PER SABER MÉS
Mamífers

Classe de cordats de l'embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl. La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen. Quasi tots els mamífers tenen  quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun. Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads, els digitígrads i els ungulígrads. Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles. En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores (quiròpters), les extremitats són profundament modificades; les espècies aquàtiques les tenen transformades en aletes, bé que en els cetacis i els sirènids n'han desaparegut les posteriors. La pell presenta formacions epidèrmiques, com els pèls, i dèrmiques, com les glàndules sebàcies i sudorípares.
L'abundor i la distribució del pèl varien molt, segons les espècies. Determinats ordres de mamífers presenten banyes al cap, de forma i constitució diverses. En les femelles, les glàndules mamàries són productores de llet, després del part, i són situades a la part ventral, en posició axil·lar, pectoral, abdominal o inguinal. L'esquelet, molt semblant al dels rèptils, assoleix la màxima perfecció en els vertebrats. El crani presenta una reducció d'ossos respecte al dels rèptils; és unit a la columna vertebral mitjançant dos còndils occipitals, i presenta un paladar ossi secundari i una única fossa temporal. L'esquelet de les extremitats inferiors es caracteritza per la plena deformació i superposició de l'astràgal i el calcani. El coracoide és soldat a l'omòplat. La clavícula no es presenta en tots els grups, sinó només en aquells en què els moviments de l'extremitat superior abracen tots els plans. La cintura pelviana presenta sovint un sol os, el coxal, reunió de l'ili, l'isqui i el pubis. La columna vertebral és subdividida en cinc regions: cervical, toràcica, lumbar, sacra i dorsal. Entre les vèrtebres s'intercalen els discs intervertebrals. La temperatura corporal és constant i independent de la del medi ambient, excepte en els mamífers que presenten hibernació i estivació. L'aparell digestiu es caracteritza per la presència dels llavis i de les dents a la cavitat bucal, la qual pot tenir nombroses formes i disposicions, segons el règim alimentari de l'animal; també es caracteritza per la presència d'un fetge amb bufeta biliar constant, pel fet de tenir l'intestí prim i el gros ben diferenciats i pel fet de tenir l'anus separat de l'obertura gènito-urinària. L'aparell respiratori és molt semblant al dels ocells i rèptils, però les vies respiratòries i digestives són perfectament separades, a la faringe, mitjançant vàlvules. El diafragma és ben desenvolupat. L'aparell circulatori presenta el cor dividit en quatre cavitats i un sol arc aòrtic, que surt del ventricle esquerre i tomba a l'esquerra. No hi ha sistema porta renal, i la circulació és doble, tancada i completa. L'aparell excretor consta de dos ronyons lumbars, amb còrtex i medul·la, dos urèters i una bufeta urinària.
L'aparell reproductor, en les femelles, consta de dos ovaris, dues trompes de Fal·lopi, un úter, de variada configuració, i una vagina, i els mascles tenen testicles intraabdominals o extraabdominals i posseeixen un òrgan copulador o penis erèctil, que és intracloacal en els monotremes i exterior en la resta dels mamífers. La fecundació és interna; presenten placenta i, a excepció dels monotremes, són vivípars. El sistema nerviós presenta l'encèfal amb un gran desenvolupament del telencèfal, el qual passa a controlar les altres parts del cervell, que és dividit en dos hemisferis. L'orella, que presenta una gran complexitat, és l'òrgan dels sentits que varia més respecte als dels altres vertebrats. El grup inclou unes 3 000 espècies, la majoria de les quals adaptades al medi terrestre, bé que també n'hi ha d'aquàtiques i d'aèries; són distribuïdes en nombrosos ordres. Els mamífers s'originaren a la fi del Triàsic, a partir dels rèptils teràpsids.


Proboscidis
 

Ordre de mamífers, de la subclasse dels teris, que comprèn animals de gran volum ,amb les extremitats allargades i robustes i amb cinc dits, units per una membrana per formar una base sòlida i proveïts de petites peüngles. Es caracteritzen pel fet de presentar una llarga trompa olfactiva i prènsil, formada per la fusió del nas i del llavi superior. Les incisives superiors formen unes llargues defenses que creixen contínuament i que poden arribar fins a 3,5 m de llargada. La pell és gruixuda i amb poc pèl. Són de règim herbívor. La gestació dura de 17 a 28 mesos i solament en neix una cria, que pesa al voltant de 90 kg i mesura un metre d'alçada. Pertanyen a aquest ordre l'elefant africà (Loxodonta africana) i l'elefant asiàtic (Elephas indicus), aquest de mida més petita. Van en grups, dins els quals domina un mascle.

Cap d'elefant

Elefàntids
Elefants: asiātic i africā Família de l'ordre dels proboscidis que comprèn l'elefant asiàtic i l'africà, tots dos amb presència actual, i el mamut i els mastodontoides entre les espècies fòssils. Mamut

Elefant
Elefant africā
Els elefants són els animals terrestres més grossos que hi ha actualment. Poden arribar a fer quatre metres d'alçada i a pesar set tones. L'elefant es un mamífer de l'ordre dels proboscidis i de la família dels elefàntids, al qual pertanyen els gèneres Loxodonta i Elephas, cadascun amb una sola espècie.
La seva característica més divulgada és la possessió d'una trompa com a prolongació de l'apèndix bucal, que, a més de complir les funcions respiratòries normals, serveix com a instrument d'absorció i de prensió.
El color dels elefants varia del gris clar al negre.
Unes altres característiques comunes de tots dos gèneres són el gruix de la pell i el gran desenvolupament que assoleixen les dues úniques incisives, les quals constitueixen llurs defenses; pesen fins a 70 kg i poden passar dels tres metres de llargada.
La pell és pràcticament desproveïda de pilositat en les formes actuals, bé que en altres èpoques geològiques, com és ara durant les glaciacions, hi havia formes recobertes d'una espessa tofa de pèl.
Durant el Quaternari, l'àrea de distribució de l'elefant comprenia tot el món, llevat d'Austràlia i Amèrica del Sud.
Viuen uns 85 anys, i la gestació dura 21 mesos i mig.
En estat natural, l'elefant viu en ramats. La seva caça és reglamentada, puix que l'elefant africà s'anava extingint a causa de les matances dels traficants de vori. També viu i es reprodueix en captivitat, i pot ésser adondat per a fer molts de treballs.
Elefants asiātics

Els elefants -Pàgina principal
(Informació extreta de l'Hiperenciclopèdia)
Curs D72 - Índex