CLASSIFICACIÓ DELS GENERES LITERARIS

Des de fa segles hom ha tractat d’establir una classificació que serveixi per a agrupar les obres literàries en diferents categories. El primer que va intentar aquesta classificació fou Aristòtil, al segle V a C., a la seva Poètica. La seva intenció era purament descriptiva, és a dir, li interessava analitzar com eren les obres i quins trets les separaven. Més tard, durant l’Edat Mitjana, el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme, aquestes caraterístiques diferencials de les obres literàries es van prendre com a normes que els escriptors devien seguir. Les Poètiques tenien llavors un valor presciptiu. Però, durant el Romanticisme, els escriptors van reivindicar la llibertat del creador i van negar la validesa d’unes regles fixes que imposessin maneres concretes d’entendre i construir una obra literària. Avui dia, els gèneres literaris continuen tenint validesa, però ja no es concebeixen com a models normatius.
Un gènere literari és una sèrie de convencions (de forma d’expressió, de propòsits, de temes, d’actitud davant l’escriptura) que un determinat número d’obres accepta i respecta. Ara bé, qualsevol obra originbal pot inaugurar un nou gènere sempre que altres obres la prenguin com  a referència, com és el cas del Lazarillo de Tormes que va iniciar un nou tipus de novel·la, anomenada “picaresca” perquè presenta uns determinats trets (et tipus de protagonista, etc).
La teoria literària clàssica, derivada de la Poètica d’Aristòtil, parlava de tres grans gèneres literaris, al voltant dels quals poden agrupar-se els altres gèneres i subgèneres que han anat apareixent al llarg de la història. Aquests tres gran gèneres són:
1. El gènere èpic: se centraria en la narració de successos que esdeven a una sèrie de personatges. La seva forma d’expressió més convencional seria el relat en tercera persona. Predomina l’acció per damunt de l’espressió dels sentiments.
2. El gènere líric: suposaria  l’expressió més directa dels sentiments de l’autor. Es relaciona amb la funció expressiva del llenguatge. Predomina la transmissió d’emocions per damunt de l’acció.
3. El gènere dramàtic: consistiria en la presentació directa de les paraules dels personatges, sent ells mateixos els que desenvolupen l’acció, sense cap més intervenció de l’autor que petites acotacions o precisions d’esceneri, gestos o temps en què se situa l’escena.