixa manera
que s'extingeixen els animals no adaptats al medi, també
ho fan les tecnologies i les màquines que no responen
a les exigències del medi tecnològic. Si l'èxit
reproductor és la mesura de l'èxit evolutiu
d'una espècie, també una tecnologia es reprodueix
en la mesura que és eficient a l'hora de satisfer
les necessitats humanes.
L'evolució cultural té
dues avantatges respecte a l'evolució biològica:
· És més ràpida
(l'extensió planetària d'una tecnologia exitosa
pot ser cosa de pocs anys).
· És orientada (no
succeeix a l'atzar com l'evolució biològica
que depèn de la "loteria genètica").
En canvi, la selecció cultural
té l'inconvenient de ser reversible: ningú
no garanteix que el nivell cultural d'una generació
sigui assolit o continuat per una altra, en canvi l'assolit
genèticament és irreversible.
Els estils de vida culturals evolucionen
també com les tecnologies, per tal de satisfer les
necessitats dels membres del grup. Però en l'àmbit
cultural hom parla d'evolució lamarckiana, per remarcar
que els canvis culturals que un individu o un grup realitza
al llarg de la seva vida, es traspassen als seus descendents;
si una societat fa un canvi cultural, la propera generació
l'heretarà indefectiblement (en canvi, en l'evolució
"darwiniana", els canvis fenotípics no
afecten el genotipus).
L'evolució biològica
té la seva continuïtat en l'evolució
cultural. Així, el cervell de l'homo sapiens desenvolupà
extraordinàriament el neocòrtex per tal de
fer possible el llenguatge humà i la cohesió
social, que només era possible a través del
raonament.
El filòsof nord-americà
R. Dawkins ha proposat el nom de "mems" (per semblança
amb els "gens") per tal de referir-se a les unitats
mínimes de transmissió cultural, apreses per
"contagi cultural". Si el gen és la unitat
d'informació biològica, el "mem"
és la base de la transmissió conceptual (el
mot vol evocar també paraules com "memòria"
i "mímesi" -en grec: imitació).
"Mems" poden ser coses tan diverses com una cançó,
una idea, una tècnica, etc.; el mateix nom de "mem"
és també un "mem". S'ha proposat
també parlar de "instruccions culturals"
(Cloak) o de "culturgens" (Lumsden i Wilson) per
referir-se a aquest fet. Els mems viuen i es reprodueixen
per selecció cultural. I fins i poden haver mems
cancerosos (o perillosos per a la continuïtat de la
vida: la castedat en els religiosos, o les idees xenòfobes
són també mems).