Tots
Sants
Origen
de la festivitat Els panellets
Dites de Tots Sants
Cançons
Tots
sants és una festa que es celebra el dia 1 de novembre. Aquesta
festivitat és una de les més antigues en el món cristià.
El seu origen es
troba a primeries del segle VII, quan el Papa Bonifaci IV, en comptes
de fer enderrocar el Panteó de Roma (o sigui el temple pagà
de Tots els Déus, que Marc Agripa havia fet construir a honor de
Júpiter, en memòria d'haver l'emperador August guanyat la
batalla contra Marc-Antoni i Cleopatra, el purificà i consagrà
a honor de la Verge i de Tots els Màrtins i disposà que cada
any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. En
aquest dia es sol fer una misa en honor als morts i després, anar
al cementiri a dur flors als difunts.
El costum de visitar
als difunts és d'origen romà i per això és
un tret comú a les cultures influïdes per l'antiga Roma. Antigament,
però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites.
Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades,
moniatos i un tipus de pastisset fets de variades maneres, segons
els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets.
De panellets n'hi han moltes maneres com ara de coco, de xocolata, d'atmella,
de cafè, etc...
Abans els padrins
regalaven els panellets als seus fillols, com per Pasqua els donaven
la mona.
Les castanyeres d'aquell
temps eren molt diferents de les d'avui. Vestien de manera pròpia.
Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de
cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga,
que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada
al coll i a la cintura.
El bagatge de les
castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de
terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats.
Donaven vuit castanyes
per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.
Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que
deia:
- Calentes i grosses;
qui en vol, ara que fumen?
La mainada, per
fer-les enfadar, els cridava:
- Petites i dolentes;
de les vuit,
set les pudentes.
És creença
molt general que avui al punt de migdia, els difunts que fa poc temps que
ho són surten del Purgatori per anar a conviure unes hores en companyia
dels seus familiars, i llurs ànimes invisibles es presenten a la
casa on vivien, per fer vida amb els seus. Si veuen llurs familiars tristos
i condolguts per la seva pèrdua, senten un gran bé i en tornar
al Purgatori són rellevats de la pena i lliurats cap a la Glòria;
però si, al contrari, no guarden d'ells record compungit i
es lliuren a l' alegria i els tenen en oblit, han de restar altra vegada
al Purgatori, en espera d'un altre any o una altra circumstància
que els en tregui.
RECEPTA
DELS PANELLETS DE PINYONS
* INGREDIENTS PER A UN KILO:
- 1/2 kilo d'ametlles
molgudes.
- 200 grams de patates
bullides i "xafades".
- 400 grams de sucre.
- 1 clara d'ou i
la pell de llimona ratllada.
- 1/2 kilo de pinyons
i 1/4 d'ametlles molgudes.
PREPARACIÓ:
Barrejar tots els
ingredients menys la clara d'ou i deixar-la reposar 4 hores.
Després fer
boles amb la massa i vernissar-les amb la clara d'ou.
Posar les boles
al forn, ben calent, vuit minuts per sota.
__________________
Dites
de Tots Sants.
Algunes de les dites
més populars de tots sants són:
Entre
Tots Sants i Nadal
pluja i vent faran
prou mal |
Per Tots Sants,
castanyes, i cargols
amb banyes. |
El raïm penjat
fins a Tots Sants,
s'ha de menjar de
dos en dos grans,
de Tots sants enllà,
de gra en gra. |
De Tots
sants a Sant Martí,
onze dies i un matí. |
Per Tots sants,
capes i mocadors
grans. |
Per Tots sants,
els camps verds
i els cims
blancs. |
De Tots-sants fins
a Nadal,
el flequer perd
son cabal. |
Per Tots sants,
desa el vano i treu
els guants. |
Sagnies per Tots-sants,
salut per tot l'
any. |
Per Tots-sants,
caçador,
plega els rams. |
Per Tots-sants,
ni llentrisca ni
glans. |
Per Tots-sants,
tots els vins són
sans. |
Per Tots-sants
i pels Morts,
si sembres blat
colliràs
escardots. |
De Tots-sants a
Nadal,
l' hivern cabal;
de Nadal enllà,
comença a
baixar. |
Per Tots-sants,
les olives a les mans. |
Per Tots sants,
quinze ençà,
quinze enllà,
la flor de sembrar,
i si pot ser els
d' aquí,
no esperis els d'allà. |
Cançó
popular
Cançó
de picar fusta (Format mid)
Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc;
ja n'hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.
Pica
ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.
Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
Marrameu
ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.
Pica
ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.
|