Petits éssers en l'àmbit lingüístic català

Als Països Catalans trobem una bona colla de petits personatges. En aquesta pàgina en podreu descobrir uns quants. Hem dividit tots aquests personatges en tres grans grups: éssers vagament antropomòrfics, éssers amb trets antropomòrfics i éssers de morfologia indefinida.

1.Taula d'éssers de caire personal no gens o vagament antropomòrfics

NOMS SINÒNIMS ÀMBIT GEOGRÀFIC ÉSSERS ASSOCIATS

Minairons

Menairons, Maneirons, Manairons, Minaires Alt Urgell, Alta Ribagorça, Andorra, Pallars Jussà, Pallars Sobirà Diablorins (Alta Ribagorça)
Diables boiets o diables, boets Dimonis boiets, Dimonis boets Mallorca, Menorca
Fameliars Familians, Familions, Familiars, Femilians, Familianos, Famelians Eivissa, Formentera, Urgell
Petits i Martinets Cerdanya
Nyitus Nyítols, Nitus, Nitos, Nyitos Osona (St. Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Folgueroles), Castellania, Terra Alta, Maestrat, Millars, Mallorca Falugues (Begur) Tenes o Tunes (muntanya del Mont, entre l'Empordà i la Garrotxa)

Minairons: el seu aspecte és indistingible, a causa de llur extrema petitesa, que els permet d'encabir-se a milions dintre un canó d'agulles o una capsa de tabac de polsar. Es presenten sempre en una gran munió, aprofiten aquesta peculiaritat per a prendre diverses formes o per a estendre's en vols immensos que arriben a tapar el sol; altres vegades és cadascun dels menairons el que sofreix una transformació. L'àmbit en què es mouen els menairons és variable. Un primer hàbitat seria el el recipient mateix que els conté: canut d'agulles, capseta de pols de tabac, esquerda al mànec de la falç. Un altre àmbit: el vessant d'una muntanya, un prat que dallen en pocs instants. Indrets o hàbitats de la nit de Sant Joan, en el més pregont d'una cova màgica, dessota d'un pont. Comportament: Es pot dir que aquests diminuts éssers adopten una conducta clarament dual: d'una banda, beneficien el seu propietari, per llur capacitat positiva de dur a terme qualsevol treball que els encomani; de l'altra, el castiguen si no els dóna prou feina o no els n'encarrega cap més tot just han acabat la que tenen.

"Minairons, segueu tot el camp."

Diables boiets: Aquests éssers es troben referenciats exclusivament a l'illa de Mallorca i a la de Menorca; en aquesta darrera, com hem dit, amb el nom de "diables boets". Per aconseguir alguns dimonis boiets, calia aplegar els grans d'una falguera, la nit de Sant Joan, i ficar-los en una canut de plat; en resultava una escena impregnada de màgia. A banda del recipient que els conté i des del qual surten per realitzar els encàrrecs de llur amo -o per fer entemaliadures-, hi ha qui assegura que se'ls pot trobar indistintament en plena naturalesa o a l'interior de les cases. Una d'aquestes localitzacions exteriors és un pou o cavitat natural. Són uns esperits inquiets que no paren mai de moure's, i que quan no fan entremaliadures demanen contínuament que se'ls encarregui alguna feina. Amades assegura que, a diferència dels menairons, els diables boiets acostumen a anar de dos en dos, i es presenten a les pagesies a demanar feina.

Fameliars. Amb aquest nom es coneixen a l'illa d'Eivissa uns petits esperits que semblen tenir per missió llurs posseïdors. Els localitzem de manera clara a l'illa d'Eivissa, i tal vegada a la comarca de l'Urgell tot i que les proves són minses. De tots els éssers fantàstics d'aquest grup, el fameliar eivissenc és l'únic o, si més no, el que més clarament es presenta de manera individual, i també el que presenta l'aspecte més antropomòrfic. Hi ha qui el descriu com un "nanet horrorós de boca espantosa, braços molt llargs i prims, molt petit però que s'infla en sortir de l'ampolla que el conté".Se'l pot trobar indistintament tant a la naturalesa com a l'interior de les cases, on igual com els diables boiets- però no els menairons-, pot provocar algun maldecap. El seu caràcter sembla més benevolent que el dels menairons; però tot i que, com aquests, respon malament quan no se li dóna el que vol. És tracta d'un ésser posseïdor d'una força i uns poders descomunalsl; augmenta de volum quan se'l fa sortir de l'ampolla, i de seguida demana que li donin feina o menjar.

Petits i Martinets. Hem de situar aquests éssers a la mateixa comarca, la Cerdanya. Els Martinets trobem que se'ls guarda en un canut, que s'originen d'una llavor, i que hi ha el costum de vendre'ls: tot plegat com s'esdevé amb els menairons; hi descobrim dos aspectes originals: que la llavor en qüestió s'extreia d'un bolet boscà, i que a Olot, que és terra de follets -éssers pertanyents a l'altre grup-, no hi havia martinets i els havien de comprar. El tarannà que Amades atribueix als martinets coincideix gairebé del tot amb el que trobem dels menairons: llur amo, que els utilitza per a enriquir-se en poc temps, els guarda en un canonet; poden realitzar grans proeses; i, s'hi veuen obligats, el perjudicaran.

Nyitus. El seu aspecte és en principi indefinit, però sembla que poden tenir relació amb cuques o menairons. Les falugues, l'equivalent femení, molt similar als nyitus són "menudes com un gra de sorra" i resideixen ran de mar, a les coves que porten el seu nom. Ens trobem davant la mena d'éssers mque millor compleixen el tret diferencial propi d'aquest grup: que el seu àmbit estàs molt lligat a una persona. Fins a tal punt que són els únics que tenen la capacitat d'introduir-se dins l'organisme humà per provocar-ne alguna disfunció, sobretot relacionada amb algun òrgan o funció del cap. Aquesta "intrusió" sol succeir mentre l'individu dorm, moment en què la boca o les orelles, que són els punts per on entren, estan "desprotegides".


2. Taula d'éssers de caire domèstic amb trets antropomòrfics

NOM SINÒNIMS ÀMBIT GEOGRÀFIC ÉSSERS ASSOCIATS
Follet Fulet (Alt Camp) Catalunya (sobretot a la Garrotxa i al Ripollès) Mangarrao (l'Alguer) Pesanta (Garrotxa i Ripollès)
Barruguet Berruguet Eivissa, Formentera Crespells, Cuques, Llembres i Llonganisses (Eivissa)
Homo de sa colzada Homonets (i Donetes) de colzada, Homo (o Homenet) de mitja colzada Mallorca, Menorca  
Donyet i Duendo Huendo País Valencià  
Joanet   Ripollès Jaumets
Negret   Mallorca (Sóller)  
Cerdet   Alacant (Relleu, la Torre de les Maçanes)  
Erulet   Val d'Aran (entre Bossost i Lés)  

Follet. Són entremaliats i jogassers, i si de vegades mostren un vessant més maléfic mai no arriben als extrems dels menairons, dels quals acabem de veure que fins i tot poden arribar a matar el seu amo. Els éssers del grup dels follets són divertits, àdhuc una mica "infantils"; si les persones els tracten bé els corresponen amb ajuts, però si se'ls rebutja solen tornar-s'hi amb la mateixa moneda.

Barruguet. S'anomena així perquè és diminut com una berruga. De fet, una de les seves activitats preferides és fer créixer berrugues a les mans de ls dones que filen. Sol viure en les cisternes, sota les teules i en les escletxes de les parets. També acostuma a hostatjar-se en molins, coves i pous, mentre que a la nit se'n va a les cases a fer trapelleries.

Homo de sa colzada. Segons Amades aquest ésser s'anomena així perquè fa d'alçada la distància que hi ha entre el colze i el canell. Segons alguns autors són homenets amb una extremada petitesa corporal, sense especificar-ne cap tret morfològic. Amades diu que formen un poble que habita sota terra. En les rondalles d'Alcover no s'indica cap mena d'hàbitat: se'ls crida i els homenets de sa colzada apareixen, sense saber d'on vénen ni on van, amb la qual cosa podríem suposar que viuen en un lloc més aviat salvatge que no pas domèstic. Presenten una gran laboiositat i sempre estan fent alguna cosa.

Donyet i Duendo. L'aspecte dels donyets és molt pròxim al dels follets catalans. Tot i aquesta semblança, la seva indumentària és diferent. Els donyets duen faixa - en lloc de cinturó- i jaqueta. Al cap es posen un mocador amb un picarol a la punta. Pel seu caràcter domèstic i per la rondallística se suposa que viuen a les cases. Els donyets sempre van d'un cantó a l'altre i són molt entremaliats: al poble de Torrent, a la comarca valenciana d'Horta, un donyet va canviar de lloc tots els pots i les olles del rebost d'un pagès i, a més, va posar les mongetes en el pot dels cigrons i el pebre vermell en el de la sal.

Joanet. Es tracta del diminutiu de Joan, sinònim de bruixot.. Són uns homenets molt petits en forma de llumetes. Surten per les muntanyes i pels paratges despoblats durant la nit de Sant Joan. Els joanets guarden tresors enterrats, i hi ha la creença que allà on surten les llumetes és on s'hauria d'excavar per tal de trobar-los.

Negret. És un derivat diminutiu de negre. A Mallorca s'usa per a referir-se a un nou o home negre. Els negrets mallorquins són parents dels gnoms coneguts genèricament per "follets de les coves". Els trobem en coves, a prop de barrancs. L'activitat del negret se centra a guardar un tresor consistent en una pila d'or. També té el costum de sortir de la cova el dissabte de Pasqua.

Cerdet. Es tracta d'un parent dels duendos i donyets i, de vegades, s'utilitzen indistintament els tres noms per a referir-se al mateix ésser. Apareix a la nit en llocs solitaris. Munta els cavalls i espanta els genets. Emet grunys, posseeix també la capacitat de parlar. Aquesta afició pels cavalls recorda la que tenen els follets empordanesos.

Erulet.Segons la tradició popular aranesa, en el moment de la creació del món l'erulet no va voler escollir entre el bé i el mal i, per tant, no va ser volgut ni al cel ni a l'infern. En decaure, va anar quedant relegat a la vall d'Haut Garona, entre Bossost i Lés. Es descriu com un esperit malèfic que recorre la Val d'Aran, sense que se n'especifiqui l'aspecte morfològic. Només sabem que fa malifetes, sense que se'n descrigui un comportament definit.


3. Éssers de morfologia indefinida

Gambosins. Ribera d'Ebre, el Montsià, Tortosa, Vinaròs i Mallorca.

La cucala. Comarques de l'Ebre. Orient del Camp de Tarragona i Mallorca.

El bufarut. Bofarut o bofarull. Ripollès.


Bibliografia

Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Joan Casanova, Joan Creus Saumell. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, nº 11.