Marsella, dimarts 8 de Gener del 1740

Estimat Hume:

Encara recordo la ciutat d’Edimburg en ple estiu, aquella plaça mentre tu i jo enraonàvem del teu possible viatge aquí, a França. Ara, que ja hi ets, espero que t’agradi la meva terra natal; així com també espero que ja hagis visitat “La Maison Carré” o Paris i el seu barri de Montmartre. Ja t’has acostumat a l’idioma? I a la “pâtisserie” francesa? Segur que si. En aquests moments, jo estic instal·lat a Marsella per qüestions familiars. L’has de conèixer aquesta ciutat. És molt espectacular la “côte bleue”! Com que ara tinc molt de temps lliure, entre passeig i passeig, he pogut llegir la teva última publicació titulada “El tractat sobre la naturalesa humana”.

En trets generals m’ha semblat una bona obra reflexiva; però bé, saps que jo no sóc l’expert en el tema i que sempre se m’ha resistit entendre la teva manera de pensar i d’expressar-te. De totes maneres, no pensis que em sumo a les crítiques que ha rebut el llibre, sinó tot al contrari! Crec que és una de les millors obres que he llegit mai sobre l’ésser humà i la seva complexió. I no et preocupis per la teva redacció, és excel·lent; el problema sóc jo: saps que sóc de números!

Des de que ens vam conèixer, sempre vas transmetre aquest anhel sobre l’estudi científic i psíquic de la naturalesa humana per conèixer el funcionament de la ment de l’ésser humà. Tal i com et deia, m’han quedat alguns petits buits pel que fa a qüestions sobre el llibre. És per aquest motiu que t’he escrit aquesta carta: necessito que em clarifiquis aquests petits dubtes que tinc. El conjunt del llibre el puc arribar a entendre força bé, però em sorgeixen petits interrogants com els següents.

Comencem per les impressions i les idees. Des d’un principi negues l’existència d’idees innates en els éssers humans. Però, com pots afirmar-ho si no es pot tenir cap impressió completa de la ment d’un nadó ensenyant-te el que conté en ella? Si les idees que afirmes provenen totes d’impressions anteriors, d’on prové aquesta idea de la negació de les idees innates? Tot i això, entenc el que dius que poden haver idees que provinguin de la unió d’altres idees que sí que tenen impressions; però m’agradaria que m’ho expliquessis relacionant-ho amb això per tal que em quedi més clar.

No crec que sigui difícil per tu contestar aquestes preguntes; el que sí que és possible és que potser em prenguis per un ignorant amb afecte: sempre m’han agradat les bromes, ja ho saps. Quan parles del món exterior en el teu llibre, dius que els objectes externs no són les causes de les nostres impressions. Si és així, llavors quines són les causes de les nostres impressions?

L’apartat d’ètica és el que m’ha motivat més en la teva obra. Trobo que són els raonaments que són més identificables amb els casos dels lectors. En aquest apartat, afirmes també, que els sentiments són el motor de les accions i de totes les decisions que pren l’ésser humà durant al llarg de la seva vida.

De totes maneres, crec que, no només durant aquest fragment d’obra, sinó a tota la teva xarxa filosòfica, fas servir diferents raonaments per transmetre les teves reflexions. Això què vol dir, que els sentiments no poden ser expressats i, d’aquesta manera, no poden transmetre idees tot i ésser el motor d’elles? O simplement que funcionen amb un altra llenguatge? Què me’n dius de tot això?

Els meus dubtes conclouen aquí, tots menys un: Oi que ens podrem veure per recordar les tardes que passàvem junts? Estic segur que també estàs igual d’entusiasmat que jo, amic. També t’haig de dir que és un llibre molt ben estructurat, vull dir que totes les teves branques filosòfiques estan interconnectades per tal d’establir una formulosa xarxa filosòfica que explica una totalitat d’una cosa molt complexa: l’ésser humà. Sé que acceptes aquestes humils crítiques d’un humil servidor.

Bé, haig d’acomiadar-me. El meu pare em recorda que t’inviti (a part de la nostra cita pendent) a casa nostra de Lyon, que troba a faltar les teves converses tan profundes i existencialistes. Ja recordes com era, el pare!

Ah! No deixis de visitar París, si encara no ho has fet; com tampoc no restis sense anar a Eurodisney, el museu de Madamme Tosseauts, Futurescope i, si tens temps, creua els Pirineus, segueix la costa direcció sud-oest fins arribar a un poble anomenat Sitges i, un cop allà, visita la classe de 2n B de l’Ies Joan Ramon Benaprés.

Una cordial i afectuosa abraçada del teu amic,

Jean Jacks Gabacheau.

Tolousse, 20 de febrer de 1940.

Estimat Jean Jacks:

Me n’alegro de rebre notícies teves. Evidentment que he estat a París! He visitat un munt de coses: museus, edificis, he anat a restaurants, teatres, galeries, etc. Em sembla que m’estic enamorant d’aquest meravellós país. De moment he estat a París i als volants, però no he anat cap al sud i la costa. Però no dubtis que aniré a veure aquests nois que em dius de la classe de 2n B de Batxillerat.

Canviant de tema, m’enorgulleix que t’hagi agradat el meu llibre però em preocupa que una persona tant intel·ligent com tu no ho entengui del tot. Per això he estat pensant en les meves teories i he intentat trobar una manera més clara d’explicar-les perquè els teus dubtes desapareixin.

Si no ho he interpretat malament, la teva pregunta és que com puc dir que la ment d’un nadó està completament en blanc si mai he tingut aquesta impressió, oi? Bé, jo em baso en el coneixement per experiència, com ja saps sóc un filòsof empirista. Tots els coneixements que he obtingut són la còpia d’una impressió prèvia. Doncs bé, quan un nadó neix no sap parlar, no sap què l’envolta, per això se sent desconcertat quan no està amb la seva mare o amb algú que coneix i està a gust amb aquest per què no li han fet mal, no li han produït una sensació de rebuig. Té sentiments, que són una cosa que no sabem identificar però que ja li fan prendre decisions, però no és capaç d’identificar coses, situacions, etc., perquè totes aquestes coses es van aprenent a mesura que passa el temps: tenim una impressió i després ens quedem una idea d’això que hem percebut. Jo penso que la nostra ment té aquest funcionament i em baso en l’experiència per a explicar-ho. Un altre exemple que et puc donar és el d’una persona que és cega de naixement: no sap què és un color perquè mai n’ha tingut una impressió.

En referència a la segona pregunta sobre la negació de les idees innates com per exemple la idea d’infinit o la de Déu, segons la meva forma de pensar i les meves idees no podem afirmar que una cosa és certa si no en tenim una impressió, i com que jo no he percebut mai la idea d’infinit o la de Déu no afirmo que siguin certes, tot i que me les hagin fet conèixer.

Després, quan em parles del món exterior i em preguntes quines són les causes de les nostres impressions, no puc donar-te una resposta concreta perquè la meva teoria defensa només l’existència d’un coneixement probable basat en les impressions, i per tant no puc parlar de realitat exterior, no sé què és la realitat, només sé què són les impressions, que són el que nosaltres percebem amb els nostres sentits.

I finalment, pel que fa a l’apartat de l’ètica, em sembla que no has entès bé el concepte que tinc dels sentiments. Per mi els sentiments impulsen accions, no promouen idees. Són una força interna que ens fa fer les coses. Són un “no sé què” que ens fa obrar d’una manera determinada. Però sí que tens raó amb que són una altra mena de llenguatge de la nostra ment, i és molt interessant que t’hagis quedat amb aquest concepte, perquè són una força que no som capaços d’explicar per molt que hi pensem i intentem trobar-hi resposta.

Amb aquestes explicacions em sembla que en tindràs prou per comprendre el que penso, tot i que potser és difícil imaginar-se el món des del meu punt de vista, en què no sé ni tan sols com o què és la realitat.

I en contesta a la teva última pregunta, és clar que ens veurem! Tinc moltes ganes de poder parlar amb tu i que m’expliquis els teus dubtes sobre la meva filosofia, i tranquil que no ets cap ignorant, potser sóc jo que amb tantes idees que tinc al cap no m’explico prou bé! Ah! I diga-li al teu pare que accepto encantat el seu oferiment i que vindré a veure-us a Lyon tant aviat com pugui!

Espero haver aclarit els teus dubtes. Espero veure’t aviat!

Una forta abraçada del teu amic,

David Hume