Una distribució GNU/Linux es definix com un conjunt de programes que permeten tant la instal·lació en l'ordinador del sistema operatiu Linux com el seu ús posterior. L'objectiu és facilitar la instal·lació, la configuració i el manteniment d'un sistema GNU/Linux. Una distribució de GNU/Linux és simplement un conjunt de programes recopilats en Internet, organitzats de tal manera que ofereixin una solució particular o general cap a ell o els usuaris. No canvia en gens GNU/Linux d'una distribució a una altra, ja que en realitat Linux és tan sol “una colla de programes” que s'encarrega de posar ordre i administrar en bon estat el PC tant a l'hora de l'arrencada com durant el temps que roman encesa. O dir d’una altra manera és un agrupament específic del nucli del sistema operatiu Linux (Kernel) i altra sèrie d'aplicacions d'ús general o no tan general (aquests poden ser GNU o programes comercials, depenent de cada distribució). En general, una distribució conté el nucli, part central del sistema operatiu, i els programes necessaris per a la interacció amb el sistema.
En l'actualitat hi ha una gran quantitat de distribucions, cada una creada per a satisfer unes necessitats concretes i amb un objectiu específic, com és la facilitat d'ús, la seguretat, la utilització per un col·lectiu determinat, etc. Les distribucions GNU/Linux estan completament preconfigurades segons les especificacions establides per l'organització que les crea, incloent-hi utilitats i instal·ladors. Les distribucions GNU/Linux més conegudes (RedHat, SuSE, Caldera, Mandrake) són empreses que competixen entre si per incloure l'últim programari, a vegades també programari propietari, amb instal·lacions gràfiques capaces d'autodetectar el maquinari i que instal·len un sistema sencer en uns quants minuts sense a penes preguntes.
Entre les distribucions de GNU/Linux, destaca el projecte Debian. Debian naix com una iniciativa no comercial amb un model de desenvolupament obert, finançada al principi per la Free Software Foundation (FSF), encara que després s'independitza d'esta i va més enllà del mateix sistema GNU/Linux. És l'única de les grans distribucions que no té interessos comercials ni empresarials. Són els seus mateixos usuaris, molt actius, els qui mantenen la distribució de manera comunitària, incloent-hi totes les estructures de decisió i de funcionament. Un dels seus objectius és recopilar, difondre i promoure l'ús del programari lliure. Reunix el major catàleg de programari lliure, tots els seus paquets provats, mantinguts i documentats per desenvolupadors voluntaris.
En principi les empreses que desenvolupen les distribucions GNU/Linux estan en el seu dret al cobrar una certa quantitat pel programari que ofereixen, manuals i servei tècnic. Encara que si som atrevits podem aconseguir distribucions GNU/Linux totalment gratuïtes mitjançant descàrregues des d'Internet, o en publicacions però això sí, hauríem de baixar o comprar manuals (si existeixen) i en alguns casos disposarem d'alguns fòrums d'ajuda a l'usuari per Internet.
Entre aquestes distribucions, ofereixen el programari més recent i utilitzat, inclouen compiladors de C/C++, paquets ofimàtics, jocs, accés a Internet, entorns gràfics com KDE o Gnome... fins els més potents oferiran les eines per a administrar xarxes d'empreses o administrar la seva pròpia pàgina Web. Encara que la major part de la informació de cadascuna d'aquestes distribucions deu ser vàlida per a la resta, existeixen determinades opcions que estan subjectes a canvi com el sistema d'instal·lació del sistema operatiu o eines de configuració, que varia depenent de cada Distribució.
Les persones o empreses que integren les distribucions seleccionen programari al seu criteri, i ho incorporen dintre d'una sèrie de discs compactes amb conjunts d'eines i aplicacions d'instal·lació. Així que de vegades una distribució no significa que sigui millor que una altra per tenir deu discos o per que sol estigui continguda en un sol disc.
Les distribucions s'adapten a les necessitats dels usuaris, para quins tenir una distribució amb paquets i programes per a administració de xarxes, si el treball serà per a la llar? Una distribució és millor a una altra quan el reconeixement dels usuaris a nivell mundial li atorgui tal distinció.
Finalment, cal tenir en compte que l'univers és de més 350 distribucions (entre distribucions i metadistribucions).
On es pot buscar informació sobre aquestes distribucions i descarregar-les:
DMOZ.ORG
http://dmoz.org/Computers/Software/Operating_Systems/Linux/Distributions/
DISTROWATCH
LWN.net
LinuxISO
Linux.org
http://www.linux.org/dist/list.html
|
|
|
|
|---|