La classificació més generalitzada és:
Termoplàstics
poden ser estovats diverses vegades sense que es produeixi en ells cap modificació química, és a dir "no perden la seva identitat", es poden treballar i se’ls pot donar forma. Són materials reciclables. La seva estructura és lineal i poc ramificada.
Termostables
poden ser emmotllats per calor només una vegada, quan es prepara el material. Reescalfant-los no es poden tornar a estovar perquè es destrueixen abans d’estovar-se. Són força difícils de reciclar. Són durs però fràgils i no els afecten els dissolvents. La seva estructura forma una xarxa de malles tancades molt densa i amb molts nusos o punts d’unió. La reticulació evita que les molècules gegants llisquin entre elles.
Elastòmers
són emmotllables mitjançant tècniques de la indústria de cautxú i es caracteritzen per la seva elevada elasticitat. La seva estructura forma malles amplies amb pocs enllaços transversals, això fa que les seves molècules tinguin una certa mobilitat. Poden deformar-se de manera transitòria sota determinades forces i recuperar la forma i mides inicials, és a dir són elàstics
