| L'acte
surrealista més pur és baixar al carrer i tirar a
l'atzar sobre la multitud. L'acte de la conferència pot ésser utilitzat encara amb mires altament desmoralitzadores per ruinar definitivament les idees de família, pàtria, religió i contribuir també a la ruina i descrèdit del món sensible i intel·lectual. El surrrealisme creu abans tot provocar una crisi de consciència en el pla moral. Res no pot semblar-nos més baix, més innoble, més digne d'oprobi, que els bons sentiments. Recentment jo he escrit damunt d'una pintura representant un Sagrat Cor: Jo he escopit damunt de la meva mare. La naixença de les noves imatges surrealistes cal considerar-la abans que tot com la naixença de les imatges de la desmoralització. La paranoia és una enfermetat mental que consisteix a organitzar la realitat de manera a fer-la servir per el control d'una construcció imaginativa. El paranoic que creu ésser envenenat descobreix, en tot el que el rodeja, fins en els detalls més imperceptibles i subtils, els preparatius de la seva mort. Recentment, per un procés netament paranoic, he aconseguit una imatge de dona, la posició, ombres i morfologia de la qual, sense alterar ni deformar el més mínim el seu aspecte real, és al mateix temps un cavall. Cal pensar que és únicament qüestió d'una intensitat paranoica més violenta, d'aconseguir l'aparició d'una tercera imatge, i d'una quarta, de trenta imatges. |
 Dali:Joc Lúgubre, oli sobre tela, 1929, Paris, Col. particular. A: Hughes: The Shock of the New, 240. ¡Quin quadre tan estrany que ens presenta Dali! Un home excita sexualment l'estàtua que hi ha a l'esquerra; aquesta té vergonya i es tapa la cara; dalt, a la dreta, hi ha un cul amb formigues, un dit que vol tocar-lo i d'altres objectes; més baix hi ha una figura que té una llagosta a la boca; entre moltes altres coses, baix de tot, a la dreta,hi ha un home que té els calçotets cagats. |
