LES RELACIONS SOCIALS

"Imagineu-vos una hipotètica estampa com aquesta : un estudiant molt elegantment vestit es mira, des de la vorera, una noia que coneix i que passa pel carrer enmig d'una manifestació, despentinada i malgirbada ella, amb una pancarta que diu: « No a l'OTAN!» Oi que no us lligaria gens, que el xicot s'adrecés a ella i li digués: «Ens veurem aquest vespre, al local de les joventuts del PP? » Això sol ja podria començar a donar-nos una idea de les múltiples possibilitats de tria de grups de referència que té avui, per exemple, qualsevol universitari. Qualsevol universitat on siguin més de quatre gats de seguida oferirà tota una colla d'aquests grups. L'estudiant assedegat d'associacionisme podrà triar entre tota mena de grups de diversa coloració política, o bé es podrà orientar cap a una massa de «passotes», o pot intentar enganxar-se a un grupet de nois de casa bona, o ajuntar-se a la capelleta dels qui es dediquen a fer la pilota a un professor de literatura. No cal pas que afegim que, en qualsevol cas, haurà d'adaptar la seva vestimenta i el seu posat a les noves circumstàncies: ja sigui esquitxant de paraulotes la conversa, o declarant-li definitivament el boicot al barber, o portant camisa i corbata, o anant-se'n a jeure a la gespa a partir del mes d'abril durant les hores de classe. Però la tria de grup haurà de comportar també l'adopció de tota una sèrie de símbols intel·lectuals, símbols que li convindrà exhibir públicament: portar cada dia La Vanguardia, El Mundo Deportivo o l'Avui (segons els casos), manifestar gran plaer per la lectura de García Márquez amb música de fons d'Albinoni, demostrar conèixer els noms i cognoms dels presidents d'una sèrie d'empreses amb els quals ja està en tractes, o expressar menyspreu olímpic per tot aquell que confessa no haver llegit mai Kant o Hegel. Des del neofeixisme fins l'independentisme, i des del budisme zen fins l'opusdeisme, qualsevol d'aquestes possibles cosmovisions li poden omplir o fer malbé els caps de setmana, poden enverinar-li les relacions amb els companys, o bé poden esdevenir el fonament d'unes aliances incondicionals amb individus dels quals altrament, hauria pogut fugir com de la pesta bubònica. D'altra banda, a partir d'ací el nostre estudiant descobrirà que hi ha a la Facultat noies que es deixen seduir per la lectura de versos de Martí i Pol, i d'altres que es deixen seduir per un Porsche. I sempre hi haurà algun sociòleg malintencionat que pensarà que la tria de la línia Martí i Pol o de la línia Porsche s'haurà fet en funció de càlculs d'estratègia."
P.L.Berger: Invitació a la sociologia Ed. Herder