Estimada Sofia,

Molta gent té hobbies. Alguns col·leccionen monedes antigues o segells estrangers, altres ocupen el seu temps practicant algun esport.

Molts llegeixen. Però els gustos són molt variats. Alguns prefereixen llegir només el diari o còmics, altres prefereixen els llibres d'astronomia, de fauna o de descobriments tecnològics. Per molt que m'interessin els cavalls o les pedres precioses, no puc pretendre compartir el meu entusiasme amb tothom. Per molt que m'entusiasmi amb els programes d'esports que fan a la televisió, hauré d'acceptar que moltes persones s'avorreixen amb els esports.

Hi ha alguna cosa que ens interessi a tots? Hi ha alguna cosa que concerneixi a tothom, sense que importi qui som o on vivim? Sí, estimada Sofia, hi ha problemes que haurien d'interessar a tothom. Són aquests precisament, els problemes de què tracta aquest curs.

Què és la cosa més important, a la vida? Si ho preguntem a algú que s'està morint de fred, ens dirà: la calor. Si ho preguntem a algú que se sent sol i aïllat: la companyia d'altres persones.

Però un cop s'han cobert aquestes necessitats, ¿hi haurà encara alguna cosa que tothom necessiti? Els filòsofs pensen que sí. Pensen que l'ésser humà no pot viure només del pa. Tothom necessita menjar, naturalment. I tothom necessita amor i atenció. Però hi ha alguna cosa més, a part d'això, que tothom necessita. Necessitem saber qui som i per què estem aquí.

Interessar-se a saber per què estem aquí no és un interès casual, com, per exemple, col·leccionar segells. La gent que fa aquest tipus de preguntes participa en un debat que dura d'ençà que l'home viu en aquest planeta. Saber com ha nascut l'univers i la Terra, com va néixer la vida, és bastant més important que saber qui ha guanyat més medalles d'or en els últims Jocs Olímpics.

La millor manera d'aproximar-se a la filosofia és plantejar-se algunes preguntes filosòfiques: Com es va crear el món? Hi ha alguna voluntat o significat darrera tot el que passa? Hi ha alguna mena de vida després de la mort? Com podem respondre aquestes preguntes? I més important encara : com hem de viure? L'home ha contestat aquestes preguntes al llarg dels segles. No sabem de cap cultura que no li hagi interessat què és l'home i d'on ve el món.

En veritat no n'hi ha tantes, de preguntes filosòfiques. Ja n'hem plantejat algunes de les més importants. Però la història ens ofereix moltes respostes diferents per a cada pregunta.

És més fàcil fer preguntes filosòfiques que no pas respondre-les.

També avui, cada individu ha de descobrir la seva pròpia resposta a aquestes preguntes. Una enciclopèdia no ens diu si Déu existeix, o si existeix una altra vida després de la mort. L'enciclopèdia tampoc no ens diu com hem de viure. Però si llegim el que han cregut altres persones, podrem tenir el nostre propi punt de vista.

La recerca de la veritat que fan els filòsofs s'assembla a una història de detectius. Alguns pensen que Andersen és l'assassí, altres creuen que ho és Nielsen o Jensen.

La policia, de tant en tant, pot resoldre satisfactòriament algun crim. Però és igualment possible que mai no arribin a desxifrar-lo del tot, encara que la solució estigui en algun lloc. Per tant, malgrat que és difícil respondre una pregunta, hi ha d'haver una -i només una- resposta correcta. O hi ha una vida després de la mort o no hi és.

La ciència ha resolt molts enigmes que havien preocupat l'home durant segles. Ningú no sabia com era la cara oculta de la lluna, i ningú no pot "creure" avui dia que hi ha homes ala lluna, o que la lluna està feta de formatge.Un filòsof grec que va viure fa més de dos mil anys, creia que la filosofia tenia el seu origen en la capacitat de sorpresa de l'home. L'ésser humà està tan sorprès de viure, deia, que les preguntes filosòfiques surten per si soles. 

És com veure un truc de màgia. No podem entendre com està fet. I llavors preguntem: com pot convertir el màgic dos mocadors de seda blancs en un conill viu?

Molta gent viu el món amb la mateixa incredulitat amb què veu com el prestidigitador treu un conill d'un barret que fins aquell moment estava buit.

En el cas del conill, sabem que el màgic ens ha enganyat. Ens agradaria saber simplement com ho ha fet. Però quan es tracta del món, ja és una altra història. Sabem que el món no és cap trampa ni cap joc de mans, perquè hi vivim i en formem part. En veritat som el conill blanc que surt del barret. L'única diferència entre nosaltres i el conill blanc és que el conill blanc no té cap consciència de formar part d'un truc màgic. Nosaltres som diferents. Sentim que formem part d'alguna cosa misteriosa i voldríem saber com funciona tot plegat.

P.S. Potser valdria més comparar el conill blanc amb l'univers. Nosaltres som insectes microscòpics que vivim a les profunditats de la pell del conill. però els filòsofs intenten sempre pujar en algun d'aquests pèls fins de la pell per poder mirar fixament els ulls del gran màgic.Encara ets aquí, Sofia? Continuarà.

·    A partir del que diu el text, què podem dir de la filosofia  i de l'actitud del filòsof?