A principis del segle XIX, els francesos es van fer els amos d'Europa, i també van envair la nostra terra. Se la volien fer seva, i això si que no!. La gent d'aquí s'hi va posar forta, i van aconseguir fer-los fora. Però mentrestant, ho van passar molt malament. A l'Arboç van plantar-los cara, i els francesos els van cremar el poble. Va morir molta gent....

Pocs anys després, tornem a tenir baralles. Però aquesta vegada va ser més empipador, perquè la gent lluitava entre ells, ja que els uns voien que governés un rei, i els altres un altre. Són les guerres carlines, que enfrontaven pobles contra pobles. Per exemple, el Vendrell era liberal, i la Bisbal, carlina. I és clar, garrotada va i garrotada ve.

guerres carlines al Portal del Pardo, El Vendrell (dibuix D. Nin)

Acabada la "carlinada", va semblar que les coses anaven millor: la gent es guanyava la vida, començaven a posar-se màquines als tallers que, a poc a poc, es convertien en indústries. I al camp, els pagesos bons dinerons amb el conreu de la vinya.

Però va arribar un insecte molt petitó anomenat fil·loxera que es menjava les arrels dels ceps i en poc temps, tota la vinya del Penedès es va morir. Els pagesos es van arruinar i va ser molt trist. Va costar uns quants anys de referla terra: van replantar amb ceps que tenien les arrels amargants i així, la fil·loxera no se'ls podia cruspir.

Un altre fet important per la comarca va ser l'arribada del tren. La gent podia viatjar de pressa i el transport de mercaderies es podia fer amb rapidesa i comoditat.

arribada del tren a Sant Vicenç (D. NIn)

Massa tranquils estàvem quan el 1936 la gent es va tornar a barallar entre ells en una guerra molt cruel que va durar tres anys i que s'anomena Guerra Civil. Després d'aquesta guerra, va costar molt de tornar a tenir un país on es pogués viure amb tranquilitat. Encara va costar més aconseguir la llibertat i el ple dret de parlar en català...

(inici)