EL TEXT EXPLICATIU

Concepte d'exposició i concepte d'explicació

El text expositiu pretén informar d'un tema d'una manera ordenada, lògica i clara. La simple exposició pot portar, a més, a l' explicació , és a dir, a voler fer entendre allò que hem exposat. Exposició i explicació són termes que s'utilitzen de vegades indistintament per a referir-se a textos que tenen una finalitat o bé informativa o bé didàctica. A diferència de l'argumentació, l'exposició no pretén convèncer ningú de res, sinó que únicament pretén donar la informació necessària per a fer comprendre un tema. Per tant, ha de ser neutra i objectiva.

La identificació d'un text explicatiu

De vegades costa d'identificar la natura d'un text, perquè s'hi troben altres tipus de textos inclosos. Sovint, en el text expositiu hi ha descripcions o narracions i fins i tot argumentacions. Només sabrem de quina mena de text es tracta si esbrinem la finalitat, el propòsit amb què s'ha escrit el text. Tot i que hi hagi seqüències descriptives, si el propòsit comunicatiu no és descriure sinó fer entendre allò descrit, estem davant d'un text explicatiu. Encara que hi hagi seqüències narratives, si la finalitat de text no és narrar sinó fer entendre allò que es narra, estem davant un text explicatiu

Classes de textos explicatius

Com que les explicacions són els textos didàctics per excel·lència tot els que es refereixen a la vida acadèmica (tractats, manuals, apunts, exàmens) en seran bons exemples. Però també es troben textos expositius en les definicions de diccionari, en els articles de divulgació científica o tècnica i en les cròniques o reportatges periodístics derivats de la repercussió que hagi pogut tenir una notícia. Són també molt freqüents en el món acadèmic les exposicions orals: les classes magistrals, les conferències, les presentacions d'actes... També els refranys i els proverbis tenen una finalitat explicativa.

Estructura d'un text explicatiu

L'estructura pròpia del text explicatiu comprèn tres parts:

•  Introducció o presentació del tema

•  Desenvolupament del tema. De manera clara i ordenada es van desenvolupant els diferents apartats del tema presentat anteriorment.

•  Conclusió o resum de les idees principals exposades en el desenvolupament.

Abans de fer o escriure una exposició, és molt convenient de fer-ne un esquema, per tal de tenir ben clares les idees que es volen exposar i quin ordre es vol seguir.

Recursos d'un text explicatiu

Els textos explicatius se serveixen d'una sèrie de recursos que els caracteritzen:

•  El resum (síntesi) i l' ampliació (anàlisi) són les tècniques més utilitzades en els textos explicatius.

•  L' exemplificació , l'ús de títols i subtítols i la subdivisió en apartats numerats, que tenen com a finalitat aclarir els conceptes i ordenar el discurs.

•  L'ús d' il·lustracions i altres recursos gràfics , així com la utilització de negretes, cursives i majúscules, etc.

•  La selecció dels substantius i dels verbs atenent als criteris de claredat i precisió per tal d'evitar l'ambigüitat. L'adjectivació és escassa: els adjectius utilitzats seran especificatius i classificatius, mai valoratius o superflus.

•  El temps verbal característic de l'explicació és el present d'indicatiu , per la seva atemporalitat. Si es recorre a alguna anècdota amb finalitat exemplificadora, són habituals també formes verbals en passat.

•  Els connectors tenen en l'exposició, com en l'argumentació, un paper important, sobretot els que estableixen relacions lògiques (causals i consecutius) i els que precisen o matisen.

•  La cohesió lèxica queda garantida per la repetició de paraules, la utilització d'hiperònims i hipònims, de mots de la mateixa família i de sinònims que ajuden a fer més comprensible el text.

•  Els models més utilitzats en l'explicació pel que fa a la progressió temàtica són el tema derivat i el de progressió lineal.