%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%>
EL COMPLEMENT DIRECTE
El complement directe ( CD ) és el complement sobre el qual recau l'acció expressada pel verb; quan un verb és transitiu , sense CD no té un sentit complet. El CD pot estar format pels mots següents:
Els pronoms febles que poden substituir el complement directe són: 1a persona: em, ens. Els verbs anomenats transitius no tenen un sentit complet per si mateixos i necessiten un complement per tenir un significat ple: el complement directe (CD) . Si algú diu veig, a aquest verb li falta el CD perquè tingui sentit: Veig un avió ! El mateix passa amb els verbs de les frases següents: Ha dit una mentida . Quan el verb no necessita el CD diem que és un verb intransitiu : L'Anna dorm molt. Cal tenir en compte que molts verbs poden actuar com a transitius o intransitius, segons el sentit que vulguem expressar: La Maria corre la marató . ( transitiu ) Sobre el CD recau directament l'acció, el fet, la circumstància, el moviment, l'activitat... que expressa el verb transitiu, i s'uneix al verb generalment sense cap mena de preposició . Per tant, no posarem la preposició a entre el verb i el CD : La Gemma estima la Maria Pot fer de complement directe : Un nom: Compro patates . Altres aspectes. No podem elidir el CD d'una oració si no el substituïm pel pronom corresponent: En Pere demana que callis. Però no: “En Pere demana”, perquè no hi ha CD i la frase no té sentit complet. Per reconèixer el CD pots passar la frase a veu passiva, de manera que el CD passi a ser el subjecte pacient , i el subjecte de l'oració, el complement agent : Voto el president. Encara que el CD normalment no va introduït per cap preposició, en alguns casos sí que hi va: • Quan el CD és un pronom personal fort: • Davant els pronoms tothom , tots , totes i ningú : • En oracions recíproques: • S'aconsella posar la preposició a quan la frase pot resultar ambigua: |