%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%>
ELS DETERMINANTS: CLASSIFICACIÓ L'article L' article és un element gramatical que informa sobre el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn. L'article també dóna valor substantiu a expressions o paraules que no són pròpiament un substantiu. Les formes de l'article són:
El català no té un article neutre equivalent a l'article lo del castellà, sinó que té un conjunt de formes pròpies que expressen el mateix. No has de confondre l'article masculí propi de la varietat nord-occidental ( lo pare , los pares ), ben correcte, amb el lo neutre castellà. • Excepte en usos formals, tendim a posar l'article davant dels noms de persona: En Joan, en Pere i l'Albert han vingut a sopar. • En usos formals prescindim de l'article davant dels noms de persona: La conferència que pronunciarà Joan Majó és molt interessant. • A les enumeracions es pot repetir l'article de cada element o bé estalviar-se aquesta repetició. A la fira vam anar a veure els pallassos, malabaristes i equilibristes. Però es considera imprescindible repetir l'article quan els elements de l'enumeració tenen gèneres diferents o quan hi ha una voluntat especial d'identificar cada element: A la fira vam anar a veure els pallassos, els equilibristes i les noies del grup de dansa. • En el parlar de les Balears i en algun indret de la Costa Brava , s'usa com variant de el, la, els, les , l'article anomenat salat : es ( es nin, s'home ) , sa ( s'al·lota, sa ciutat ) , es ( es papers ) , ses ( ses dones ). • Pel que fa als dies de la setmana: – No duen article quan fan referència a un dia concret, inclòs entre els set dies anteriors o posteriors al dia en què es parla: La reunió és dijous. ( dit, per exemple, el dilluns anterior ) – Han de dur article si se'n parla en general o es refereixen a un dia que queda més enllà d'un marge de set dies abans o després del dia en què es parla: El dissabte és part del cap de setmana. ( tots els dissabtes ) • Hi ha molts topònims que per tradició duen article. L'article dels topònims s'escriu en minúscula (excepte a principi de frase) i segueix, dins d'un text, les regles normals de la contracció quan entra en contacte amb les preposicions a , per o de . Estiueja a l' Hospitalet de l 'Infant. Tot seguit tens uns quants exemples de topònims que porten article: el Montmell, l'Hospitalet, la Molina, l'Armentera
Els possessius Els possessius són mots que acompanyen el nom o el substitueixen, i indiquen relacions de possessió o pertinença.
Quan els possessius precedeixen el nom que acompanyen porten article, excepte en la forma llur , que és pròpia de la llengua escrita i que es refereix sempre a més d'un posseïdor/posseïdora. El meu germà 2. Els possessius poden substituir els pronoms personals tònics quan van precedits de preposició. davant meu ( davant de mi ) 3. Quan la relació de possessió és evident pel context, prescindim del possessiu. Mira'm els ulls ( no : Mira'm els meus ulls). 4. És recomanable substituir els possessius pel pronom feble en en frases com: He llegit aquest llibre, però no recordo el seu autor.
Els demostratius Els demostratius indiquen la situació de la cosa de què es parla respecte de qui parla o escriu.
1. Els demostratius poden acompanyar un substantiu o poden substituir-lo. Segons la funció que fan són, doncs, adjectius o pronoms. Aquell material és antiquat. ( adjectiu ) 2. Per designar les coses o persones situades prop de la persona que rep el missatge, la llengua disposa de les formes açò o ço i aqueix, aqueixa, aqueixos , aqueixes . Val a dir, però, que aquestes formes en alguns dialectes han caigut en desús. De tota manera, en determinats contextos aquest segon grau de proximitat pot ajudar a desfer ambigüitats: En aquesta oficina no tenim una maquinària tan bona com la que teniu en aqueixa vostra. En l'estàndard oral, la -s- dels demostratius masculins només es pronuncia quan acompanyen una paraula començada amb vocal: No es pronuncia la -s- : Aque( s )t llapis no escriu . Es pronuncia la -s- : Aque s t any han avisat que faria calor .
Els numerals Els numerals expressen una quantitat exacta ( cardinals ), un ordre ( ordinals ), una fracció ( partitius ) o una multiplicitat ( multiplicatius ). Els numerals cardinals Per escriure bé els numerals cardinals has de saber que el guionet s'usa entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes. Per això va bé recordar la combinació de lletres D-U-C (desenes-unitats-centenes) per usar correctament el guionet en les xifres escrites amb lletres. Els numerals ordinals Els numerals ordinals que tenen forma pròpia són: cardinals ordinals 0 zero Els numerals partitius Les formes dels partitius són les mateixes que les dels ordinals, excepte: mig, mitja, mitjos, mitges o la meitat
Els numerals multiplicatius Tenen les formes següents. doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, dècuple, cèntuple Els numerals multiplicatius , a part de la seva forma pròpia, també es poden expressar amb sintagmes com: cent vegades més... Altres aspectes Els numerals 1 i 11 s'apostrofen, encara que s'escriguin amb xifres, segons les normes d'apostrofació: l'1 de maig, l'11 de setembre Fixa't que les abreviatures dels ordinals s'escriuen en minúscula i es posen al costat del nombre i a baix: 1r, 4a... Quan fem servir els cardinals per indicar l'ordre: • no prenen mai la forma femenina: la pàgina dos • hem de dir u i no un : l'u de gener, dia vint-i-u Les formes quint, sext, octau... generalment s'usen com a substantius: Són de la mateixa quinta. Canta-la una octava més baixa. Les formes femenines dels ordinals s'usen com a col·lectius: mitja dotzena d'ous Escrits amb xifres romanes i superiors a 10, es llegeixen com a cardinals: Lluís XV (Lluís quinze), però Joan Pau II (segon). 7. Cal diferenciar el mot nombre (quantitat) del mot número (2, 5, 27...). Viu al número tres. Els quantitatius i els indefinits
Els quantitatius són formes lingüístiques que indiquen una quantitat de manera global, imprecisa. Hi ha quantitatius que tenen formes diferents per al masculí i el femení, i per al singular i el plural:
D'altres, només tenen singular i plural:
I finalment, uns altres sempre tenen la mateixa forma i són, per tant, invariables:
Hi ha una colla de locucions que tenen valor quantitatiu: una colla de, un munt de, tot de, gens de, una mica de, un bé de Déu de... Els indefinits determinen el nom amb el mínim de precisió. Fan funció d'adjectiu o de pronom.
Noteu que, en un registre formal, bastant no té forma femenina: Hi ha bastant de feina. No confongueu l'ús de gens amb el de res (pronom que equival a “cap cosa”). No tinc gens de feina. ( no: No tinc res de feina) El mot algo és incorrecte; en lloc seu, s'ha d'usar: alguna cosa, quelcom (en textos de registre molt formal), res (en frases condicionals o interrogatives). Hi ha alguna cosa que no va bé. En lloc de el/els/les demés, s'han de fer servir formes com ara: els altres, els restants... o, en sentit genèric, la resta. Ja he fet tres exercicis; la resta els faré demà. Mateix, mateixa, mateixos, mateixes, són adjectius i, per tant, acompanyen sempre el nom i no s'usen mai com a pronoms. Per evitar-ho es pot recórrer a diversos pronoms febles i al possessiu, o de vegades pots suprimir-los. – En lloc de: – En lloc de: – En lloc de: La forma hom , que és molt formal, equival a l'impersonal es , o a les formes algú, hi ha qui, n'hi ha que... Hom creu que aquest producte és estimulant. En les frases interrogatives, condicionals o negatives, convé reservar massa per a quan realment volem indicar “excessivament”, i emprar gaire quan volem indicar “molt”. No tinc massa feina ( no tinc una feina excessiva, que superi les meves possibilitats, però tinc feina ). Les formes varis o vàries són els plurals de l'adjectiu qualificatiu vari i vària (que vol dir “de caràcter diferent, de distinta espècie o mena”). Una faldilla de colors varis Cada equival a “tots els elements d'un conjunt, no aquest o aquell en particular” . Cada ovella al seu corral. Fem servir mateix i mateixa i no propi i pròpia quan volem fer èmfasi. Va venir l'alcalde mateix. ( no : “el propi alcalde”) Fem servir el seu propi, la seva pròpia... quan volem fer èmfasi en algú o alguna cosa que pertany o correspon a la persona de qui parlem: Va incendiar la seva pròpia casa.
Els interrogatius
Els interrogatius són pronoms, adjectius o adverbis que emprem per formular preguntes de manera directa o indirecta.
La forma quant sol anar seguida de la preposició de : Quant (de) sucre et poso, al cafè? On pot anar precedit de la preposició a : A on et creus que vas, vestit així? ( o bé: On et creus que vas, vestit així?)
|