| DON JAUME A SANT JERONI (fragment) |
|
|---|
Jaume primer d'Aragó
puja al cim de Sant Jeroni
a l'hora en què hi surt lo sol:
quin pedestal per l'estàtua!
pel gegant, quin mirador!
Les àguiles que hi niaven
al capdamunt li fan lloc;
sols lo cel miraven elles,
ell mira la terra i tot;
que gran li sembla i que hermosa
l'estimada del seu cor!
Té en son cel ocells i àngels,
en sos camps vèrgens i flors,
en sos aplecs l'alegria,
en ses famílies l'amor,
té guerrers en ses muralles,
naus veleres en sos ports,
naus de pau i naus de guerra
frisoses de prendre el vol.
Les ones besen ses plantes,
l'estela besa son front,
sota un cel d'ales immenses
que és son reial pavelló.
En son trono de muntanyes
té el Pirineu per redós,
per coixí verdosos boscos,
per catifa prats de flors
per on juguen i s'escorren
rieres i rierons,
com per un camp de maragdes
anguiles de plata i or.
Del Llobregat veu les ribes,
les marjades del Besòs
que coneix per les arbredes
com les roses per l'olor.
Los vilatges a llur vora
semblen ramats de moltons
que abeurant-s'hi a la vesprada
hi esperen la llum del jorn.
Llena li parla de Lleida
que el graner de Roma fou;
Albiol, de Tarragona,
tan antiga com lo món;
Puigmal, de dues Cerdanyes,
talment dos cistells de flors;
Montseny, de Vic i Girona;
Albera, del Rosselló;
Cardona, de ses salines;
Urgell, de ses messes d'or;
Montjuïc de Barcelona
la que estima més que tot. (...)
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Vocabulari |
|
- Llena: municipi del Solsonès situat als vessant de la serra de Llena, que separa les conques del Segre i del Cardener.
- Albiol: municipi del Baix Camp, situat als límits del camp de Tarragona i de les muntanyes de Prades.
- messes: sembrats de plantes segadores.