Com es formen les cavitats?

Hi ha tres tipus de cavitats segons el seu origen:
Cavitats volcàniques

Esquema modificat de S.AGUILAR (extret de: Manual de Iniciación a la Espeleología, FEE)

 

 

La majoria de cavitats volcàniques es formen quan al emplaçar-se una colada de lava que s'escola per un vessant inclinat, es refreda i solidifica la seva superfície exterior, mentre que al seu interior el magma encara hi circula calent i líquid, i es va obrint pas fins que s'acaba i deixa un tub o túnel volcànic buit.

Esquema de C.WOOD i T.MILLS (extret de: La revista de l'espeleòleg 42).

Cavitats tectòniques

Les trobem en discontinuïtats del terreny (diaclasses, falles, plans d'estratificació...). Formades entre els plans de falla o de fractures més o menys separades. La majoria es troben també associades a un karst perquè és un pas fàcil per l'aigua.

 

Esquema extret de: Introducción a la geología kárstica, FEE (modificat)

Cavitats associades a un karst 

 

Dibuix original de Pep Roel (modificat)
 

Les cavitats associades a un karst són les més freqüents. Es formen per dissolució de la roca.

Hi ha molts sistemes kàrstics que des de l'exterior poden ser com una caixa negra: en coneixem les entrades d'aigua (engolidors) i les sortides (surgències) però no tot el què hi ha dins.
Factors de control d'un karst:
  • Tipus de roca i solubilitat d'aquesta en aigua.
  • Estructura que afavoreixi la circulació d'aigua (plans d'estratificació i fracturació de la roca)
  • Clima (la precipitació i temperatures altes favoreixen la karstificació)
  • Gradient hidràulic (diferència de cotes entre l'entrada i la sortida del sistema)

 
 Una zona kàrstica té uns paisatges i formes molt característics, que podem classificar en formes kàrstiques superficials i formes kàrstiques subterrànies.
Pàgina principal