Tot va començar cap a l’any 1970 quan un grup de comerciants dels
Estats Units van decidir crear un codi de barres per poder identificar
els productes.
Aquest codi de barres en realitat representa una sèrie de números, que
són els que surten escrits a la part inferior. Aquests números indiquen
a un ordinador tota la informació del producte.
Aquestes franges l’únic que fan es representar d’una manera llegible
per a un lector làser un nombre que guarda diverses informacions sobre
el producte al que es refereix.
L'invent d’aquest codi de barres blanques i negres (unit al dels
escàners per llegir-los) ha fet que tasques pesades i monòtones com
posar el preu a tots els productes d’un comerç o teclejar tots i cada
un dels preus d’una compra hagin pràcticament desaparegut.
L’ordinador compara el nom del producte amb una llista de preus
introduïda pel comerciant i indica a la pantalla el preu del producte.
A més a més l’ordinador porta el control de l’estoc al magatzem i dels
exemplars venuts, avisa al propietari quan ha de comprar productes
abans que s’acabin al magatzem, també pot controlar d’una forma més
ràpida i còmoda, els llibres d’una biblioteca, la lectura de les
dades mèdiques als hospitals i farmàcies o escriure un preu estalviant
temps i diners al propietari a part de ser més segura i eficaç.