Compositor austríac nascut a Salzburg el 27 de gener de 1756.
Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare,
Leopold, que decidí d'educar-lo i, alhora, exhibir-lo (juntament
amb la germana gran Nannerl) com a font d'ingressos. A l'edat de sis anys,
Mozart ja era un intèrpret avançat d'instruments de tecla
i un eficaç violinista, al mateix temps que demostrava una extraordinària
capacitat per a la improvisació i la lectura de partitures. Encara
avui s'interpreten cinc petites peces per a piano que va composar a aquella
edat.
L'any 1762 Leopold començà a portar el seu fill de gira
per les corts europees. Primerament a Munic i a Viena i, el 1763 els Mozart
emprengueren un llarg viatge de tres anys i mig que suposà pel
petit Wolfgang valuoses experiències: conegué la cèlebre
orquestra i l'estil de Mannheim, la música francesa a París,
i l'estil galant de J.Ch. Bach a Londres. Durant aquest període
va escriure sonates, tant per a piano com per a violí (1763) i
una simfonia (K.16, 1764).
Ja de tornada a Salzburg, continuà les seves primeres composicions,
entre les quals trobem la primera part d'un oratori, "Die Schuldigkeit
des ersten Gebots "(L'obligació del Primer Manament), l'òpera
còmica "La finta semplice", i "Bastien und Bastienne",
el seu primer singspiel (tipus d'òpera alemanya amb parts recitades).
L'any 1769, amb 13 anys, era nomenat Konzertmeister de l'arquebisbat de
la seva ciutat.
Després d'uns quants anys a casa, pare i fill anaren a Itàlia
(1769-71). A Milà, Mozart conegué el compositor G.B. Sammartini;
a Roma, el Papa el condecorà amb la distinció de Cavaller
de l'Esperó d'Or i a Bolònia contactà amb el pare
Martini i realitzà amb èxit els exàmens d'accés
a la prestigiosa Accademia Filarmonica. L'any 1770 li encarregaren d'escriure
la que és la seva primera gran òpera, Mitridate, re di Ponto
(1770), escrita a Milà. Amb aquesta obra, la seva reputació
com a músic es feu més palesa encara.
Mozart tornà a Salzburg el 1771. Dels anys immediatament posteriors
daten els primers quartets per a corda, les simfonies K.183, 199 i 200
(1773), el concert per a fagot K.191 (1774), les òperes La finta
giardiniera i Il re pastore (1775), diversos concerts per a piano, la
sèrie de concerts per a violí i les primeres sonates per
a piano (1774-75).
El 1777 Mozart marxà cap a Munic amb la seva mare, Anna Maria.
A l'edat de vint-i-un anys Mozart cercava per les corts europees un lloc
més ben remunerat i més satisfactori que el que tenia a
Salzburg sota les ordres de l'arquebisbe Colloredo, però els seus
desigs no es cumpliren. Arribà a Mannheim, capital musical d'Europa
per aquella època, amb la idea d'aconseguir un lloc a la seva orquestra,
i allà s'enamorà d'Aloysia Weber. Posteriorment Leopold
envià la seva muller i fill a París, on aquest estrenà
la simfonia K.297 i el ballet "Les petits riens". La mort de
la seva mare a la capital francesa el 1778, el rebuig de Weber -després
de la segona trobada de Mozart amb la família- i el menyspreu dels
aristòcrates pels quals treballava, van fer que els dos anys transcorreguts
entre la seva arribada a París i el retorn a Salzburg el 1779 esdevinguessin
un període prou difícil en la seva vida.
Durant els anys següents compongué misses, les simfonies K.318,
319 i 338 i l'òpera Idomeneo, re di Creta (Munic, 1781), influïda
per Gluck però amb un segell ja totalment propi.
L'any 1781, Mozart trenca les seves relacions laborals amb el príncep-arquebisbe
de Salzburg i decideix traslladar-se definitivament a Viena. Allà
composa el singspiel Die Entführung aus dem Serail (El rapte en el
serrall), encarregada el 1782 per l'emperador Josep II.
Aquest mateix any es casa amb Constanze Weber, germana petita d'Aloysia;
junts van viure sovint perseguits pels deutes fins a la mort de Mozart.
D'aquesta època data la seva amistat amb F.J. Haydn a qui li dedicà
sis quartets (1782-85); estrenà també la simfonia Haffner
(K.385, 1785) i altres obres, d'expressivitat molt superior a la de la
música del seu temps. L'arribada de Lorenzo da Ponte a Viena li
proporcionà un llibretista d'excepció per a tres de les
seves millors òperes: Le nozze di Figaro (1786), Don Giovanni (1787)
i Così fan tutte (1790). Mort aquell any Gluck, l'emperador Josep
II concedí el càrrec de kapellmeister a Mozart, però
reduí el salari, fet que impedí que sortís del cercle
viciós dels deutes. Aquestes crisis es reflectiren en obres com
en el quintet de corda K.516, en les tres darreres simfonies (K.543, 550
i 551, Júpiter, del 1788), els darrers concerts per a piano, etc.,
contribucions ingents a aquests gèneres. Els darrers anys Mozart
escriví les seves últimes òperes, Die Zauberflöte
(La flauta màgica) i La Clemenza di Tito, (1791) -escrita amb motiu
de la coronació del nou emperador Leopold II-. Precisament mentre
treballava en La flauta màgica, amb llibret d'Emmanuel Schikaneder,
l'emissari d'un misteriós comte Walsegg li encarregà una
missa de rèquiem. El Rèquiem en Re menor K.626, inacabat
per la mort de Mozart -el 5 de desembre de 1791- fou la seva última
composició, acabada pel seu deixeble F.X. Süssmayr.
Mozart ha estat considerat el compositor més destacat de la història
de la música occidental i la seva influència fou profundíssima,
tant en el món germànic com en el llatí; la seva
extensa producció inclou gairebé tots els gèneres
(des del lied i les danses alemanyes fins als concerts per a instruments,
les simfonies i les òperes), i en qualsevol d'ells podem trobar
obres mestres.
|