L'Aqueducte de Tarragona  
 

Aqueducte de Tarragona.

L'Aqueducte de Tarragona el va manar aixecar August, cap a l'any 20 abans de Crist; va servir per a festejar l'acabament de les guerres a la península i l'incorporació d'questes terres a l'Imperi. August va establir la capital a Tarragona i va voler que la ciutat tingués sempre l'aigua al seu abast.

L'aqueducte neix vora d'on ara hi ha el Monestir de Stes. Creus; l'aigua corre per un canal i, per creuar el barranc dit de les Ferreres, es completa amb aquesta construcció, que és un pont on l'aigua corre pel damunt i no per baix.

L'aqueducte domina el riu, l'element més rebel de la Geografia, i manifesta el triomf de la ciutat, la consumidora d'aigua, sobre la natura; l'alineació dels arcs fa pensar en l'ordre de les legions romanes i és un monument a l'eficàcia de l'Imperi Romà, amoinat pel benestar dels seus habitants.

Per comprendre la grandesa d'aquesta obra cal tenir present que, des de l'inici de l'Edat Mitja fins el segle XIX, quan arriba la moderna tècnica industrial, a Tarragona no hi va haver aigua corrent, i s'hi portava l'aigua amb burrets aiguaders.