"Tot ha sortit de l'activitat espiritual i porta el caràcter de la historicitat, insertant-se, com a producte de la història, en el mateix món sensible. Des de la distribució dels arbres d'un parc, des de l'ordre de les cases d'un carrer, des de l'instrument de treball manual fins a la sentència d'un tribunal, tot el que hi ha al nostre entorn i a tothora, ha succeït històricament. Allò que l'esperit posa avui del seu caràcter en la seva pròpia manifestació de vida, és demà, quan sigui al davant, història. Mentre el temps avança, nosaltres estem envoltats per les ruïnes de Roma, per catedrals i castells. La història no és res separada de la vida, res diferent del present per la seva distància temporal."

"La nostra actitud conté, doncs, una ironia nova, de signe invers a la socràtica. Mentre Sòcrates desconfiava d'allò espontani i ho mirava a través de normes racionals, l'home del present desconfia
de la raó i la jutja a través de la espontaneïtat. No nega la raó, però reprimeix i fa mofa de les seves pretensions de sobirania. Als homes de l'antic estil potser els semblarà que això és una manca de respecte.
És possible, però inevitable. Ha arribat irremissiblement l'hora en què la vida ve a presentar les seves exigències a la cultura."

"El mateix desenvolupament del pensar que s'exposa en la història de la filosofia s'exposa en la filosofia mateixa, però alliberat d'aquella exterioritat històrica, purament en l'element del pensar. El pensament lliure i vertader és en si concret, i així és idea, i en la seva total universalitat la idea o l'absolut. La seva ciència és essencialment sistema, perquè com a concret, el ver és només com a descabdellat en si i concentrat i mantingut en unitat, és a dir, com a totalitat, i solament mitjançant la diferenciació i determinació de les seves diferències pot ser la necessitat i la llibertat de tot....."

"L'interès pel bé comú mou ara tan poc la generalitat, no perquè mai no pugui ser d'una altra manera, sinó perquè l'home no està habituat a ocupar-se'n com s'ocupa constantment, d'allò que li suposa un avantatge personal. L'egoisme fortament arrelat, que és característica general de l'estat actual de la societat, ho està perquè tota la marxa de les institucions existents tendeix a fomentar-ho, i les institucions modernes, més encara que les antigues, en certs aspectes."

"Sens dubte, la intuïció comporta molts graus d'intensitat, i la filosofia molts graus de profunditat; però l'esperit que hagi estat reconduït a la duració real viurà ja de la vida intuïtiva i el seu coneixement de les coses ja serà filosòfic."