Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l'objecte emissor o reflector de llum. Hi ha dues menes d'ulls: els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats. Els ulls composts consten d'un cert nombre d'unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment. La imatge de l'ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d'un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi; o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les imatges de cada omatidi. Els crustacis i insectes nocturns formen imatges per superposició, mentre que els diürns ho fan per juxtaposició. Els ulls unitaris dels vertebrats consten, bàsicament, d'uns dispositius d'enfocament formats per una lent, anomenada cristal·lí , una membrana transparent, la còrnia , i uns medis aquosos diòptrics. Tots aquests dispositius fan que la llum, després d'haver travessat una capa de neurones sensitives, incideixi sobre una capa de cèl·lules fotosensibles, la retina , on es forma la imatge. Aquesta imatge és transmesa per impulsos elèctrics a la capa de neurones sensitives els àxons de les quals formen el nervi òptic , que va als centres d'interpretació visual. La retina pot tenir dos tipus de cèl·lules, els cons i els bastons ; les primeres són sensibles a la intensitat de la llum, per la qual cosa són útils durant el dia i permeten la visió dels colors, i les segones, aptes per a la visió amb poca llum, són utilitzades preferentment quan hi ha poca claror i només detecten el blanc, el negre i els diversos tons de gris. També hi ha un cos ciliar , format per un múscul que fa variar la curvatura del cristal·lí segons la distància a què és l'objecte, bé que en els peixos aquest cos és substituït per un múscul que fa que el cristal·lí avanci o reculi dins la cambra de l'ull. A part, hi ha un diafragma muscular, l' iris , que fa que hi entri més o menys claror, i uns òrgans accessoris, sobretot en els vertebrats terrestres, com ara les parpelles, les glàndules lacrimals i fins i tot les celles, que protegeixen l'ull i n'eviten la dessecació. L'ull dels cefalòpodes és molt semblant a l'ull dels vertebrats, però és de visió directa, és a dir, la llum que incideix a la retina ho fa sense travessar la capa de neurones sensitives, ja que aquestes són situades per sota de la retina. L'ull de l'home, compost pel globus ocular i els annexos, té forma d'una esfera lleugerament aplanada, d'uns 24 mm de diàmetre; és un òrgan parió, situat dintre la cavitat orbitària de la cara. El globus ocular és format per tres capes, disposades de fora a dins. En primer lloc hi ha l'escleròtica i la còrnia, que formen la capa fibrosa més externa. A l' escleròtica , de color blanc, s'insereixen els músculs extrínsecs de l'ull. La còrnia , situada en el pol anterior de l'ull, és clara i transparent, té forma esfèrica i permet el pas dels raigs lluminosos. En segon lloc hi ha l' úvea , capa musculovascular que comprèn la coroide, el múscul i els processos ciliars i l'iris. La coroide , formada per teixit conjuntiu amb nombroses cèl·lules pigmentàries i vasos sanguinis, intervé en la nutrició de l'ull i en la formació dels humors. L' iris és una membrana de color, de forma circular, que penja entre la còrnia i el cristal·lí separant les cambres anterior i posterior de l'ull, ocupades ambdues per l'humor aquós; l'orifici central de l'iris, d'obertura variable, és anomenat pupil·la . En tercer lloc, i recobrint totalment l'úvea per dins, hi ha la retina , òrgan sensorial de l'ull que representa una veritable expansió del nervi òptic. Mitjançant l'oftalmoscopi hom pot apreciar en el fons de l'ull, a la retina posterior, la fòvea central, depressió central on l'agudesa visual és màxima, i la papil·la òptica, punt cec pel qual el nervi òptic travessa l'escleròtica. A l'interior del globus hi ha el cristal·lí , cos lenticular biconvex, transparent, suspès a la part anterior de l'ull entre les cambres aquoses, i el cos vitri , que té per funció enfocar els raigs de manera que formin una imatge perfecta sobre la retina. L'ull és irrigat per branques de l'artèria oftàlmica i innervat per fibres sensitives, branques de l'oftàlmic, i motores parasimpàtiques i simpàtiques. Els annexos de l'ull, conjunt d'estructures en relació morfològica i funcional d'aquest, són l'aparell lacrimal, la conjuntiva, les celles, les parpelles, la càpsula de Tenon (fina membrana serosa que recobreix l'escleròtica i els músculs extrínsecs) i els músculs que donen mobilitat a l'ull, és a dir, els quatre rectes (superior, inferior, extern i intern), l'oblic major, l'oblic menor i l'elevador de la parpella superior. |
