ANTROPOLOGIA. LÈXIC BÀSIC
ACCIÓ HUMANA: L'home és
l'únic ésser que, per la seva llibertat constitutiva,
no està determinat a ser o fer una cosa en concret.
L'acció humana és la forma a través
de la qual l'home esdevé allò que és.
L'acció és una exigència humana essencial.
La forma fonamental de l'acció humana és el
treball.
ALIENACIÓ: Sinònim
de "cosificació". Situació de l'home
que no se sent lliure (o realment no n'és) i tan
sols existeix considerat com una "cosa" (com un
objecte i no com un subjecte). El subjecte alienat no depèn
d'ell mateix, sigui per raons psicològiques o per
la seva situació en el treball no creador. Des de
Marx, "alienació" és un mot que
designa la subordinació dels humans als objectes,
a la tècnica o a la religió. L'alienació
produeix incapacitat de crear i misèria moral.
ANTROPOLOGIA: Etimològicament
significa "ciència o tractat de l'home".
El mot ja va ser usat per Aristòtil (s. IV a.C.).
Es divideix en ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA que estudia
el lloc de l'home en el món, o el sentit últim
de l'home en tant que creador de sentit, ANTROPOLOGIA MATERIAL
que estudia l'home com a ésser que produeix "cultura",
ANTROPOLOGIA EVOLUTIVA, que estudia el procés d'hominització,
ETNOLOGIA que estudia un tipus particular de cultures (primitives,
precapitalistes), PALEONTOLOGIA que és una eina auxiliar
de la prehistòria, FOLKLORE que estudia els costums
rurals i les tradicions, i ANTROPOLOGIA URBANA que aplica
els mètodes de l'antropologia material i de l'etnologia
a l'estudi de les petites comunitats urbanes.
ANTROPOMORFISME: Projectar una semblança
entre elements i processos de la vida exclusivament humana
i fets o processos de la realitat física, material.
(p.ex. representar la divinitat en forma humana). L'antropomorfisme
té només un valor metafòric. Un tipus
d'antropomorfisme és l'ANIMISME (creure que el món
té alguna mena d'ànima interna que el mou,
o que els fenòmens psicològics, biològics
o físics estan regits per alguna mena d'esperit intern
a ells mateixos).
BON SALVATGE: Mot que va usar el
filòsof francès J.J. Rousseau per indicar
que en l'origen dels temps els homes vivien suposadament
lliures i feliços en la naturalesa, en una mena d'innocència
originària. Aquesta hipòtesi no és
acceptada avui per cap etnòleg cultural seriós
i prové d'una mena de fascinació dels filòsofs
per la naturalesa.
CREENÇA: Tot el que s'accepta
sense raonar. La creença és quelcom que l'home
rep de l'ambient (família, societat...) i a partir
del qual s'orienta en el món. La filosofia i la ciència
són instruments d'anàlisi i de crítica
de les creences. Un tipus especial de creences són
les religioses, que "relliguen" l'home a l'absolut.
CULTURA: Del llatí "cultura",
que significa conreu de la terra. El mot deriva del llatí
medieval. Actualment i molt en general significa "la
manera de viure d'un poble, el llegat social que un individu
rep del seu grup" (Kluckhohn). La cultura és
sempre una "totalitat complexa" (Tylor), és
a dir, un conjunt d'elements diversos, provinents també
d'èpoques històriques diferents i de préstecs
entre diversos àmbits geogràfics i simbòlics.
Hom acostuma a distingir CULTURA MATERIAL (eines, estris,
tècniques...) i CULTURA ESPIRITUAL (símbols,
llenguatge, religió...). Alguns animals (ximpanzés,
bonobos, etc.) poden fabricar eines -de manera que cal reconèixer-los
un cert nivell de cultura material, però d'una manera
estricta la cultura espiritual és estrictament humana.
DARWINISME SOCIAL: Teoria segons
la qual les societats es regeixen també segons les
lleis de Darwin (selecció natural i supervivència
dels més forts), que es perpetuen en la cultura per
mecanismes similars als que s'havien desenvolupat en la
naturalesa. Així, en una versió simplificada
i conservadora, els rics serien també els més
intel.ligents o els més capaços. És
una transposició del nivell biològic al nivell
social i cultural. Hi ha també, però, un darwinisme
social d'esquerres (bàsicament anarquista) que defensa
la cooperació com a mecanisme regulador de l'evolució
tant biològicament com cultural.
ESTRUCTURALISME: Teoria segons la
qual la cultura humana és un conjunt d'estructures,
elements lligats per un conjunt de regles en comú.
L'estructura és un tot format per parts que s'interrelacionen
mútuament. Les estructures tenen tres característiques:
totalitat, transformació i autoregulació.
ÈTNIA: Grup humà que
s'identifica a sí mateix com a un "nosaltres".
Forma pròpia d'un grup que expressa valors culturals
i manifesta una determinada actitud davant la vida. En un
sentit més general ètnia s'ha identificat
amb "raça", que és un terme més
biològic, estrictament parlant.
ETNOTIPUS: Personalitat-base, model
cultural d'una ètnia. De fet, els etnotipus són
tòpics: hi pot haver més semblança
entre un individu concret de la cultura A i un de la cultura
B que entre dos de la mateixa cultura A.
EVOLUCIÓ CULTURAL: L'evolució
cultural és el procés de canvi que la humanitat
presenta des que fa més de 200 mil anys va acabar
l'evolució biològica. Mentre l'evolució
biològica és lenta i a l'atzar, l'evolució
cultural, més pràctica, és ràpida
i dirigida, de manera que ha acabat estenent-se arreu del
planeta. Un exemple d'evolució cultural és
l'ús de medicaments, o l'extensió de qualsevol
tecnologia. Els aparells i estris dissenyats pels humans
també evolucionen de forma adaptativa.
FILOGÈNESI: Desenvolupament
d'una espècie en el temps fins arribar a esdevenir
d'una forma determinada. Les cultures són filogenètiques.
HOMO SAPIENS: Etimològicament
"home culte". És l'última etapa
de l'evolució biològica. Es caracteritza per
ser capaç de fabricar estris i atuells i per un cert
nivell de comprensió abstracta. Hi ha "sapiens"
fòssils (Neandertal i Cro-Magnon) i no fòssils
(nosaltres, "sapiens-sapiens").
HOME: Paraula que prové del
llatí "humus" (terra). L'home és
el "nascut de la terra". Home és l'animal
racional; un concepte que inseparablement té un referent
biològic i un referent moral. L'home com a ésser
lingüístic ha "dominat la terra",
humanitzant-la. A diferència dels altres animals
que s'han d'adaptar a la naturalesa, l'home ha aconseguit
(mitjançant la cultura) que la naturalesa s'adapti
a ell.
IDEA: En grec la paraula significa
"visió". La idea és la visió
de les coses que posseeix la intel·ligència
humana. En altres paraules: idea és el que l'home
coneix a través de la intel·ligència.
IMATGE: La representació d'una
idea.
INTROSPECCIÓ: Mirada interior,
anàlisi que l'home fa del seu propi interior. S'oposa
generalment a EXTROSPECCIÓ, anàlisi de l'exterior,
de la societat, la cultura i la conducta dels altres. Són
les dues formes primàries del coneixement humà.
LLENGUATGE: Sistema de signes que
un grup té en comú. Pot ser oral, escrit,
gestual... El llenguatge és l'element que defineix
més íntimament un grup, la seva experiència
social, etc. Per exemple en català hom diu "peix"
i en castellà es distingeix "pez" i "pescado".
Cada llenguatge és una forma de categoritzar el món.
(p. ex. una tribu primitiva no té la paraula "avió")
i de comprendre'l.
MULTICULTURALISME: Situació
que es produeix de fet quan diverses ètnies conviuen
en un mateix territori (generalment una gran ciutat). Cal
no confondre "multicuturalisme" amb "interculturalitat"
que és el diàleg entre diverses cultures.
Hom podria viure en societats multiculturals que no fossin
interculturals.
PERSONA: En llatí "màscara
tràgica". A diferència d' "home"
(concepte biològic), "persona" és
un concepte cultural. Es neix home, però s'arriba
a ser persona a mesura que hom coneix i domina els mecanismes
socials. El concepte "persona" implica una certa
transcendència respecte a l'home. Sovint s'utilitza
també "persona" com a aspecte espiritual
de l'home.
RELIGIÓ: Tipus específic
de creença en un món transcendent. Etimològicament
el mot, que prové del llatí, té un
significat discutit: pot provenir de "re-ligare"
(i així seria una forma de "relligació"
o reunió d'una comunitat, o potser -amb més
fonament filològic- prové de "re-legire"
(posant l'accent en que les religions tenen textos sagrats
que cal "rellegir" per tal d'orientar-se moralment
en el món).
XENOFÒBIA: Etimològicament,
en grec, "xenos" significa "foraster"
i "fòbia" vol dir "por". La por
al foraster no s'identifica necessàriament amb el
racisme i és sovint un mecanisme de defensa davant
la multiculturalitat i la competència (econòmica,
però també simbòlica) del foraster.